LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui com qualsevol altre dia m’ha sonat el despertador a les set en punt. Com sempre, he obert el llum amb un gest mecànic que faig cada matí, i m’he tornat a estirar al llit fent el mandra mitja hora. Quan finalment he decidit aixecar-me, he obert l’armari i mig adormida i repenjant el cap sobre una de les portes, he trigat uns deu minuts per escollir la roba que em posaria. Un cop ja estava vestida he anat al lavabo i com sempre, he agafat la tovallola i m’he rentat la cara, però avui tenia alguna cosa al front diferent. He començat observar-lo i a obrir tots els llums possibles per veure-hi amb precisió fins que he vist que tenia un bony petit vermell marronós que em feia mal. He estat una estona pensant amb què podia haver-me donat el cop, però no se m’ha acudit res. He intentat fer memòria però només recordo estar ahir a la nit posant bé la manta de color blau sobre els edredons gruixuts de color groc, i posar-me a dormir. Com que anava malament de temps, he baixat a esmorzar sense donar-hi gaire importància. He començat a preparar els meus cereals preferits i quan ja estava començant a menjar, ha baixat la meva germana. Hem estat uns cinc minuts en silenci davant del bol i menjant de pressa ja que quedaven deu minuts perquè sonés el timbre. Al cap d’una estona m’ha dit: “Ahir et vas donar un cop?” i jo me l’he quedat mirant i ha dit: “Es que ahir a la nit estava dormint i es va sentir un soroll molt fort contra la paret i em vaig despertar”.

Després que m’expliques això vaig lligar caps, i quan vaig pujar a dalt per rentar-me les dents vaig anar a mirar si hi havia algun senyal a la paret, ja que si hi dónes algun cop ja queda marcat, i efectivament, hi era. La veritat es que em vaig treure un gran pes de sobre, aquest bony em tenia molt encuriosida, però com pot ser que donant-me un cop tan fort i suposadament dolorós, hagués pogut continuar dormint tan tranquil·lament enlloc de despertar-me?

Anna