Els dos punts
USOS MÉS FREQÜENTS
a) Fragments que uneixen els dos punts
Aquest signe de puntuació uneix fragments que presenten també una relació de proximitat; però, a diferència del punt i coma, subordinen el segon al primer: donen al segon un marcat caràcter consecutiu, adversatiu, causal respecte al primer.
Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata; per la droga es menteix; la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.
El culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí.
No és costum d’usar en una seqüència dues vegades seguides els dos punts sense que hi hagi alguna altra puntuació forta (punt o punt i coma) entremig.
b) Fragments que introdueixen els dos punts
Els dos punts s’utilitzen per introduir enumeracions, classificacions, exemples, il·lustracions, darrere expressions com “per exemple”, “(que són) els següents”, explícites o implícites:
S’usen els dos punts en els casos següents:
I. per introduir una enumeració,
II. per introduir un exemple,
S’usen els dos punts en una sèrie de casos més objectivables. Per exemple:
I. per introduir paraules d’una altra persona,
II. darrere del vocatiu que encapçala una carta,
Per utilitzar els guions s’ha de tenir en compte que: cada inici d’intervenció es marca amb un guió, els incisos del narrador s’enclouen entre guions, i el punt final del paràgraf estalvia el guió. No hi ha una sola manera d’introduir enumeracions com les anteriors. Igualment, amb “per exemple”, “com ara”, etc., hi ha més d’una manera de puntuar.
Hi havia molta gent; per exemple: la Carme, la Sílvia, el Ramon, la Lloll i els amics de la Rosa.
Hi havia molta gent; per exemple, la Carme, la Sílvia, el Ramon, la Lloll i els amics de la Rosa.
c) Introducció d’una cita textual
Vegem-ne un exemple:
I la Carme va replicar: «No vull que em tractis de germana petita!»
a) Omissió dels dos punts
Aquest signe de puntuació assenyala un vincle de caràcter lògic (causa, conseqüència, explicació o resum) entre proposicions que no es relacionen mitjançant els nexes conjuntius corresponents. Per tant, són necessaris en oracions com ara:
*La televisió també ha sucumbit a la paraula abans no hi apareixia cap programa de dissertació, els programes que més agradaven a la gent eren les sèries nord-americanes i els dibuixos japonesos, en canvi, ara es molt usual trobar-hi debats, reunions, col·loquis o xerrades.
La televisió també ha sucumbit a la paraula: abans no hi apareixia cap programa de dissertació, els programes que més agradaven a la gent eren les sèries nord-americanes i els dibuixos japonesos, en canvi, ara és molt usual trobar-hi debats, reunions, col·loquis o xerrades.
b) Utilització doble dels dos punts
No és recomanable d’utilitzar dues vegades seguides els dos punts en una mateixa frase sense que hi hagi una pausa forta entremig (una coma o un punt i coma).
*Bàsicament hi ha dues causes: la calor i el fort pendent del tram final: 28°C i 2 km amb un desnivell del 30%.
Bàsicament hi ha dues causes: la calor i el fort pendent del tram final (28°C i 2 km amb un desnivell del 30%).
EXERCICI
1. Col·loca els dos punts (:) en els textos següents a fi d’introduir les enumeracions, les citacions i les explicacions que contenen:
La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida «No, no vull veure la televisió!» Parla més alt; si no, no et senten «Ara llegeixo! No vull ser destorbat!» Potser no t’han sentit, amb tant d’aldarull; digues-ho més fort encara, crida «He començat a llegir l’última novel·la d’Italo Calvino!» O, si no vols, no ho diguis; esperem que et deixin tranquil. Tria la posició més còmoda assegut, estirat, cargolat, ajagut.
ITALO CALVINO, Si una nit d’hivern un viatger. Eds. 62 i «la Caixa»
Era una habitació petita amb un decorat senzill i auster una taula, cadires, un llit fet amb roba no gaire neta; una mena de quadre de sant sobre el capçal del llit; a l’altra banda, un armari on hi havia flascons amb fruites confitades…
MILAN KUNDERA, La broma. Eds. De 1984
La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: «No, no vull veure la televisió!» Parla més alt; si no, no et senten: «Ara llegeixo! No vull ser destorbat!» Potser no t’han sentit, amb tant d’aldarull; digues-ho més fort encara, crida: «He començat a llegir l’última novel·la d’Italo Calvino!» O, si no vols, no ho diguis; esperem que et deixin tranquil. Tria la posició més còmoda: assegut, estirat, cargolat, ajagut.
ITALO CALVINO, Si una nit d’hivern un viatger. Eds. 62 i «la Caixa»
Era una habitació petita amb un decorat senzill i auster: una taula, cadires, un llit fet amb roba no gaire neta; una mena de quadre de sant sobre el capçal del llit; a l’altra banda, un armari on hi havia flascons amb fruites confitades…
MILAN KUNDERA, La broma. Eds. De 1984
