Regles per millorar les frases
1. Buscar un estil actiu
Exemple 1:
El dirigent abertzale Arnaldo Otegi ha estat retingut i interrogat per la policia francesa durant una hora i mitja; després ha estat posat en llibertat i ha tornat a Espanya.
La policia francesa ha retingut i interrogat el dirigent abertzale Arnaldo Otegi durant una hora i mitja; després l’ha posat en llibertat i ha tornat a Espanya.
El dirigent abertzale Arnaldo Otegi, l’ha retingut i interrogat durant una hora i mitja la policia francesa; després l’ha posat en llibertat i ha tornat a Espanya.
En el primer cas s’usa una passiva per destacar el dirigent abertzale (ja que és més important que el subjecte actiu la policia francesa). Però l’ús de la passiva carrega la frase i es fa més feixuga.
En el segon cas els sintagmes segueixen l’ordre lògic; se centra l’atenció en la policia francesa.
En el tercer cas fem servir l’anteposició i la pronominalització de l’objecte directe ( el dirigent abertzale Arnaldo Otegi ), cosa que permet mantenir l’ordre idoni dels mots i destacar el que és notícia, el dirient abertzale, en lloc del subjecte la policia francesa. Aquesta última solució té un to més col·loquial que cada vegada s’usa més.
La passiva morfològica, que funcionava tan bé en llatí i que s’usa a tort i a dret en anglès o en alemany, no ha quallat mai en les llengües romàniques. El català oral la fa servir molt rarament i l’escrit hi recorre només en l’estil periodístic, com a solució d’urgència per destacar en posició inicial l’objecte de l’acció.
Exemple 2:
En els darrers mesos s’han difós moltes xafarderies dels prínceps a través de la premsa italiana.
En els darrers mesos la premsa italiana ha difós moltes xafarderies dels prínceps.
Si els protagonistes reals del que s’explica coincideixen amb el subjecte i l’objecte gramaticals, la frase guanya transparència. Una tècnica retórica per concretar i donar més comprensibilitat a la redacció consisteix a posar un actor en cada frase, que hi faci de subjecte animat.
2. Evitar les negacions
Exemple:
Els treballadors ignoraven que no havien cobrat l’última nòmina.
Els treballadors creien que havien cobrat l’última nòmina.
Les frases negatives són difícils d’entendre, perquè requereixen més atenció i temps que les afirmatives. Sovint podem substituir-les amb formulacions més positives.
3. Ajuntar els mots relacionats
Exemple:
2300 voluntaris, durant aquest cap de setmana, arribats de diferents punts de l’Estat i fins i tot de l’estranger, s’han desplaçat a Galícia per retirar fuel.
Durant aquest cap de setmana, 2300 voluntaris, arribats de diferents punts de l’Estat, i fins i tot de l’estranger, s’han desplaçat a Galícia per retirar fuel.
S’ha d’inserir l’incís en el lloc que causi menys molèsties. A vegades un incís separa sense raó dos mots que resulten força més clars posats de costat. Els mots que cal vigilar de no separar sense motius justificats són les combinacions de subjecte i verb i verb i complements.
En l’escriptura només disposem de la puntuació per marcar les giragonses sintàctiques i, doncs, l’ordre dels mots no és tan lliure; esdevé essencial per aconseguir una redacció fluida. L’estructura més bàsica i comprensible és la de subjecte-verb-complements. D’altra banda, el principi de la frase és la posició més important d’un període. Per això, sembla lògic que la informació important del text, que hauria de vehicular-se en la frase principal, ocupi sempre aquesta posició preeminent.
4. Espurgar el que sigui irrellevant
Exemple:
Les persones que formen el comboi d’ajut humanitari destinat a la ciutat romanesa d’Iasi i que ha coordinat l’Ajuntament de Torredembarra van sortir ahir al matí de davant la casa consistorial passades les 8 del matí.
El comboi d’ajut humanitari destinat a la ciutat romanesa d’Iasi, coordinat per l’Ajuntament de Torredembarra, va sortir ahir de davant del consistori, passades les 8 del matí. Cal veure si totes les branques de la frase aporten informació útil. Sovint algunes subordinades i alguns complements del nom (introduïts amb de, per, amb, a …) són crosses o clixés de poc o cap significat. La frase guanya claredat si ens quedem només amb els mots clau.
5. Limitar els incisos
Exemple:
Populars i socialistes van celebrar, amb l’objectiu de fer conèixer les respectives propostes electorals i a poc més de quatre mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, diversos actes públics a la capital espanyola.
Populars i socialistes van celebrar, a poc més de quatre mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, diversos actes públics a la capital espanyola.
És recomanable escurçar els incisos a menys del 15 mots, que són la capacitat mitjana de la memòria a curt termini. Però si no podem prescindir d’un incís llarg, llavors es recomana refrescar la memòria del lector repetint el mot final de l’inici després de l’incís:
Populars i socialistes van celebrar, amb l’objectiu de fer conèixer les respectives propostes electorals i a poc més de quatre mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, van celebrar diversos actes públics a la capital espanyola.
6. Mantenir una ràtio baixa de noms i verbs
Exemple: El personal tècnic s’encarrega del manteniment i la posada en funcionament de les instal·lacions, així com de la coordinació dels trasllats des dels altres edificis.
El personal tècnic s’encarrega de posar en funcionament i mantenir les instal·lacions, així com de coordinar els trasllats des dels altres edificis.
El llenguatge periodístic, administratiu, acadèmic o científic pateix una tendència creixent cap a l’estil nominal; és a dir, la proporció de noms supera amb escreix la de verbs en cada frase. D’aquesta manera (com en el primer cas de l’exemple) la prosa estalvia connectors i guanya impersonalitat i objectivitat; però també perd claredat i agafa un regust abstracte
7. Limitar els gerundis
Exemple:
Sovint patia d’insomni i necessitava dormir moltes hores, trobant-se malament quan havia de matinar i patint-ne les conseqüències durant la resta del dia.
Sovint patia d’insomni i necessitava dormir moltes hores. Quan havia de matinar es trobava malament i en patia les conseqüències durant la resta del dia.
La gramàtica sanciona l’anomenat gerundi copulatiu, que equival a una oració coordinada amb i i expressa un temps posterior al del verb principal. Però molts d’altres gerundis, fins i tot correctes, carreguen la frase i li donen un regust arcaic poc agradable.
