Un pregunta
guillemtorres | 10 gener 2014Tinc un embolic massa gran al cap, moltes coses de les quals preucupar-me, moltes coses en les quals pensar, moltes coses sense importància i alhora masses qüestions sense respondre.
La pregunta que segurament mes sem repeteix seria: el perquè de la meva existència, per què he nascut? per ser algú més? per ser un element més del sistema? per ser una peça més d’un món podrit? de veritat que si el motiu de la meva existència fos un d’aquest últims em deixaria més malament del que ja estic i em causaria greus problemes, ja que no hi ha cosa que em provoqui més rabia en aquest món i és el que em diguin les coses que he de fer.
El únic factor que m’agrada de plantejar-me dia darrera dia aquesta qüestió és pensar que he nascut per ser alguna cosa per dir-ho d’alguna manera important: un gran cuiner o un gran actor o simplement una gran persona. Però després d’això, arriba la realitat, com un cubell d’aigua freda, la qual com sempre em limita i em fa pols i jo ja no sé com sortir- me’n d’aquí. Sento que no tinc res pel que viure.
“No es el mateix voler morir que no tenit cap raó per viure” Marilyn Manson
Guillem
Guillem, et fas una pregunta radical sobre el sentit de l’existència. Molt bé. El simple fet de plantejar-se l’interrogant ja és molt valuós. Tal vegada la vida no té cap altre sentit que el que nosaltres ens esforcem a donar-li dia a dia, minut a minut. Tal vegada.
Pel que fa al redactat, l’escrit està bé, encara que és força millorable. Ja he esmenat alguna errada ortogràfica (feina teva, recordes?), però els petits problemes estan en la construcció de les frases. Li calia una bona revisió.
M’ha agradat. No paris d’escriure!
Josep Maria