Plaisir
joanacapella | 10 abril 2013Tot és fosc. Els ulls se’m van tancant, ja passen de les dotze i demà tinc cole. Però segueixo desperta, el so de la música em captiva i fa que comenci a somiar, però els torno a obrir i segueixo desvetllada. No vull adormir-me, no vull que s’acabi aquest moment de plaer. No penso en res, no em passa res pel cap, a part de sons i frases majoritàriament en llengües estrangeres.
La música que m’entra per les orelles és tranquil·la i porta un ritme diferent al de la rutina i això em relaxa.
Deixaré de fer esforços per fer durar aquest moment tant gustós, deixaré que la música em guiï en un son profund i ben lluny de la realitat. Bona nit.
Joana
Joana,
curt, però clar i bonic. M’ha agradat, encara que m’ha resultat xocant el “m’entra per les orelles”. Em diràs que es qüestió de gustos i tindràs tota la raó, però m’ha semblat que l’expressió desentonava en el conjunt. A més de ser del tot innecessària.
No paris d’escriure.
Josep Maria