El guió
USOS MÉS FREQÜENTS
Generalment s’utilitza per indicar un incís dins d’una oració, funció que comparteix amb els parèntesis i les comes. No obstant això, els guions introdueixen dins la seqüència un element de contrast, en general brusc (des del punt de vista de l’estructura sintàctica); per aquest mitjà l’escriptor es desdobla i fa una observació a part, un comentari personal, una ironia.
a) El guió i els parèntesis
Una oració o un fragment que es troba entre guions pot incloure una altra oració o un altre fragment entre parèntesis:
Casada als catorze anys amb un home molt més gran —aleshores (al segle XVII) recomanaven que les noies es casessin ben joves i així no tindrien temps d’enamorar-se?—, la nostra dona espera que el marit torni de mar.
Cal notar que els guions poden anar al mig de la frase, cas en què l’incís es marca amb guions dobles, o bé al final, cas en què es marca amb un sol guió, ja que el segon s’omet davant del punt.
b) Ús del guió en citacions que inclouen intervencions del citador
Molt sovint, dins d’una citació, els autors utilitzen els guions per separar les intervencions del citador:
«També es podria donar el cas —potser es dóna sovint i tot— que els valors de què es parla —diu Salvador Espriu— tinguin poca cosa a veure amb els que condicionen les formes d’actuar.»
Com es pot observar, aquesta opció és ambigua, la solució preferible és amb comes:
«També es podria donar el cas —potser es dóna sovint i tot— que els valors de què es parla», diu Salvador Espriu, «tinguin poca cosa a veure amb els que condicionen les formes d’actuar.»
a) Els guions i el diàleg
Sol haver-hi molts problemes a l’hora d’utilitzar els guions en els diàlegs. Els diàlegs es marquen també amb guions; s’obre la intervenció de l’interlocutor amb un guió i es marquen també amb guions els incisos del narrador.
—Quina pluja ens va caure! —va dir la Sara—. Semblava que no hagués de parar mai.
*—Quina pluja ens va caure! —va dir la Sara. Semblava que no hagués de parar mai.
c) Els guions i els dos punts
Els dos punts van sempre darrere el segon guió, excepte en el cas dels incisos anteposats dels diàlegs.
Vegeu-ne els casos següents —extrets de la mateixa obra—:
Tinc set —va dir. I continuà:—Em podries donar un got d’aigua?
1. Puntua convenientment el diàleg i el final de totes les frases del text (.?! … —):
Escolta Almenys, digues on som, on anem, què és aquesta ciutat
Hans se’l mirava divertit
Això és, com has dit, una ciutat La ciutat o el país, com vulguis, del Senyor Ti És una veritable ciutat
Sota terra, oi
Sí, és subterrània
Aquells dos són els homes de confiança del Senyor Ti, oi
Sí Aquí vivim a l’estil del temps dels faraons Mira, amb quatre paraules: el Senyor Ti
Hans es va interrompre Va fer entrar en Pere en una altra porta Hi havia un corredor amb tot de portetes a banda i banda N’obrí una i el va fer passar En Pere, un cop a dins, va fer:
Què Continua, Hans
Però l’alemany havia canviat d’actitud
No vull comprometre’m Ja ho sabràs No vull comprometre ningú, jo Bé pots explicar-me alguna cosa, per senzilla que sigui, caram Tinc dret a saber, jo també, oi
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra. Ed. Laia
2. Puntua convenientment (amb l’ús de guions i dels dos punts) el text següent:
Anthony Stoneburner sabia que no podia explicar-li tot el tripijoc. Li posà les mans a les espatlles i, mirant-la de dalt a baix, digué
Confia en mi, Emily. No te’n puc dir reS. L’únic que has de saber és que Paul Williams s’ha ficat en un joc molt perillós i que més val que en quedis al marge. Ningú més no ha de saber que ell et va venir a veure.
Està bé. Emily, resignadament, abocà tot el que sabia Va venir dilluns, ho recordo perquè és el meu dia lliure. Era començaments de març…
Saps el dia exacte?
Ara no me’n recordo bé. Devia ser el primer, no, el segon dilluns. El dia 8 de març. Em va dir que venia de Trípoli i que havia oblidat els diners i que necessitava uns quants dòlars per comprar un bitllet per a Roma.
A Roma has dit? Stoneburner no podia amagar la seva satisfacció davant la novetat.
Sí, a Roma; jo mateixa vaig acompanyar-lo a l’aeroport tres dies després.
Això és molt important, Emily. I no saps què hi anava a fer, a Roma?
Em va dir que hi tenia diners i que ja m’enviaria els diners que li havia deixat. I, en efecte, els vaig rebre uns dies després.
XAVIER MORET, L’americà que estimava a Moby Dick. Eds. Tres i Quatre
1. Escolta Almenys, digues on som, on anem, què és aquesta ciutat
Hans se’l mirava divertit
Això és, com has dit, una ciutat La ciutat o el país, com vulguis, del Senyor Ti És una veritable ciutat
Sota terra, oi
Sí, és subterrània
Aquells dos són els homes de confiança del Senyor Ti, oi
Sí Aquí vivim a l’estil del temps dels faraons Mira, amb quatre paraules: el Senyor Ti
Hans es va interrompre Va fer entrar en Pere en una altra porta Hi havia un corredor amb tot de portetes a banda i banda N’obrí una i el va fer passar En Pere, un cop a dins, va fer:
Què Continua, Hans
Però l’alemany havia canviat d’actitud
No vull comprometre’m Ja ho sabràs No vull comprometre ningú, jo Bé pots explicar-me alguna cosa, per senzilla que sigui, caram Tinc dret a saber, jo també, oi
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra. Ed. Laia
2. Anthony Stoneburner sabia que no podia explicar-li tot el tripijoc. Li posà les mans a les espatlles i, mirant-la de dalt a baix, digué
Confia en mi, Emily. No te’n puc dir reS. L’únic que has de saber és que Paul Williams s’ha ficat en un joc molt perillós i que més val que en quedis al marge. Ningú més no ha de saber que ell et va venir a veure.
Està bé. Emily, resignadament, abocà tot el que sabia Va venir dilluns, ho recordo perquè és el meu dia lliure. Era començaments de març…
Saps el dia exacte?
Ara no me’n recordo bé. Devia ser el primer, no, el segon dilluns. El dia 8 de març. Em va dir que venia de Trípoli i que havia oblidat els diners i que necessitava uns quants dòlars per comprar un bitllet per a Roma.
A Roma has dit? Stoneburner no podia amagar la seva satisfacció davant la novetat.
Sí, a Roma; jo mateixa vaig acompanyar-lo a l’aeroport tres dies després.
Això és molt important, Emily. I no saps què hi anava a fer, a Roma?
Em va dir que hi tenia diners i que ja m’enviaria els diners que li havia deixat. I, en efecte, els vaig rebre uns dies després.
XAVIER MORET, L’americà que estimava a Moby Dick. Eds. Tres i Quatre
