La coma
USOS MÉS FREQÜENTS
La coma és, sens dubte, el signe de puntuació més utilitzat en l’escriptura, ja que abasta molts tipus de relacions i significats. A continuació, us presentem els diversos valors que aplega:
a) Els fonològics: Indica la pausa de separació entre els elements d’una enumeració:
Vaig fer recompte dels botons del capots: vuit a l’un, vuit a l’altre i deu al tercer.
b) Els sintàctics: Introdueix oracions subordinades:
Ateses les adverses condicions meteorològiques, no van poder rescatar els accidentats.
c) Els semàntics: Atorga, per exemple, valor especificatiu o explicatiu a un adjectiu:
La dona, seriosa, va aixecar el braç [explicatiu:.la dona, que estava seriosa…]
La dona seriosa va aixecar el braç [especificatiu: només la dona seriosa va aixecar el braç; les altres no]
d) Els discursius: Pot distingir una forma de tancament de discurs:
En definitiva, la realitat es força esfereïdora.
D’entre la trentena de funcions que pot realitzar una coma, convé esmentar la distinció feta per Linares (1979) que Cassany recull a La cuina de l’escriptura (1993) de la manera següent: “Un grup inclou les comes que van soles, i s’anomena coma-1; l’altre abasta les que treballen per parelles, i s’ha batejat amb el nom de coma-2. Així, afirmaríem que la coma-1 separa idees i conceptes com ara: enumeracions, omissions de verb o la datació. Al seu torn, la coma-2 introdueix incisos com a mostres, aposicions, canvis d’ordre, subordinades, marcadors textuals, etc.
És a dir la 1 es posa entre dos elements; la 2 a l’inici i al final d’un mateix element. Aquesta simple distinció si s’aplica bé permet esmenar alguns dels errors típics com el de menjar-se algun signe de la parella coma-2 És força habitual que potser concentrat en l’entonació o en les pauses que es farien si es llegís en veu alta l’aprenent estalviï alguna coma-2 que els incisos de l’escrit quedin camuflats i que el lector hagi d’estar més atent per copsar-los Per exemple algunes comes que es podrien oblidar fàcilment són la 2a de “si s’aplica bé“ la 4a que alguns posarien erròniament abans del “que” anterior o fins i tot la 1b del començament.
Atenció! Tots els signes del paràgraf anterior estan marcats per tal d’exemplificar les comes 1 i 2 en ús. Les comes-1 estan en blau i les comes-2 en vermell. Si passeu amb el ratolí per sobre, veureu que estan marcades amb nombres correlatius les parelles de coma-2. Respecte a aquest tipus de coma, cal tenir en compte que els signes més forts (punt i seguit, punt i coma, dos punts…) poden substituir una coma de la parella si coincideixen en alguna posició, perquè mai no trobem dos signes de puntuació com els anteriors de costat.” (Cassany, 1993)
ERRORS MÉS FREQÜENTS
Moltes vegades la coma apareix on no hauria de ser i l’ús d’aquest signe de puntuació és excessiu. Els errors per excés són els següents:
a) Coma entre subjecte i verb.
b) Coma entre verb i complements.
c) Manca de coma:
c.1) davant la conjunció copulativa i.
c.2) davant del nexes adversatius.
c.3) davant del relatiu fort.
c.4) davant de les fórmules cosa que, la qual cosa i altres.
d) Subordinació.
e) Expressions que serveixen per organitzar el discurs.
f) Marcadors discursius.
g) Aposicions.
h) El·lipsis.
i) Coordinació.
j) L’abreviatura etc.
k) Les tematitzacions.
a) Coma entre subjecte i verb. No es marca amb una coma la pausa neutra que hi ha entre subjecte i verb, ja que això afecta la sintaxi de la frase.
*L’última part de la novel·la, no és gens interessant.
L’última part de la novel·la no és gens interessant.
Restriccions a la regla:
És admissible de posar coma després del subjecte de l’oració, sobretot si és molt complex o molt llarg:
El vaixell de càrrega que va arribar dijous passat a primera hora del matí al port de Barcelona des d’Anglaterra, era enorme.
Les mesures que el COOB prendrà contra els que utilitzin sense autorització els elements gràfics que conté el manual de normes gràfiques, inclouen la demanda davant els tribunals i l’embargament dels productes.
b) Coma entre verb i complements. Tampoc no s’usa la coma entre el verb i els seus complements.
