Els animals
martagomezsalinas | 1 gener 2014Els animals són éssers vius com les persones. Necessiten viure en llocs adequats a ells i que cobreixin les seves necessitats. A mi no em sembla bé les persones que per exemple, compren un gos i al poc temps l’abandonen perque ja no l’estimen. Tampoc crec que faci falta maltractar-los, perquè ells a nosaltres no ens han fet res. Quan tu compres un animal, has de ser conscient, de que ha de viure en unes condicions idònies a ell, l’has d’estimar i així ell també t’estimarà a tu. Els primers dies de convivencia normalment són difícils, perquè l’animal es troba en una casa estranya per a ell i la familia no està acostumada a viure amb l’animal. Però a mesura que passen els dies, la convivencia és cada vegada millor i l’animal es guanya la confiança dels seus amos a poc a poc. El que vull dir amb tot això, és que, si tu vols tenir un animal a casa, endavant, però has de pensar si estàs preparat per donar aquest pas, ja que l’has de cuidar i estimar i no cansar-te d’ell als quatre dies i deixar-lo al carrer, perquè al cap i a la fi, ell és un més de la familia.
Marta Gómez
Marta, tens tota la raó en això de que cal ser responsable en la nostra relació amb els animals domèstics. L’escrit està bé, però segurament guanyaria en atractiu i també en qualitat si fos menys genèric. Per exemple, si en lloc de tractar dels animals en general partissis d’una experiència concreta, teva o d’algú altre, positiva o negativa, referida a aquell gos o un gat (o un canari, o un hàmster) concrets amb un nom propi. Es tractaria, doncs, de basar la reflexió que fas en l’explicació d’una experiència concreta.
M’ha agradat. No deixis d’escriure!
Josep Maria