Què passa?
narcisfarriols | 9 octubre 2013Tal con va ocórrer amb la connexió a internet, actualment els mòbils intel·ligents, i més concretament l’aplicació de comunicació instantània Whatsapp, s’han convertit en una eina gairebé indispensable per a la vida pràctica d’una persona. Aquí és on entro jo. Un individu plantat davant d’una multitud, una ovella negra, bé tampoc ens passem, el cas és que no tinc Whatsapp.
Fins fa ben poc no m’importava gens. Però recentment vaig descobrir que això tenia una dimensió molt més gran del que esperava. El cas ens porta a divendres 4 d’octubre, cap a les 11:50 a la classe de física. En Manel, el professor, va tenir la idea de crear un grup d’aquesta aplicació per a la classe. Fins aquí tot bé. En Manel va donar permís perquè tothom alliberés els seus brillants smartphones i s’apuntessin al grup. Jo, aliè al que succeïa al meu voltant, vaig seguir completant la formula del moviment rectilini accelerat que em mantenia. Fins que en Sergi, el meu company d’armes a física, va deixar anar: “En Narcís no té Whatsapp”. Llavors vaig observar les cares de tota la classe girant-se cap a mi amb cara de sorpresa, i en Manel va dir: Tranquil, ja arribarà el moment”.
La veritat és que aquell comentari em va sonar al que se li dóna a algú amb una malaltia terminal. Mireu, jo no sé si pensar que sóc un malalt terminal, o bé un acèrrim supervivent en una apocalipsi zombi interconnectada, el temps ho dirà.
Narcís
Narcís, el teu article m’ha agradat molt i m’he sentit acompanyat en la diferència. Tal vegada podríem crear un grup de “persones sense smartphone”, tot i que aniríem perdent socis a marxes forçades. El redactat és molt correcte, imaginatiu i amb un lèxic ric.
Un parell observacions
– actualment, concretament, recentment. No és incorrecte, però pots alternar l’ús d’aquests adverbis en -ment amb fòrmules equivalents. Fixa’t el que en diu al respecte el Centre de redacció de la Pompeu Fabra:
“Els adverbis de manera acabats en -ment són propis dels registres més formals. L’estil col·loquial prefeereix adverbis més vius i breus. Si se n’abusa, carreguen la prosa i la tornen feixuga, perquè són mots llargs. Per tant, és aconsellable evitar iniciar un escrit o una unitat textual major amb un adverbi d’aquesta mena, excepte quan faci funció de marcador textual.
Heu aquí alguns equivalents breus d’adverbis acabats en -ment:
actualment, modernament, contemporàniament: avui, ara, avui dia
antigament, anteriorment: abans
completament, definitivament, totalment, plenament, íntergrament, absolutament: del tot
provisionalment, momentàniament, eventualment: de moment”
– “que em mantenia” (?) No entenc l’expressió. Falta alguna cosa?
No paris d’escriure. Tens molt a dir i ho saps expressar molt bé.
Josep Maria
Narcís m’ha encantat el teu escrit!!
És fantàstic i crec que tens tota la raò. Em sembla que no és una malaltia terminal, així que tranquil, no cal que vagis al metge 😉
Tu sempre tant dràstic 😀
Molt “chulo”
Narcís, al igual que tu no tinc watsup (ni mobil) estic al teu costat en això,