*Això sí, no volem descartar encara, aquesta possibilitat.
Això sí, no volem descartar encara aquesta possibilitat.
Restriccions a la regla:
Si entre el verb i el seu complement fort (és a dir, un dels que exigeix el verb: complement directe o de règim verbal) hi ha altres sintagmes o frases, la coma pot facilitar la comprensió de l’oració.
Es recomana als comitès olímpics nacionals que encara no ho hagin fet, que nomenin un agregat olímpic del seu país a Barcelona.
~Es recomana als comitès olímpics nacionals que encara no ho hagin fet que nomenin un agregat olímpic del seu país a Barcelona.
No obstant això, els errors en l’ús de la coma esdevenen per omissió.
c.1) Manca de coma davant la conjunció copulativa i. Aquest és un error molt i molt freqüent.
*Fins ara els governs del Partit Nacional han fet que el poble blanc visqui del negre i l’Apartheid en lloc d’evitar-ho hi ha contribuït.
Fins ara els governs del Partit Nacional han fet que el poble blanc visqui del negre, i l’Apartheid, en lloc d’evitar-ho, hi ha contribuït.
La manca d’aquesta coma davant de la i fa pensar que els elements estan units per una relació de plena igualtat semàntica i que formen una sola unitat.
c.2) Manca de coma davant del nexes adversatius. Generalment les conjuncions adversatives van precedides de coma.
*És cert que tots ens queixem i ens lamentem per la pèrdua de boscos i per l’alt grau de contaminació però -Ens preguntem el perquè? Fem alguna cosa per remeiar-ho?
És cert que tots ens queixem i ens lamentem per la pèrdua de boscos i per l’alt grau de contaminació, però -Ens preguntem el perquè? Fem alguna cosa per remeiar-ho?
Restricció a la regla:
Convé destacar que aquesta coma depèn de la complexitat i la llargada de les frases, i de la voluntat de marcar contrast.
Per fi vam entrar a la seva habitació, que era bastant semblant a la meva però més gran.
c.3) Manca de coma davant del relatiu fort. Cal recordar que el relatiu fort només pot aparèixer sense preposició introduint oracions adjectives explicatives, no pas especificatives.
*Els candidats de menys de divuit anys els quals no tenen el carnet de conduir tenen poques possibilitats de ser elegits.
Els candidats de menys de divuit anys, els quals no tenen el carnet de conduir, tenen poques possibilitats de ser elegits.
c.4) Manca de coma davant de les fórmules cosa que, la qual cosa i altres construccions equivalents. Aquestes fórmules i altres construccions equivalents introdueixen oracions de relatiu que afecten tota una oració. Són sempre explicatives, i per tant porten coma.
La festa ha estat un èxit, cosa que ens omple de satisfacció.
La festa ha estat un èxit, la qual cosa ens omple de satisfacció.
La festa ha estat un èxit, i això ens omple de satisfacció.
d) Subordinació. En el cas de la subordinació, un error molt comú és ometre la coma. L’absència d’aquest signe apareix en quatre casos:
– Davant dels nexes de subordinació per assenyalar els límits entre la proposició principal i la subordinada.
*La Maria es trobava bastant bé i feia força bona cara tot i que l’acabessin d’operar.
La Maria es trobava bastant bé i feia força bona cara, tot i que l’acabessin d’operar.
*Encara calia contractar un parell de tècnics de so ja que la feina s’havia d’enllestir en un parell de setmanes.
Encara calia contractar un parell de tècnics de so, ja que la feina s’havia d’enllestir en un parell de setmanes.
– En els canvis d’ordre i els incisos. Els incisos són fragments, introduïts en una oració o en una clàusula, que es poden suprimir sense afectar-ne la sintaxi i el sentit. Generalment apareixen al mig de l’oració, entre comes, però també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis. Es pot establir una gradació en l’ús d’aquests tres signes de puntuació segons la relació entre els fragments (de menys a més allunyats: comes, guions, parèntesis). L’error més habitual es descuidar-ne el tancament.
*També poden fer aquesta funció, a més de les comes els parèntesis i els guions.
També poden fer aquesta funció, a més de les comes, els parèntesis i els guions.
*L’antic Partit del Treball Albanès ha canviat de nom (ara es diu Partit Socialista Albanès) i de símbols (una rosella ha substituït la falç i el martell.
