LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ahir, passejant per Barcelona, vaig anar a parar a un carrer on tot eren botigues de roba vintage. Vaig entrar a la primera que vaig veure, i la veritat és que em va agradar molt. Tot era roba que venia d’Amèrica dels anys 50, 60, 70 i 80 aproximadament. El meu pare, al qual generalment no li agraden les botigues de roba, aquesta li va interessar perquè hi havien peces de roba semblants a les que portava ell quan era jove. Això sí, tota l’estona anava repetint: “Potser qui portava això ja és mort…”. Jo en canvi estava fascinada, i és què que hi ha millor que una peça de roba amb història i que a més sigui més barata fins i tot que una feta avui en dia?

Hi havia camises d’home i de dona, vestits, samarretes, jaquetes de tot tipus, faldilles, pantalons, sabates, … I tot ben diferent. Fins i tot hi havia una jaqueta igual a una que pertanyia a l’Elvis Presley.  I jo mirava aquelles camises i reflexionava sobre la seva història. Potser una havia viscut una guerra, havia vist un assassinat, una havia viscut una vertadera història d’amor i una altra un tràgic desengany amorós. Qui sap… HI havien moltíssimes sabates, i mentre el meu pare comentava que si estaven tan noves potser era perquè havien atropellat l’amo abans que les portés, jo pensava que quines sabates, després de servir fidelment a algú, encara estaven allà resistint al pas del temps, esperant un altre amo que les fes servir encara més.

Però un altre fet curiós de la botiga era que el preu anava per pes. Tenien una balança antiga penjada del sostre (com les de fruiteria de tota la vida) on la dependenta et pesava la roba i t’indicava el preu. Cada peça tenia un preu diferent al quilogram. Això si, les peces que casi no pesen res tenien un preu mínim. Per exemple, una camisa tenia un preu mínim de set euros, i si en compraves dues et sortien més o menys a nou euros.

Va ser divertit anar per Barcelona descobrint tot tipus de botigues diferents al que estem acostumats. La veritat és que recomano endinsar-se en els carrerons de la capital i gaudir d’aquestes estranyes botigues. I si mai busqueu una jaqueta de domador de circ o unes faldilles d’animadora ja sabeu on trobar-ho.

Aina Ros Alsina