LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

• Què és?

És el primer pas per escriure un text acadèmic, consisteix en aconseguir la informació necessària. Cal entendre que documentar-se o obtenir informació no consisteix només en apilar un conjunt considerable de llibres, dades extretes d’Internet, resultats d’experiments i enquestes, etc. Documentar-se no és només obtenir la informació, sinó també i, especialment, estudiar-la, entendre-la i assimilar-la per tal que s’integri coherentment amb la resta dels coneixements que tenim.

• Per a què serveix?

La documentació permet l’enriquiment dels coneixements propis abans de començar a escriure i, a la vegada, ajuda a madurar les opinions pròpies sobre un nombre major d’elements i, a continuació, exemplificar-les d’una manera eficaç. En definitiva, les dues funcions de la documentació són:

a) La recopilació d’informacions sobre el tema: fets, dades, experiències, opinions, etc.

b) La generació d’idees noves amb l’estímul dels elements precedents.

La quantitat i el tipus d’informació que s’ha d’obtenir varia, òbviament, en funció de les situacions. Un assaig breu sobre un problema d’actualitat per a un diari exigeix una feina molt diferent a la necessària per a un informe en una empresa o per a un treball universitari extens. No obstant això, en qualsevol cas és important disposar d’un mètode de documentació.

• Com es fa?

La tasca de documentació comença amb una fase preparatòria, en la qual es tracta el tema des d’angles diferents. És per això que cal:

1. Reunir tota la informació interessant, general i específica, per al tema que es tractarà.

2. Llegir algun text de caràcter molt general i sintètic per tal de fer-nos una primera idea sobre el problema.

3. Fer una llista de tots els objectius del text acadèmic, dels elements sobre els quals volem trobar informació. Aquesta llista ens ajuda a llegir amb més cura i més activament la informació que hem recollit.

4. Valorar la informació. Recollir molta informació només té sentit si fa que desenvolupem el sentit crític; llegir totes les dades i pensar-hi és útil si ens ajuda a percebre quines dades són realment valuoses, quines són útils i quines cal deixar de banda.

5. Buscar un títol per a l’escrit, si és que no en té cap assignat. Aquesta operació ajuda a emmarcar el camp del treball.

6. Buscar altres fonts (llibres, articles, revistes, etc.) i fer-ne una llista a partir dels textos consultats fins al moment.

7. Llegir els textos i prendre apunts sintètics.

8. Reunir les idees pròpies i reorganitzar-les tenint en compte els materials obtinguts i consultats. Prèviament, cal haver relacionat entre si aquesta informació. Conèixer en profunditat un tema significa ser capaç d’integrar totes les dades en una explicació general, en una gran xarxa que les relacioni, aconseguir una visió global del problema que s’intenta estudiar. Les relacions entre les dades no acostumen a ser evidents: trobar-les és fruit d’un treball intel·lectual complex.

Com més llarg i complex és el text que es vol crear, més rica haurà de ser la documentació, fet que exigirà desenvolupar diverses vegades i en ordres diferents les operacions assenyalades en els tres últims punts.

• Exemple

  Imagina’t que en una de les teves classes has des fer una exposició sobre la generació d’idees durant cinc minuts aproximadament. Tot i que tens una lleugera idea de què és, necessites documentar-te per conèixer aquest procés a la perfecció. T’adreces a la biblioteca i trobes un llibre que et pot ajudar: La cuina de l’escriptura, de Daniel Cassany.
  A continuació, incloem un fragment del capítol 4 del llibre, que tracta sobre la generació d’idees. Com a exemple, et presentem la informació que hem seleccionat del primer apartat del capítol (La pluja d’idees):

  La pluja d’idees

  Ens concentrem en el tema i anotem tot el que ens passa pel cap en un paper. Realitzem per tant una pluja d’idees inicial en la qual busquem tots els elements del coneixement que tenim en la nostra memòria.

  Per aprofitar tot el potencial d’aquesta tècnica convé evitar alguns dels errors més comuns: confondre la pluja d’idees amb una redacció, preocupar-se massa per la forma, valorar les idees, etc.

  Cal tenir en compte els punts següents:
  CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES

  – Apuntar-ho tot, fins i tot el que sembla obvi, absurd o ridícul. Com més idees tinguem, més ric serà el text.
  – No valorar les idees ara. Després ja retallarem les idees que no ens agradin.
  – Apuntar mots solts i frases per recordar la idea. Apuntar ràpid per poder seguir el pensament.
  – No cal preocupar-se per la gramàtica, la cal·ligrafia o la presentació.
  – Jugar amb l’espai de paper: fer fletxes, rodones, ratlles, dibuixos, etc. Marcar gràficament les idees.
  – Rellegir tot el que hem escrit per obtenir més idees.

  CASSANY, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Editorial Empúries, 2000. Pàgines 53-55.

• Pràctica

Selecciona la informació dels dos apartats següents d’aquest capítol (Explorar el tema i Desemmascar mots clau), a continuació, sistematitza les idees que n’hagis extret.

• Bibliografia

CASSANY, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Editorial Empúries, 2000.

MONTOLÍO, Estrella (coordinadora) FIGUERAS, Carolina, GARACHANA, Mar y SANTIAGO, Marisa. Manual práctico de escritura académica. 1ª Edición. Barcelona: Ariel, 2000.