Mitjana d’amors al llarg de la vida
monicadausa | 28 novembre 2014Algun dia trobaràs algú a la teva mida. Que s’oblidi del teu passat, dels teus fracassos, algú a qui no importi el que vas ser, ni el que vas fer, ni el que algun dia per mals actes potser vas perdre. Algú que t’aixequi, et perdoni, et cuidi, plori i rigui amb tu, algú que t’entengui ni quan tu mateix ho fas. Una persona que en entrar a la teva vida et farà saber perquè no va funcionar res amb ningú mes, com he dit abans, algú a la teva mida.
“es desprèn més energia discutint amb algú que estimes, que fent l’amor amb algú a qui aprecies” |
Diuen que al llarg de la vida es té dos grans amors; un amb el que et cases o vius per sempre, potser el que serà el pare dels teus fills.. Aquella persona amb la qual aconsegueixes la compenetració màxima per estar la resta de la teva vida junts..
Però hi ha un segon amor, una persona que perdràs sempre i deixaràs d’intentar-ho… Et rendiràs i buscaràs a aquella altra persona que acabaràs trobant.
Però t’asseguro, que no passaràs una sola nit sense necessitar un altre petó seu o discutir un altre cop.. Tots saben de què estic parlant, perquè mentre estaves llegint això, se t’ha vingut a la ment, el seu nom al cap.
T’alliberaràs d’ell, deixaràs de sofrir, aconseguiràs trobar la pau, però et prometo que no passarà un dia en què desitgis que estigués aquí per pertorbar-lo. Perquè a vegades, es desprèn més energia discutint amb algú que estimes, que fent l’amor amb algú a qui aprecies.
Mònica
Mònica, al teu article fas una molt interessant reflexió entorn de les relacions amoroses. Un escrit ple de sensibilitat.
Potser li falta una mica de repòs, no sé si l’has deixat descansar per després revisar-lo. Fixa’t:
M’ha agradat, però pots polir-lo força. Per exemple:
– “ni quan tu mateix ho fas” hauria de ser “quan ni tu mateix ho fas”
– “al llarg de la vida es té dos grans amors” no hauria de ser “al llarg de la vida es tenen dos grans amors”?
– En dues ocasions hi ha uns punts suspensius que tan sols són dos! (Calen?)
– “se t’ha vingut a la ment, el seu nom al cap” no és reiteratiu?
– Convindria revisar els tres paràgrafs finals: es poden unir d’una altra manera?
Ja veus que necessitava més treball. Ho fas molt bé. No et conformis amb el primer que et surt!
No deixis d’escriure,
Josep Maria