Els meus pares
| 2 febrer 2013Avui, dia 21 de desembre m’han donat les notes. M’esperava unes molt pitjors que les que he tret finalment. No han estat del tot malament, però per variar, per als meus pares no ha estat suficient. D’acord que podrien haver estat molt millor, però no pots esperar unes notes impressionants d’algú al que li costa estudiar.
El fet es que m’han fet una bronca impressionant al arribar a casa, però de tot això una cosa m’ha sorprès: el meu pare. Del que tenia més por era dels crits meu pare, però m’he quedat sorprès, ja que quasi no m’ha cridat. Estava clar que em cridaria, però m’esperava algo molt més bèstia. El meu pare és una persona increïble, si està content amb ell pots passar moments increïbles, però si està enfadat ja pot estar ben preparat per passar por.
En canvi ma mare és més comprensiva. Ella intenta veure el costat bo de les coses, en canvi el meu pare només s’hi fixa en lo dolent, fins hi tot quan no n’hi ha.
Tot i així, el meu pare i la meva mare són les persones més importants de la meva vida, i m’agraden tal i com són i espero que no canviïn mai!
Manel
Manel, la situació que descrius és un molt bon pretext per a fer-ne un article. Ben trobat.
De tota manera, t’has quedat en un esborrany sense polir! L’ortografia és deficient, i el redactat és massa pobre. En resum: està poc treballat.
Recorda que no es tracta de cobrir l’expedient: qui no s’esforça no aprèn!
Aviam si el proper escrit te’l treballes més, d’acord?
Josep Maria