El papa a l’institut
annapuighermanal | 30 maig 2014Des que vaig entrar a l’institut vàries persones m’han preguntat si em feia alguna cosa que el meu pare treballés al col·le, és a dir, si em molestava o em sentia incòmoda. Jo sempre he dit que no, en absolut. La veritat és que em sento afortunada. No tothom pot veure el seu pare cada matí i quan vulgui!
El meu pare, a part de treballar als matins a l’institut, també treballa a les tardes a una escola a Barcelona. Per tant, només el veig a les nits i arriba molt cansat. M’agrada veure’l pels passadissos i dir-li “papa guapo” encara que porti la camisa que no m’agrada i els pantalons no combinin gens. Sé que a ell li agrada que li digui això, i en part, li alegro el dia. No sé per què el meu pare i jo ens portem tan i tan bé. A vegades la gent se sorprèn i tot, però per mi ja s’ha convertit en una cosa normal.
Evidentment també hi ha desavantatges de tenir el pare a l’institut. A alguns alumnes pot ser que no els caigui bé i el critiquin, o si faig alguna cosa malament o trec una mala nota li diguin.
Com tots els fills dirien del seu pare, el meu pare és el millor del món.
T’estimo papa.
Anna
Anna,
això de trobar-te el pare pels passadissos és tota una novetat (i una situació ben peculiar en la vida de qualsevol estudiant) que és important que no es converteixi en un inconvenient. Veig que no ho és. Fantàstic.
L’escrit està força bé, encara que he suprimit uns quants punts i apart. A l’escrit original hi havia tres paràgrafs més, i resultava força esmicolat.
No deixis d’escriure!
Josep Maria