LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

 

• Què és?

L’esquema és una llista d’idees organitzades jeràrquicament, de manera que tots els elements del mateix nivell s’alineen verticalment al llarg de tota la pàgina. Si s’escau, s’identifiquen amb lletres i nombres, com veiem a continuació:

Títol:

I. Idea principal

1.  
   • a)
   • b)
2.  
   • a)
   • b)

II. Segona idea principal

1.  
   • a)
   • b)
   • c)
2.  
3.  

Cada element de l’esquema és un tema que s’haurà de desenvolupar en la composició; no ha d’adoptar la forma d’oració, només cal enunciar-lo amb una paraula, amb un sintagma o amb una frase.

• Per a què serveix?

Un esquema serveix per posar en relleu les idees principals, les idees secundàries i les relacions que s’estableixen entre elles. És un bon recurs per estructurar les informacions recollides en la “Generació d’idees” i alhora és útil per generar idees noves.

• Com es fa?

Per a la confecció de l’esquema has de tenir en compte aquestes regles:

 

1. Escriu el títol al principi de l’esquema, sense precedir-lo de nombres o de lletres.
2. En l’esquema només han d’aparèixer temes que es discuteixin en el text. Per tant, termes com Introducció, Cos i Conclusió, unitats estructurals pensades per l’autor, no han d’aparèixer en l’esquema.
3. Utilitza xifres romanes per a les idees o els temes principals. Les idees secundàries o subtemes s’indicaran amb lletres majúscules, nombres aràbics, lletres minúscules, nombres aràbics entre parèntesis i lletres minúscules entre parèntesis.
4. Tots els elements del mateix nivell o importància hauran de ser alineats verticalment sobre el paper i marcats de manera ordenada per mitjà de nombres i de lletres.
5. Com a mínim, hi hauran d’aparèixer un parell de subtemes per a cada tema, ja que són divisions del tema.
6. Ha d’existir un paral·lelisme entre l’enunciat de temes i subtemes. Si el primer tema, en una llista de temes, s’enuncia mitjançant un nom, els enunciats dels següents temes hauran de ser noms. Per tant, no s’han de barrejar categories (noms amb adjectius, frases amb noms…) en els enunciats de temes del mateix nivell.
7. En finalitzar el treball, s’ha de valorar si l’esquema generat és equilibrat, és a dir, si cada bloc del mateix nivell té més o menys la mateixa complexitat (nombre de subblocs). Els blocs poc ramificats corresponen a idees poc desenvolupades, i contribueixen a crear un text massa esquemàtic.

• Exemple

A continuació us presentem un esquema sobre el tema Els anuncis de televisió.

Títol: Els anuncis de televisió

1. Necessitat:

 

1. • A. Per pagar les despeses dels programes.
   • B. Per mostrar al públic els diversos productes del mercat.

 

1. Inconvenients:

 

1. • A. Són massa repetitius.
   • B. Interrompen amb massa freqüència programes interessants.

 

1. Perillosos:

 

1. • A. Estimulen despeses supèrflues.
     1. Endeutament de les famílies.
     2. Desavinences conjugals.

 

1. • B. Proporcionen remeis erronis per a la satisfacció de necessitats.

• Pràctica

A continuació, et presentem un esquema sobre el tema L’estudi que incompleix algunes regles exposades sobre la confecció d’esquemes. Canvia o suprimeix tot allò que consideris erroni i confecciona’l correctament.

I. Condicions que afavoreixen l’estudi:

• • A. Desitjaria tenir més temps per estudiar.
  • B. Lloc silenciós i còmode.
  • C. Bona il·luminació.

II. Eines necessàries.

• • A. Llibres de text.
  • B. Llibres de consulta.
  • C. Diccionari.

III. Cal aplicar tècniques d’estudi.

• • A. Subratllat.
  • B. Memoritzar.
    1. Tot el que és important.
    2. Només les definicions.
  • C. Prendre notes.
  • D. Fer un resum.

IV. Conclusió: Hi ha moltes condicions que afavoreixen l’estudi.

• Revisa la teva pràctica

Has deixat per a un altre moment l’anotació d’una idea?

Acostuma a passar que per mandra no apuntem immediatament elements que volem utilitzar, tot pensant que els recordarem. No obstant això, normalment la idea es perd totalment o parcialment i exigeix un procés posterior d’investigació.

Has evitat l’anotació de problemes oberts i d’idees preliminars?

Una primera llista pot contenir algunes intuïcions i problemes no resolts, que podem verificar en una investigació posterior.

Has utilitzat un paper petit i has escrit en lletra petita i atapeïda?

S’aconsella escriure en un foli gran i deixar espais en blanc. Així, podrem introduir-hi elements nous.

Has escrit sense rellegir mai els elements inclosos anteriorment en la llista?

Normalment les idees ja aportades ens ajuden a trobar-ne de noves.

T’has esforçat a construir ràpidament un esquema?

Això limita la tipologia de les informacions.

• Bibliografia

• SERAFINI, María Teresa. (1992) Come si scrive. Milán: Bompiani. Versió castellana: Cómo se escribe. Barcelona: Paidós.
• ONIEVA MORALES, Juan Luis. (1995) Curso superior de redacción. Madrid: Colección Cervantes. Editorial Verbum.