Presos enfeinats
helenahosta | 27 setembre 2013No fa gaire, vaig veure un programa de televisió on apareixia el famós cuiner Gordon Ramsay. És famós per escridassar i posar molta pressió als seus aprenents. Però aquest cop no es tractava d’això. Gordon Ramsay tenia un altre projecte al cap.
Es va dirigir a la presó de Brixton a Anglaterra amb la intenció de trobar alguns presos que sabessin cuinar. Un cop escollits, l’objectiu del programa era muntar un petit negoci de dolços en sis mesos. Al principi hi havia discussions i baralles entre els presos, però després ja van anar cessant. Tots els estris de cuina esmolats estaven molt restringits i el pobre Gordon havia de portar un manyoc de claus interminable per obrir i tancar armaris. El grup de presos va decidir posar-se com a nom de negoci “Bad Boys’ Bakery” (pel meu gust és un nom bastant “cutre”).
Quan Gorndon venia totes les magdalenes i pastissos a la ciutat, preguntava als clients què els semblava que tot aquell menjar ho haguessin fet uns presos. Sorprenentment la gent opinava que era millor, que estava molt bé que els presos tinguessin alguna bona cosa a fer.
Jo penso el mateix, ja que una presó no només hauria de sevir per castigar els homes que hagin fet un delicte, sinó per aprendre coses noves.
Helena
Helena, he de dir que això de “el famós cuiner” em va frapar: no tenia ni idea de l’existència d’aquesta persona, i desconec del tot els motius de la seva fama. Així que la lectura del teu escrit m’ha servit per aprendre una cosa nova. Fas una bona crònica del programa televisiu en qüestió, que suposo que devia ser un documental, no ho puc saber-ho.
M’agrada l’estructura de l’escrit: parteixes d’un fet concret per, apartir d’aquí construir la teva reflexió. Cal afegir que en aquest cas la reflexió és molt avara, perquè tan sols ocupa una línia i mitja. Segur que tens molt més a dir sobre el tema!
No deixis d’escriure!
Josep Maria