Començo a veure-ho clar
evaortizmartinez | 19 gener 2014Aquell núvol gris que veia quan pensava amb el què vull ser de gran es va esvaint a poc a poc. Crec que cada dia veig més clar què vull estudiar i per què ho vull estudiar.
A dia d´avui, m’agradaria estudiar medicina, per algun dia ser capaç d’ajudar les persones. Aquesta és una professió que crec que em pot satisfer moltíssim, ja que m’agrada ajudar a la gent a l’hora que se li presenta un problema i crec que l’esperança i la satisfacció de poder salvar una vida pot ser inexplicable, i en el pitjor dels casos, tenir la consciència tranquil·la de que he fet tot allò que estava al meu abast, és a dir, ser una bona metgessa.
A vegades quan em pregunten què vull estudiar i els hi dic medicina em comencen a retreure que és una carrera molt complicada, que s’ha d’estudiar molts anys, que se’t poden morir persones, etc., però aquests inconvenients no em fan fer un pas enrere i fer-me pensar dues vegades que si estic segura o no.
D’altra banda penso que hauré de fer una sèrie de sacrificis però sé que, al llarg del temps, seran el fruit d’un bon resultat i sé que hauran valgut la pena perquè hauré aconseguit un dels objectius més grans que pots assolir en la vida, que és dedicar-te al que realment t’agrada, ja que ho seràs la resta de la teva vida.
Eva
Eva, enhorabona per la teva determinació. Cal coratge, però en cal per fer bé qualsevol professió. Ànim i endavant!
Al redactat hi ha algun embolic que hauria calgut detectar en una bona revisió. Per exemple “hauré de fer una sèrie de sacrificis però sé que, al llarg del temps, seran el fruit d’un bon resultat” no està ben construïda. Suposo que vols dir que els sacrificis donaran un bon resultat.
Recorda’t de vigilar el redactat!
Josep Maria