Por a morir
| 15 octubre 2013Fa temps que hi penso: la gent té por a morir o no?
És clar el més normal, o gairebé sempre és tenir por. Però per altra part potser si que no s’hauria de tenir gaire por a morir, ja que sigui per la raó que sigui, algun dia o altre ens tocarà, potser més aviat, potser més tard, o potser a vegades encara ni ens ha arribat l’hora però ha passat. Sí, tothom diu: però si no era la seva hora, per què? Què ha passat? Per què ell i no un altre? Doncs potser perquè ja era gran, ja no estava bé…
Hi ha vegades que la gent diu: Millor així que no patint. I sí potser tenen tota la raó, però per què dir això quan pots dir: Millor que es recuperi, esperem que se’n surti? Doncs simplement per una raó, i és que saps i tens “assumit” que aquella persona ja no està bé, i ho passa malament.
Un exemple molt fàcil que em ve pensant en aquest tema, és la mort del meu tiet. A penes fa un any es va morir per càncer. S’ha de dir que va ser un cop molt fort, i que encara no està assumit, perquè va ser una cosa molt ràpida. Sí que potser ara hi penso, i encara se’m fa dur i em pregunto: per què s’ha hagut de morir ell? Per què tan ràpid?
A penes feia vuit mesos que li havien detectat, i d’un mes per l’altre s’emblava que estava millor, però de cop, tot es va empitjorar. Cada dia una noticia diferent, cada dia n’era una de dolenta, mai una de bona. Jo ja pensava, això serà el final, però em van fer creure que no, que se’n sortiria, però no va ser així.
Perquè no fos tant dur, la meva mare em va dir que seria millor que estigués mort que no patint com patia, i que ell en realitat mai ha marxat. Però totes aquestes coses en aquell moment no t’entren. Ara sí, mica en mica, ja ho assumeixes i penses que sí que en aquestes coses tenen raó.
Amb això, el que vull dir es que, no hem de tenir por a morir. Ja que a vegades si una persona no esta bé, ja sigui que tingui algun tipus de malaltia, com sigui vell i no pugui caminar, no hi vegi, no hi senti, o simplement tingui una certa edat i no estigui bé, no s’ha de tenir por. Es millor que estigui en un lloc bé tranquils, sense patir, que entre nosaltres patint i veure’ns patir per ells.
Mariona.
Mariona, el tema és complex, però aconsegueixes exposar idees molt interessants. El redactat ha millorat força (encara ha de millorar mé, però a poc a poc, ja hi arribarem)
Avui ens fixarem tan sols en una qüestió: escrius com si parlessis i això t’espatlla la feina. Per què t’ho dic? Fixa’t:
– “És clar el més normal…” El “és clar” no hi fa res, no cal. És com un tic que tenim en parlar, però en escriure ens hem d’adonar que no diu res i que si l’eliminem tot és més planer i senzill: “És normal tenir por a la mort”
– ” Però per altra part potser si que no s’hauria de tenir gaire por a morir” podria ser “Però per altra part potser no s’hauria de tenir gaire por a morir”. (el “sí que”, no cal!)
– “Sí, tothom diu…” El SÍ no hi afegeix res a “Tothom diu…”, i apareix innecessàriament en moltes ocasions: “I sí potser tenen tota la raó”, “Sí que potser ara hi penso”, “penses que sí que en aquestes coses tenen raó.” etc
Conclusió: has d’esporgas els escrits d’elements innecessaris, perquè quan parlerm diem moltes coses que no calen. L’escrit ha de dir tot el que cal i tan sols el que cal. SIMPLE.
No paris d’escriure, i d’esporgar, i vigila amb l’ortografia!
Josep Maria
–