Les enganxines de la meva prestatgeria
itziarmartinez | 21 abril 2013La meva habitació és molt petita, de fet està feta a mida i a sobre del meu llit hi ha armaris i prestatgeries. Bé doncs, concretament sobre el capçal del meu catre hi tinc enganxades unes enganxines molt peculiars. La veritat és que fa molt de temps que les hi vaig posar, però fins ara mai no se m’hagués passat pel cap parlar sobre elles.
La qüestió és que aquestes enganxines desprenen llum, però prèviament l’han hagut de rebre. Aquí és on volia arribar. No s’il·luminen sempre, ja que si només els toca la llum de la làmpada, no hi ha manera de veure-les quan és fosc, en canvi, si hi toca directament el sol, per la nit es veuen perfectament.
Aquestes enganxines estan disposades de manera especial. Tinc dos tipus diferents: en primer lloc hi ha una mena de monstres, els quals no brillen gaire i en segon lloc hi ha unes especials que són lletres. Amb aquestes lletres he format paraules i he pogut aconseguir els noms dels meus pares i del meu germà.
Així doncs, cada nit marxo a dormir recordant-los i el primer que veig en obrir els ulls són els seus noms. Em fan sentir feliç, aquestes enganxines, és més, el dia que les tregui les trobaré a faltar.
Itziar
M’ha agradat el teu article construït a partir del detall aparentment intrascendent de les teves enganxines.
Pel que fa al redactat, potser caldria evitar reiteracions. Dius “enganxades unes enganxines” i segur que pots trobar alguna altra manera de dir-ho evitant la repetició. D’altra banda, l’expressió “aquestes enganxines” apareix en tres ocasions i, ateses les dimensions de l’article, això provoca una sensació d’empatx.
Seria recomanable polir l’escrit per evitar aquest problema.
Fins al pròxim
Josep Maria