LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Jo de sempre he sigut massa bo i innocent però així ningú em respectava. I volia canviar però sempre que canviava ningú em creia. Molts cops vaig mentir per intentar qualsevol cosa però mai em veien com a dolent o qualsevol cosa que intentés. Una vegada vaig enganxar-me a un joc i em tornava molt violent i els meus amics em deien que no em reconeixien i un d’aquests em va començar a dir Jonatan (perquè volia) perquè no semblava jo.

Molts han sigut molt amics meus inclús com a germans bessons però jo sempre canviava, sempre s’acabaven allunyant perquè jo canviava constantment. Vaig provar a ser dolent i mentir i tot però ningú feia més que riure’s perquè jo no era dolent i jo d’això no m’adonava. En adonar-me, vaig anant canviant i vaig descobrir una web del yahoo on preguntaven i altres responien. Jo vaig estar mirant molt de temps la filosofia i sincerament va ajudar-me molt , encara que també em va fer molt mal. Vaig obrir els ulls i vaig veure com era el meu institut i vaig decidir canviar-me al de Vilassar de Dalt.

Com a tonto, vaig tornar sense adonar-me a fer el dolent pero això no se’m dona bé i ja vaig dir moltes tonteries i algunes mentides. Al cap d’uns mesos vaig veure que allò no funcionava i vaig posar-me a estudiar de nou i intentar fer les coses bé encara que vaig haver de fer recuperació a l’estiu perquè no m’arribava la mitja.

I finalment m’he adonat que jo estic fet per a ser bo encara que vulgui tornar a canviar perquè no m’agradi que no em respectin. Però aquesta vegada és diferent, ja he entès que haig d’estudiar i haig de fer el que se’m dona bé encara que no m’agradi. I això és tant un resum de la meva vida com un treball, com una disculpa per aquell comportament que vaig tenir l’any passat.

Jordi