LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Com cada dimecres, vaig arribar a l’escola de la meva mare cap a les tres, vaig entrar per la porta de secretaria i vaig saludar educadament. Un dimecres normal i corrent, ara hagués entrat a la sala de professors i m’hauria escalfat el dinar en el microones, però no, aquell dia alguna cosa va canviar. Resulta que al obrir la porta de la sala de professors em vaig topar amb la directora i un nen, que deuria tenir uns deu anys. Va ser un moment bastant incòmode perquè la directora l’estava esbroncant de mala manera amb una fúria i una ràbia imponents i em vaig sentir com una intrusa. Es veu que el nen no es volia quedar a dinar al menjador i per evitar-ho, es dedicava a llençar pedres i a pegar els companys amb l’únic objectiu de que el fessin fora. Aquesta vegada la directora s’havia enfadat de debò i ja era hora de frenar al noiet aquest comportament tan agressiu. Ara deveu estar pensant, però per què encara no l’han enviat a dinar a casa seva? Doncs molt fàcil, perquè aquest nen té concedida una beca de menjador, per tant, s’hi ha de quedar per força.

Amb tota aquesta història he arribat a la conclusió de que quan som joves no som conscients de la realitat que ens envolta, només pensem en nosaltres. És evident que un nen de deu anys no pot entendre la situació per la que deu estar passant la seva família, i sí, ja sé que n’hi ha de més madurs, però fins i tot aquests no n’acaben de ser conscients. Els més petits veuen el món amb uns altres ulls, són feliços perquè depenen d’algú i no tenen preocupacions. És a dir, si ells no es volen quedar al menjador faran tot el possible per no quedar-s’hi, sense tenir en compte el que això pot suposar per a la seva família.

He arribat a aquesta conclusió perquè si li haguessin concedit qualsevol tipus de beca a un jove una mica més gran, estaria ben content, ja que, és conscient de la situació de crisi que estem vivint i, parlant clar, diríem que no té una mentalitat de nen. Un jove de la nostra edat és més madur, sap que d’aquí quatre dies serà independent, s’haurà d’espavilar inventant la seva pròpia vida i que al llarg del camí es trobarà amb molts obstacles que haurà de superar ell solet. Llavors és millor viure amb una mentalitat de nen i oblidar-se de tots els problemes? Potser sí.

Marina