La por al desconegut de vegades et sorprèn
martafigueras | 15 novembre 2013Aquest estiu vaig anar una setmana de vacances a Sardenya, Itàlia. Uns dies abans de marxar, vam anar a comprar al Decathlon, aletes i ulleres de busseig per fer Snorkel. A Sardenya hi ha platges d’aigües cristal·lines amb gran varietat de peixos. Mai havia bussejat, atès que tenia por del mar i els seus éssers inexplorats per mi. Diuen que el desconegut fa por.
El primer cop va ser a una illeta a prop de Sardenya. Hi vam anar amb una llanxa, vam posar l’àncora, i el meu pare i jo vam baixar; mentrestant ma germana es va quedar a la llanxa vigilant-la. Quan ja m’havia posat les aletes i les ulleres, em vaig sentir incapaç de mirar per sota d’aquelles aigües, de la por que tenia. Però el meu pare, em va agafar la mà, perquè tingués confiança, i vam anar nedant pel voltant de l’illa. Tenia els ulls ben obert i estava bocabadada davant de tot aquell món, que per mi era nou.
La velocitat que agafaves amb aquelles aletes, era sorprenent. Però el més impressionant era la sensació: una tranquil·litat sensacional i només estava pendent de la meva respiració. Era com si no m’importés res del que passava a l’exterior. Mai havia sentit aquesta sensació tant plaent, imagino que és com estar al paradís.
Des d’aquell dia, m’ha interessat molt el tema del busseig, sobretot, m’ha ajudat a conèixer més sobre el mar. Crec que és un espai preciós, grandiós i imprevisible; ja que mai saps què et pots trobar.
De vegades cal mirar més enllà de les nostres pors per poder descobrir coses increïbles.
Marta
Marta, descrius força bé una descoberta que devia ser fantàstica. Enhorabona!
L’explicació és clara i ben ordenada, i el conjunt de l’article és molt agradable de llegir. Alguna observació:
– Al primer paràgraf, es pot connectar millor la informació. Per exemple pots dir “Aquest estiu vaig anar una setmana de vacances a Sardenya, Itàlia. Hi ha platges d’aigües cristal·lines amb gran varietat de peixos, així que dies abans de marxar vam comprar al Decathlon aletes i ulleres de busseig per fer Snorkel.”
– L’inici del segon paràgraf sembla una continuació clara del final del primer, de manera que el paràgraf podria començar així: “Jo no havia bussejat mai, atès que tenia por del mar i als seus éssers inexplorats per mi. Diuen que el desconegut fa por. El primer cop va ser a una illeta a prop de Sardenya.”
– “La velocitat que agafaves amb aquelles aletes, era sorprenent”. Important: entre el subjecte i el verb no hi van comes, així que hauries d’haver escrit “La velocitat que agafaves amb aquelles aletes era sorprenent”.
Un bon article, una bona experiència, un bon record.
No paris d’escriure!
Josep Maria
segons la teoria de Drawin l’ésser humà ve del mar, es normal que vulguem tornar-hi