Un dia esperat
| 23 setembre 2013Al cap de tres mesos d’hospital, i altres dos més de vacances d’estiu, per fi he pogut tornar un dia sencer a l’institut.
Al matí, quan m’he llevat, estava molt nerviosa. Veure els meus amics i amigues, tornar a fer classes i veure els professors i conèixer uns de nous. No sabia com aniria, si la gent estaria contenta de tornar-me a veure o no, si s’em faria difícil tornar a concentrar-me a les classes… Però, quan vaig arribar, vaig estar molt feliç en tornar-me a trobar tot això que feia mesos que no feia. Pot semblar estrany, però no volia que s’acabessin les classes, s’em passaven massa ràpid i no volia que acabés mai.
Sé que de moment no aniré tots els dies, però els dies que hi vagi els aprofitaré al màxim, sempre amb bon humor. Havia sigut un dels dies més esperats des de fa molt de temps.
Salome
Salome, benvinguda a la Tertúlia. Encara que no puguis venir a totes les classes, no paris d’escriure ni de llegir els escrits dels teus companys!
Algunes observacions:
– A “Al matí, quan m’he llevat, estava molt nerviosa. Veure els meus amics i amigues, tornar a fer classes i veure els professors i conèixer uns de nous.” La segona frase no té verb. Potser hauria de dir “Havia de veure novament els meus amics i amigues, tornar a fer classes i retrobar els professors i conèixer-ne uns de nous.”
– “tornar-me a veure” potser seria millor “tornar a veure’m”
– El mot “tornar” es repeteix quatre vegades al segon paràgraf. Segur que ho pots evitar, per exemple amb un “si s’em faria difícil concentrar-me de nou a les classes”, o d’altres expressions similars.
Espero veure’t sovint. En qualsevol cas, no paris d’escriure.
Josep Maria