L’antic Partit del Treball Albanès ha canviat de nom, ara es diu Partit Socialista Albanès, i de símbols, una rosella ha substituït la falç i el martell.
– En introduir proposicions amb formes verbals no personals.
*En acabar l’explicació sobre la flora i fauna a Catalunya el senyor Mis va cloure la reunió.
En acabar l’explicació sobre la flora i fauna a Catalunya, el senyor Mis va cloure la reunió.
– En l’ús de clàusules adjectives explicatives. A diferència de les clàusules adjectives especificatives, les explicatives se separen de l’oració principal mitjançant les comes.
El Barça, que ja és campió de la Lliga, es classifica per a semifinals de la Copa.
La tauleta de nit que hi ha a l’habitació és molt bufona.
L’omissió de la coma pot conduir a canvis de significat:
Omplirem la camioneta amb les taules, les cadires, els armaris i els arxivadors que hi havia al despatx de l’esquerra.
Omplirem la camioneta amb les taules, les cadires, els armaris i els arxivadors, que hi havia al despatx de l’esquerra.
e) Expressions que serveixen per organitzar el discurs. Aquestes expressions són fonamentals en textos de caire acadèmic, com són els exàmens o els treballs. Cal no ometre la coma per delimitar-les:
*Convé destacar que pel que fa al contingut l’article aporta idees força innovadores.
Convé destacar que, pel que fa al contingut, l’article aporta idees força innovadores.
*Caldria assenyalar la incompetència d’alguns polítics fent referència a la degradació del medi ambient.
Caldria assenyalar la incompetència d’alguns polítics, fent referència a la degradació del medi ambient.
Es produeixen errors d’aquesta mena fins i tot quan les comes són imprescindibles per evitar l’ambigüitat.
f) Marcadors discursius. Es produeixen molts errors, ja que els estudiants rarament els marquen amb comes.
*En canvi els factors que han influït en la decadència de les imatges, han estat per una banda l’encariment de les pel·lícules i (…)
En canvi, els factors que han influït en la decadència de les imatges, han estat, per una banda, l’encariment de les pel·lícules i (…)
*No obstant això contemplar una obra d’art és fàcil, ja que no cal pensar, només cal admirar-ne la bellesa.
No obstant això, contemplar una obra d’art és fàcil, ja que no cal pensar, només cal admirar-ne la bellesa.
g) Aposicions. Quan està formada per un nom propi, una aposició és especificativa, sense comes, si complementa un nom genèric, indefinit o de referència múltiple.
La farmacèutica Maria Àngels Feliu va protagonitzar un dels segrests més llargs que recordem.
En canvi, una aposició formada per un nom propi és explicativa quan l’emissor i els destinataris consideren únic el referent designat.
El president de Cuba, Fidel Castro, va dir que votar era imprescindible.
Quan el nom complementat és un nom propi i, per tant, és únic, és igualment explicativa.
Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, va rebre ahir els empresaris del sector de l’avellana.
Només en el cas que tinguem un nom propi que s’ha indeterminat mitjançant un article, podrà anar acompanyat d’un complement de nom especificatiu.
Volem visitar la Catalunya interior.
h) El·lipsi. Es tracta d’un error no marcar amb comes l’el·lipsi del verb en casos com el següent:
*Demà aniré al cinema, i demà passat al teatre.
Demà aniré al cinema, i demà passat, al teatre.
*Són nocions aparentment fàcils, però en la pràctica difícils.
Són nocions aparentment fàcils, però en la pràctica, difícils.
i) Coordinació. Cal recordar que si enllacem més de dos elements, se separen amb comes, excepte l’últim, davant del qual la coma és substituïda per les conjuncions copulatives i o ni. Vegem-ne uns exemples:
*Cal tenir coneixements de meteorologia per interpretar situacions atmosfèriques, preveure possibles moviments, i prevenir accidents.
Cal tenir coneixements de meteorologia per interpretar situacions atmosfèriques, preveure possibles moviments i prevenir accidents.
*El llibre és interessant, amè, i divertit.
El llibre és interessant, amè i divertit.
Els elements amb ni poden anar amb comes segons la llargada i la complexitat dels elements coordinats.
No va voler anar ni al cinema ni al teatre ni a l’exposició.
No vaig entendre ni per què la clau del misteri era la taula trencada del menjador, ni com el detectiu ho havia pogut saber.
j) L’abreviatura etc. Si l’enumeració és inacabada, se suprimeix la conjunció copulativa i l’oració acaba amb l’abreviatura etc. (precedida de coma) o amb punts suspensius (no precedits de coma), recursos que no poden aparèixer mai simultàniament.
