LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Tinc una germana petita que es diu Alícia, té nou anys i va a quart de primària. És molt entremaliada i juganera, però tot i així, és la germana més divertida, graciosa, dolça i carinyosa que hi pot haver.

Ens barallem molt sovint i discutim per qualsevol cosa, em fa molta ràbia, sigui pel que sigui sempre vol tenir la raó. Em treu de polleguera, a vegades em posa tant nerviosa que em vénen ganes de tirar-la per un precipici, però com a germana gran que sóc, he de saber controlar-la.

Una vegada vaig tenir un mal son molt desagradable, vaig somiar que em despertava a casa i anava a la habitació de l’Alícia, i enlloc d’ella hi havia un nen petit amb el cabell rinxolat i ros, jo només repetia
– Tu no ets l’Alicia, on està? Qui ets?- i el nen em deia-
– Anna, què dius? Sóc el teu germà petit, l’Òscar!-

Aleshores jo anava molt amoïnada i confosa a la habitació dels meus pares preguntant sense parar per l’Alícia. Ells em miraven com si estigués boja i em deien que aquí no hi havia cap Alícia i que el meu únic germà era l’Òscar. Jo no parava d’insistir.
-L’Alícia, la meva germana petita, la vostra filla!
I ells seguien mirant-me malament i dient-me que no digués bestieses. Finalment sortia de casa corrent i plorant, buscant-la.

Quan em vaig despertar del malson, tenia els ulls vidriosos, era un somni molt real, vaig baixar a l’ habitació de l’Alícia a fer-li petons i a abraçar-la. Em vaig adonar que encara que tinguem les nostres discussions, me l’estimo més que a ningú en aquest món i que no sé què faría sense ella.

Anna