L’amistat
blancasala | 12 octubre 2014Al llarg de la nostra vida ens adonem de qui realment tenim al costat. Durant l’etapa de l’adolescència els nostres amics són persones molt importants, ja que passem molt de temps al seu costat. Podríem dir que es converteixen en una segona família per a nosaltres. I amb alguns en especial acabem explicant-ho tot.
Pot ser que pel camí perdem amistats a causa de baralles, mentides, desconfiança, decepcions… Però també en guanyem, Hi ha amistats que et sorprendran de el que arriben a fer per tu i unes altres que et decepcionaran i et donaran l’esquena. Cadascú és com és però s’ha de saber cultivar una amistat i saber-la cuidar sense que es panseixi. Que estigui plena de vida com una flor. Les amistats van canvian, ja que les persones evolucionem de manera diferent en les etapes de la vida i segons les circumstàncies que se’ns presenten.
Però sempre tindràs aquella persona que saps que estarà al teu costat, passi el que passi, en qualsevol circumstància estarà per ajudar-te, apollar-te… Tothom té una persona així en la seva vida que sap que li donarà el consell més adequat i farà tot el possible perquè estigui bé sense esperar res a canvi. I aquesta és la verdadera definició d’amistat.
Blanca Sala
Blanca,
fas una reflexió molt bonica sobre l’amistat. Pel que fa al redactat, està força ben construït però conté algunes incorreccions. El corrector del softcatalà t’hauria aconsellat que
– “van canvian” ha de ser “van canviant”
– “apollar-te” no és correcte. Es pot dir “donar-te suport”
– “et decepcionaran i et donaran l’esquena” es podria dir “et decebran (o defraudaran) i et giraran l’esquena”.
M’ha agradat. Recorda de revisar a fons el que has escrit. És molt important.
Segueix!
Josep Maria