L’hora d’estudiar
| 19 gener 2014Jo, quan arribo a casa, desprès de menjar haig d’estudiar i fer deures. El problema es que sóc incapaç, no sé per què, però no tinc ànims ni per obrir el llibre ni per escriure. El resultat? Ho faig, però no ho faig amb ganes, és a dir, que no m’ha servit per a res, ja que no he memoritzat res del que he llegit o he fet.
Estic preocupat per com acabarà el curs. Sempre penso, va ara m’hi posaré de veritat, però quan arriba l’hora sóc incapaç i pel que veig el final d’aquest curs serà catastròfic. La veritat és que no sé què pensar, l’únic que m’anima en aquest moments són els amics i la meva mare, però ella a vegades és massa pesada en aquest aspecte, ja que no para de dir-me: va fes això, fes allò altre. I el resultat d’això és enfadar-me amb ella.
En conclusió, com he dit abans, estic preocupat, però no tinc molts ànims per aconseguir la meva meta, espero que al final s’acabi solucionant tot i pugui fer el que m’agrada.
Pablo
Pablo, l’escrit exposa de forma molt clara i ben estructurada el teu sentiment de desànim davant les teves dificultats. Espero que puguis afrontar-les amb molt de coratge, perquè si és així estic convençut que les pots superar.
L’escrit estava molt ple d’errors ortogràfics (d’aquells que l’ordinador no detecta, com ara el “pugui” de la darrera frase, on havies escrit “pugi”, que també és corecte, encara que no és el que volies dir). Cal molta concentració en revisar els escrits, ja ho saps. No ho oblidis!
Fins aviat,
Josep Maria