LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ara estem a Desembre, tenim les festes a menys d’una setmanes vista, però ja fa temps que el nostre voltant ens està avisant. Són petits -i no tan petits- indicis que ens volen anar preparant, que ens avisen de que el Nadal és a prop. Però en molts casos els ignorem i pensem per dintre: “Uf.. encara falta molt”.

Subtilment, els anuncis a la televisió és tornen monotemàtics: joguines i perfums. Però no ho notem fins que veiem l’anunci de la loteria de Nadal de l’estat, allà ja ens ho comencem a ensumar… Al poble, els carrers es van omplint de llums, les botigues estan a petar de gent, se celebren les fires de Santa Llúcia i per últim, et comencen a arribar les felicitacions de Nadal. Jo sempre intento ignorar tots aquest indicis perquè el compte enrere no se’m faci més cansat del que ja és, però hi ha coses que no pots obviar, i l’altre dia em va passar una cosa ben curiosa.

Vaig sortir de casa disposada a anar amb la meva mare a comprar coses de decoració per la casa. Quan vaig entrar a la botiga, em vaig aturar un moment per observar tot el que m’envoltava. Hi havia llums de colors, arbres de Nadal, plantes i flors, tot tipus d’objectes de decoració i molta gent, però de tot allò només hi va haver una cosa que em cridar l’atenció, va ser aquella olor a Nadal. No sabria definir-la, és una olor indescriptible i alhora inconfusible, et recorda en una sola fragància tot el Nadal. Durant uns segons en vaig quedar quieta, sense saber ben bé què fer, aquella olor m’havia fet adonar-me d’alguna cosa: el Nadal ja és aquí…

Àurea