Entrevista per al meu futur
| 3 abril 2014Aquest divendres 4 d’abril, tinc una entrevista a la Monlau de Barcelona. Aquesta entrevista que haig de fer serveix per qualificar-me i saber si sóc o no apte per entrar en aquella escola.
No us mentiré, la veritat és que estic una mica nerviós, això de l’entrevista no em fa molta gràcia, ja que no és una d’aquelles normals. En aquesta et parlen en anglès, has de muntar y desmuntar motors, intentar muntar una moto sencera, des de “l’esquelet” fins al “cor”, i també posar-li les carcasses.
La meva mare m’ha dit que no em preocupi, que segur que ho aconsegueixo, però la veritat és que és inevitable posar-se de nervós, ja que estàs parlant amb una persona que no coneixes en un altre idioma i a més a més has de fer veure les teves habilitats.
De moment encara estic de nerviós, però jo crec i espero ser apte, ja que a part d’obrir-me moltes portes al futur, és el que de veritat m’apassiona, m’omple, em podria passar hores i hores treballant d’aquesta feina.
Pablo
Pablo, espero que et vagi molt bé l’entrevista. No pateixis pels nervis, que són el motor que ens dóna energia.
He anat corregint una bona colla d’errors ortogràfics (per exemple, tots els verbs “és” anaven sense accent!).
Deixant això (que és important) de banda, cal que et fixis en la necessitat d’esporgar el discurs d’elements orals innecessaris:
– “que segur que ho aconsegueixo” podria ser “que ho aconseguiré”
– “la veritat és que” (2 vegades), és un “tic” lingüístic del que podem prescindir, o -com a mínim- evitar-ne la repetició.
No deixis d’escriure, però sobretot, no oblidis de revisar els escrits. S’assembla bastant a desmuntar una moto per veure què sobra i què falta, per després tornar-la a muntar.
Josep Maria