El punt
USOS MÉS FREQÜENTS
En primer lloc, cal distingir entre el punt i seguit, el punt i a part i el punt i final; l’un tanca una oració; l’altre, un paràgraf, i el punt i final, un text. Per tant, podríem afirmar que la majúscula inicial i el punt i seguit són interdependents. Vegem-ne un exemple:
Estic llegint un exemple de majúscula inicial i punt i seguit. Es tracta de veure que totes les frases que comencen amb majúscula acaben amb punt (també s’ha de veure al revés). És a dir, que l’una i l’altre van sempre associats fins i tot amb parèntesis al mig.
Tenir clara aquesta distinció és molt i molt útil. Hem de saber que el punt i a part constitueix un paràgraf, una unitat semàntica pròpia del text escrit formada per un nombre variable d’oracions relacionades sintàcticament, per exemple, per punts i seguit. Cal destacar que les oracions que constitueixen un paràgraf també estan vinculades semànticament, ja que tracten amb exhaustivitat d’un tema, subtema o d’algun aspecte particular de la resta de l’escrit que conclourem amb un punt i a part.
a) Oblit de tancar la frase
Això passa encara que després es canviï de paràgraf o es comenci la frase següent en majúscula.
*Va centrar-se en aquest pensament Consirós, tancà els punys com si volgués atacar Bruno.
Va centrar-se en aquest pensament. Consirós, tancà els punys com si volgués atacar Bruno.
b) Excés del punt darrere dels signes d’interrogació, d’exclamació o dels punts suspensius
*Què vols dir?. Que no conec la norma?.
Què vols dir? Que no conec la norma?
*Les localitats següents: el Vendrell (Baix Penedès), Valldoreix (Vallès Occidental), Valls (Alt Camp)… .
Les localitats següents: el Vendrell (Baix Penedès), Valldoreix (Vallès Occidental), Valls (Alt Camp)…
c) Omissió gairebé total de l’ús del punt
Aquest error consisteix a no separar els canvis temàtics amb punt i seguit o, si és el cas, amb punt i a part. Aquest és un error força greu, ja que dificulta moltíssim la lectura i la comprensió del text. L’exemple següent és bastant il·lustratiu:
Resum: L’home rep contínuament missatges de l’exterior, se centra en dos tipus els visuals i els auditius, això reflecteix que l’home no sap arribar al fons de les coses, hi ha una gran diferència entre mirar i participar. La majoria dels homes ens quedem en “mirar”, només una minoria sap trobar el significat real de tot el que ens proporcionen els sentits i serien els poetes, els artistes, genis en definitiva.
EXERCICIS
1. Puntua, sempre que calgui, el final de les frases d’aquest text (. ?! … —):
—Ara tens ganes de saber on ets, què has de fer… En aquest país, el govern sóc jo Jo sóc el Senyor Ti, l’amo absolut Totes les ordres que et doni directament o a través dels dos caps, que són aquests dos, han de semblar-te raonables Jo, aquí, sóc la llei, perquè les lleis són fetes per mi Ho has entès
En Pere va fer que sí amb el cap i seguí l’alemany que l’havia anat a buscar L’alemany semblava una altra persona
—Em dic Hans i veig que treballem junts Toca-la
No entenia aquell canvi d’actitud Li donà la mà i comentà:
—Ja saps que em dic Pere, bé, vull dir … Però abans no semblaves amic meu…
—Oh Jo no sabia què venies a fer aquí Ja ho aprendràs: amb els estranys no pots dir mai res, ni fer comentaris Són les ordres
—I què hem de fer, aquí
—Treballar en …
—Quina feina farem
—Vols córrer massa, tu Aquí, s’ha de creure i callar
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra. Ed. Laia
2. A continuació, es presenta una llista ordenada d’idees. S’han d’agrupar en unitats temàtiques, i mostrar la relació entre idees principals i idees secundàries. Per fer-ho, s’utilitzaran, segons convingui, comes, punts i seguit o punts i a part. També caldrà fer-hi alguns canvis gramaticals:
Els principis de la Il·lustració es van recollir a l’Enciclopèdia.
L’Enciclopèdia es considera l’exponent més clar de la nova filosofia.
Aquest gran diccionari va ser iniciat el 1751 per D’Alembert i Diderot.
Resumeix en els seus articles els temes essencials de la filosofia de les llums.
Abraça tots els àmbits de coneixement.
La lectura i la discussió d’aquests articles van actuar com un veritable revulsiu cultural i social. L’Enciclopèdia va fer estendre les noves idees a sectors socials fins aquell moment marginats de la vida intel·lectual.
Els enciclopedistes creien que un home ben informat ja era un home nou.
Creien que el mal no era res més que una conseqüència de la ignorància.
Van lluitar per la màxima difusió d’aquestes idees.
Els articles de l’Enciclopèdia també es van difondre entre diaris i gasetes.
Aquests articles van ser molt discutits a les tertúlies i als salons.
Informació extreta de M. García i C. Gatell (1997), Història contemporània. Temps, Barcelona: Vicens-Vives, 2ª ed.
1. —Ara tens ganes de saber on ets, què has de fer… En aquest país, el govern sóc jo! Jo sóc el Senyor Ti, l’amo absolut! Totes les ordres que et doni directament o a través dels dos caps, que són aquests dos, han de semblar-te raonables. Jo, aquí, sóc la llei, perquè les lleis són fetes per mi. Ho has entès?
En Pere va fer que sí amb el cap i seguí l’alemany que l’havia anat a buscar L’alemany semblava una altra persona.
—Em dic Hans i veig que treballem junts. Toca-la!
No entenia aquell canvi d’actitud. Li donà la mà i comentà:
—Ja saps que em dic Pere, bé, vull dir … Però abans no semblaves amic meu…
—Oh! Jo no sabia què venies a fer aquí Ja ho aprendràs: amb els estranys no pots dir mai res, ni fer comentaris. Són les ordres.
—I què hem de fer, aquí?
—Treballar en …
—Quina feina farem?
—Vols córrer massa, tu. Aquí, s’ha de creure i callar!
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra. Ed. Laia
2.
Els principis de la Il·lustració es van recollir a la l’Enciclopèdia.
L’Enciclopèdia es considera l’exponent més clar de la nova filosofia.
Aquest gran diccionari va ser iniciat el 1751 per D’Alembert i Diderot.
Resumeix en els seus articles els temes essencials de la filosofia de les llums.
Abraça tots els àmbits de coneixement.
La lectura i la discussió d’aquests articles van actuar com un veritable revulsiu cultural i social.
L’Enciclopèdia va fer estendre les noves idees a sectors socials fins aquell moment marginats de la vida intel·lectual.
Els enciclopedistes creien que un home ben informat ja era un home nou.
Creien que el mal no era res més que una conseqüència de la ignorància.
Van lluitar per la màxima difusió d’aquestes idees.
Els articles de l’Enciclopèdia també es van difondre entre diaris i gasetes.
Aquests articles van ser molt discutits a les tertúlies i als salons.
Informació extreta de M. García i C. Gatell (1997), Història contemporània. Temps, Barcelona: Vicens-Vives, 2ª ed.
