Arriben les vacances
didacabril | 12 desembre 2012Arriben les vacances, sí, per fí. Unes vacances que tots agaïm, ja que portem unes dures setmanes d’examens. Unes vacances, que són dues setmanes només, però dins d’aquestes setmanes hi han dies especials. El nadal, any nou i els reis.
El Nadal és un dels dies preferits dels nens petits, el dia que el Parenoel els hi porta els regals que han demanat. Jo ara penso en això i em sembla una tonteria, però quan ets petit, és un dels dies més feliços de l’any. El mateix passa amb els reis, els tres reis, Melchor, Gaspar i Baltasar, els tres reis que van amb els seus camells i reparteixen els regals que els nens han demanat.
Any nou, quan ets petit, ni t’en dones compte, quan et fas més gran és quan de veritat li dones importància. Ara, a la meva edat, el dia de cap d’any pots anar-te’n de festa, a les discoteques, o quedar amb els amics per fer alguna cosa, o simplement, a casa amb la familia. Molts de nosaltres ja preferim anar-nos amb els amics que quedar-nos amb la família.
Amb tot això, el que vui dir és que quan et diuen la veritat, que els reis i el paranoel no existeixen, et poden treure tota la ilusió, tota la ilusió que pots tenir en una cosa, la perds, en un instant.
I quan peds la ilusió en una cosa, ja no ets igual que abans.
Dídac
Dídac, al teu escrit hi aboques una bona dosi d’enyorança pel passat perdut. No sembla que hagis quedat gaire satisfet amb el canvi (la veritat desil·lusiona tant com les il·lusions enganyen, suposo).
Des del punt de vista formal, l’escrit necessitava una bona revisió. D’entrada, al títol hi apareixia un “arriven” que feia mal als ulls (i es repetia a la primera paraula). No pot ser que el corrector no t’ho detectés, això, així que a qualsevol lector li hauria semblat un símptoma de deixadesa. Fixa’t el que m’assenyalava quan he activat el corrector:
Arriven les vacances, sí, per fí. Unes vacances que tots agaïm, ja que portem unes dures setmanes d’examens. Unes vacances, que són dues setmanes només, però dins d’aquestes setmanes hi han dies especials. El nadal, any nou i els reis.
El Nadal és un dels dies preferits dels nens petits, el dia que el Parenoel els hi porta els regals que han demanat. Jo ara penso en això i em sembla una tonteria, però quan ets petit, és un dels dies més feliços de l’any. El mateix passa amb els reis, els tres reis, Melchor, Gaspar i Baltasar, els tres reis que van amb els seus camells i reparteixen els regals que els nens han demanat.
Any nou, quan ets petit, ni t’en dones compte, quan et fas més gran és quan de veritat li dones importància. Ara, a la meva edat, el dia de cap d’any pots anar-te’n de festa, a les discoteques, o quedar amb els amics per fer alguna cosa, o simplement, a casa amb la familia. Molts de nosaltres ja preferim anar-nos amb els amics que quedar-nos amb la família.
Amb tot això, el que vui dir és que quan et diuen la veritat, que els reis i el paranoel no existeixen, et poden treure tota la ilusió, tota la ilusió que pots tenir en una cosa, la perds, en un instant.
I quan peds la ilusió en una cosa, ja no ets igual que abans.
Ja veus que no era gaire complicat revisar l’escrit. Com a mínim corregir aquests errors ( que no són els únics, clar)
Fins al proper escrit (el revisaràs?)
Josep Maria