LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

A la planificació, li hem d’atorgar la importància que té. Abans de llençar-se a escriure, convé aturar-se a pensar en les circumstàncies que envolten el text; és a dir, en les característiques de la situació comunicativa. Aquest conjunt de circumstàncies es coneix pel nom de “problema retòric”, el qual un escriptor competent ha de resoldre abans de posar-se a escriure. Per tal de produir textos apropiats per a cada situació comunicativa, cal plantejar-se les següents preguntes i contestar-les:

1. Hem de tenir clar quin és el propòsit:
   • Què vull aconseguir?
   • Com vull que reaccionin els lectors?
   • Què vull que facin amb el text?
   • Com puc formular el meu propòsit?

1. Hem de tenir en compte l’audiència:
   • Qui llegirà el text?
   • Què saben aquestes persones?
   • Quin impacte vull causar?
   • Què haig d’explicar?
   • Quan i com llegiran el text?

1. Jo com a emissor:
   • Quina relació establiré amb l’audiència?
   • Com em presentaré?
   • Quina imatge vull projectar en l’escrit?
   • Quin to adoptaré?
   • Què saben de mi els lectors?

1. En relació a l’escrit:
   • Com serà?
   • Serà llarg o curt?
   • Quin llenguatge utilitzaré?
   • Quantes parts tindrà?
   • Com me l’imagino?

1. En relació al contingut del text:
   • A quines preguntes haig de respondre per escriure el text?
   • Quines paraules clau ha de presentar el text?
   • Quines són les idees principals que ha de contemplar el text?
   • Com organitzaré la informació perquè la comunicació sigui més eficaç?

Exemple

A continuació, et presentem un model de situació retòrica analitzada.

Associació de voluntaris del Barri Vell
C. Jacint Verdaguer, 32
xxxxx GIRONA

Benvolguts amics,

Els agraïm el seu escrit del passat 2 d’octubre en què ens presenten la campanya “Cap avi sense companyia”, i la possibilitat que ens ofereixen de col·laborar-hi.

Com ja saben, la nostra oficina del Banc de la Pesseta té un programa de suport a les activitats culturals i d’ajuda social del barri. A causa del nombre elevat de peticions que rebem i dels recursos moderats que té una oficina petita com la nostra, hem de limitar forçosament les nostres accions.

Anualment elaborem un pla global d’ajuts i patrocinis i, enguany, per aquestes dates, ja el tenim cobert i tancat. D’acord amb això, tot i valorar l’activitat de la seva associació, ens veiem obligats a declinar aquest oferiment.

Si ho creuen convenient, per a properes ocasions poden visitar-nos amb antelació. Estarem contents d’escoltar les seves propostes i d’informar-los de les característiques dels nostres ajuts i dels tràmits i dels terminis per sol·licitar-los.

Atentament,

Josep M. Bascompte
Director

Girona, 10 d’octubre de 1995

1. Has de tenir clar quin és el propòsit:
   • Què vull aconseguir?
     Que els receptors sàpiguen que no se’ls ha atorgat l’ajut.
   • Com vull que reaccionin els lectors?
     Que n’entenguin la causa, però que sàpiguen que l’associació està oberta a propostes per a properes ocasions.
   • Què vull que facin amb el text?
     Que se’l llegeixin i que l’entenguin: que sàpiguen que no rebran cap ajut per part de l’associació, ja que el programa de suport a les activitats culturals i d’ajuda social del barri ja el tenim cobert i tancat. Però que, tot i així, per a properes ocasions, s’informin de les característiques dels ajuts que concedim, així com del tràmits i els terminis necessaris per sol·licitar-los.
   • Com puc formular el meu propòsit?
     Denegació de l’ajut.

1. Hem de tenir en compte l’audiència:
   • Qui llegirà el text?
     Aquells que hagin sol·licitat l’ajut.
   • Què saben aquestes persones?
     Que som l’Associació de voluntaris del Barri Vell i que elaborem un pla d’ajuts i patrocinis.
   • Quin impacte vull causar?
     Vull que sàpiguen que tot i que enguany, el pla d’ajuts global i patrocinis, ja el tenim cobert, poden comptar amb nosaltres per a properes ocasions.
   • Què haig d’explicar?
     Vull que sàpiguen que la nostra Oficina del Banc de la Pesseta té un programa de suport a les activitats culturals i d’ajuda social del barri, però que el pla global d’ajuts ja el tenim cobert i tancat. No obstant això, poden contactar amb nosaltres per a properes ocasions. Quan i com llegiran el text? Amb antelació suficient per no endegar la proposta.

1. Jo com a emissor:
   • Quina relació establiré amb l’audiència?
     Establiré una relació distant, però en cap cas jeràrquica.
   • Com em presentaré?
     Em presentaré com a director i portaveu de l’associació.
   • Quina imatge vull projectar en l’escrit?
     No vull que em vegin com el “director” i, per això, intento establir una relació no massa distant, ja que potser m’interessa el projecte que em proposen per a anys vinents.
   • Quin to adoptaré?
     Un to formal, però en cap cas solemne i burocràtic.
   • Què saben de mi els lectors?
     El càrrec que ocupo i el meu estatus a l’associació.

1. En relació a l’escrit:
   • Com serà?
     Adoptarà el format de carta.
   • Serà llarg o curt?
     No serà gaire extens, només ocuparà la llargada necessària per expressar tot allò que els vull comunicar.
   • Quin llenguatge utilitzaré?
     Correcte, precís i administratiu.
   • Quantes parts tindrà?
     Constarà de tres parts (encapçalament, el cos informatiu de la carta i el comiat).
   • Com me l’imagino?
     Informatiu i amb dades sense una interpretació ambígua.

1. En relació al contingut del text:
   • A quines preguntes haig de respondre per escriure el text?
     Haig de respondre a les preguntes següents:
     • A qui em dirigeixo?
     • Quina proposta ens havien fet?
     • Els atorgaré l’ajut econòmic?
     • Per què no els concediré l’ajut?
     • Poden presentar-nos més propostes?

1. • Quines paraules clau ha de presentar el text?
     “Cap avi sense companyia”, programa de suport a les activitats culturals i d’ajuda, pla global d’ajuts i patrocinis, el Banc de la Pesseta, propostes, terminis i tràmits.
   • Quines són les idees principals que ha de contemplar el text?
     Que la nostra oficina del Banc de la Pesseta té un programa de suport a les activitats culturals i d’ajuda social del barri, però que hem de limitar forçosament les nostres accions. Que, a més, el nostre pla global d’ajuts i patrocinis ja està tancat. Però que, no obstant això, poden comptar amb nosaltres per a properes ocasions. Això sí, cal que s’informin de les característiques dels nostres ajuts i dels tràmits i dels terminis per sol·licitar-los.
   • Com s’organitzarà la informació perquè la comunicació sigui més eficaç?
     En quatre paràgrafs ben diferenciats. En el primer paràgraf, em referiré al projecte; en el segon, donaré les raons per les quals no podem concedir l’ajut (que rebem un nombre elevat de peticions i que els nostres recursos són limitats); en el tercer, en donaré una altra (que el pla global d’ajuts ja el tenim tancat i cobert); i, en el darrer paràgraf, els faré saber que poden comptar amb nosaltres per a properes ocasions.

• Bibliografia

• CASSANY, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.
• MONTOLÍO, Estrella (coordinadora) [FIGUERAS, Carolina], GARACHANA, Mar y SANTIAGO, Marisa. Manual práctico de escritura académica. 1ª Edición. Barcelona: Ariel, 2000.