*Els pronoms febles són enclítics amb el verb en imperatiu, infinitiu o gerundi aixeca’t, aixecar-se, aixecant-se, etc…
Els pronoms febles són enclítics amb el verb en imperatiu, infinitiu o gerundi aixeca’t, aixecar-se, aixecant-se, etc.
Els pronoms febles són enclítics amb el verb en imperatiu, infinitiu o gerundi aixeca’t, aixecar-se, aixecant-se…
k) Les tematitzacions. Quan tematitzem una part de l’oració desplaçant-la a la dreta de l’oració, hi ha sempre duplicació pronominal quan es tracta d’un complement fort, i l’element tematitzat va separat per una coma de la resta de l’oració. És un error ometre-la.
Ni me’n va parlar, de les condicions econòmiques.
No ho saben, si les oposicions es convocaran aviat.
Pel que fa a les tematitzacions a l’esquerra, la solució més neutra és no posar-hi coma.
L’accident l’ha provocat la boira.
De tot això se’n desprenen algunes consideracions addicionals.
En canvi, aquests complements poden portar coma -i cal valorar-ho en cada cas- quan oralment hi ha una inflexió, no necessàriament una pausa, perquè l’oració ha esdevingut complexa.
De l’adjudicació de les beques parcials previstes per a aquest curs, en parlarem a la reunió del mes vinent.
EXERCICIS
Al text següent li han desaparegut totes les comes. D’acord amb el que has après en aquest apartat, introdueix totes les comes que siguin necessàries per tal que el text estigui ben puntuat.
Morfologia i funcionament del cor
El cor és un múscul buit situat al centre de la cavitat toràcica entre els pulmons. Una paret muscular el septe divideix el cor en dues parts: l’esquerra i la dreta. En cada part una vàlvula la divideix en dues cambres: la superior o aurícula i la inferior o ventricle. La vàlvula dreta s’anomena tricúspide i l’esquerra bicúspide o mitral.
El cor realitza uns moviments repetitius que s’engloben en el cicle cardíac. Aquest està compost per la diàstole (quan es relaxa i s’omplen les aurícules de sang) la sístole auricular (les parets de les aurícules es contrauen i la sang passa als ventricles corresponents a través de les vàlvules auriculo-ventriculars) i la sístole ventricular (les parets del ventricles es contrauen i la sang surt del cor per les artèries a través d’altres vàlvules). Cada cicle correspon a un batec i el cor en condicions normals batega entre 60-80 vegades per minut.
El cor bombeja sang a tot el cos subministrant a les cèl·lules oxigen i substàncies nutritives. L’aparell circulatori és el que transporta les substàncies absorbides en el tub digestiu i l’oxigen als teixits així com el diòxid de carboni als pulmons i altres productes metabòlics als ronyons. La sang és el teixit encarregat de transportar aquestes substàncies per tot el cos. L’aparell circulatori està format pel cor i pels vasos sanguinis.
Morfologia i funcionament del cor
El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons. Una paret muscular, el septe, divideix el cor en dues parts: l’esquerre i la dreta. En cada part una vàlvula la divideix en dues cambres: la superior o aurícula i la inferior o ventricle. La vàlvula dreta s’anomena tricúspide, i l’esquerra, bicúspide o mitral.
El cor realitza uns moviments repetitius que s’engloben en el cicle cardíac. Aquest està compost per la diàstole (quan es relaxa i s’omplen les aurícules de sang), la sístole auricular (les parets de les aurícules es contrauen i la sang passa als ventricles corresponents a través de les vàlvules auriculo-ventriculars) i la sístole ventricular (les parets del ventricles es contrauen i la sang surt del cor per les artèries a través d’altres vàlvules). Cada cicle correspon a un batec i el cor, en condicions normals, batega entre 60-80 vegades per minut.
El cor bombeja sang a tot el cos, subministrant a les cèl·lules oxigen i substàncies nutritives. L’aparell circulatori és el que transporta les substàncies absorbides en el tub digestiu i l’oxigen als teixits, així com el diòxid de carboni als pulmons i altres productes metabòlics als ronyons. La sang és el teixit encarregat de transportar aquestes substàncies per tot el cos. L’aparell circulatori està format pel cor i pels vasos sanguinis.
