Ying-Yang
mariaaltes | 18 juny 2014Ahir vaig tenir una idea. Em va venir de sobte, quan vaig veure un tatuatge amb un ying-yang. I amb tota la simbologia de la llum i la foscor, se’m va passar pel cap la següent ocurrència: i si les ombres fossin blanques? Us ho imagineu?
Que les ombres fossin blanques no comportaria que la llum fos negra, es clar, perquè després d’estar-ho pensant una bona estona vaig arribar a la conclusió que només veuríem zones blanques i zones negres, i com que les zones negres serien completament negres, ja no sabríem què és una obra i què no.
Per tant us ho heu d’imaginar tot tal i com és menys les ombres. En canvi, els reflexos serien negres. Un cop vaig acabar d’imaginar-me tal i com seria el món vaig començar a fer plantejaments diversos i curiosos, com per exemple:
-Les ulleres de sol serien blanques?
-En lloc de fer ombres xineses sobre una pantalla blanca s’haurien de fer sobre una de negra?
-Els objectes blancs, depenent de la posició del sol semblaria que anessin canviant de forma, a la tarda serien més llargs que al matí, no?
-Què passaria quan caminéssim sobre un pas de zebra?
-La nit seria blanca. Potser no ens faria tanta por, però no veuríem ni la lluna ni els estels.
-La lluna sempre semblaria que fos lluna plena.
-Als dibuixos animats, quan algú somrigués, enlloc de posar-li una estrelleta blanca a les dents, li posarien una de negra.
-La màgia negra seria la bona i la blanca la dolenta?
-Etc.
En fi, us animo a mirar el món des d’una altra perspectiva, sigui lògica o il·lògica, sigui del dret o del revés, blanc o negre, sigui com sigui o de qui sigui. De vegades això t’ajuda a entendre el món o, com a mínim, a mirar-te’l amb més atenció.
Maria
