Llargues i avorrides tardes
arnausaborit | 16 novembre 2012Ara que s’acosta l’hivern, i que cada vegada es fa fosc més aviat, les tardes se’m fan cada vegada més llargues. En un tancar i obrir d’ulls, passem d’un dia assolellat a una tarda fosca i freda on no tens ganes de fer pràcticament res. El dia mai acompanya a aixecar-te de davant de l’ordinador i sortir al carrer a fer qualsevol activitat. No m’agrada gens arribar a casa, i quedar-me assegut mirant una pantalla fent absolutament res! Perquè realment, em puc passar hores fent coses innecessàries quan les coses que de veritat hauria de fer em fa mandra fer-les o no em vénen de gust.
Però ara, cada vegada em vaig adonant del que hauria de fer, del que em convindria fer. Cada dia em plantejo que hauria de canviar els meus hàbits, i estic gairebé segur que algun dia o altre ho aconseguiré. Aniré a córrer abans de quedar-me tancat, buscaré altres coses a fer que no siguin estar-me davant de l’ordinador remenant pàgines que ni m’interessen. Crec que això em farà sentir millor, i si jo em sento millor, ho transmetré als altres aconseguint que ells també se’n sentin.
Ara només em fa falta esperar a que mica en mica em vagi acostumant a passar les tardes d’una altra manera. Però sé que amb una mica de força de voluntat i d’esforç, aquestes tardes acabaran canviant, i fent-me canviar.
Arnau Saborit Floriach
Arnau, aviam si aconsegueixes sortir de l’avorriment! Fas un interessant i breu tractat entorn d’un estat d’ànim ben galdós. El contingut és força correcte, encara que penso que pots lluïr-t’hi molt més. Em refereixo a cuidar la prosa i enriquir-la, a pensar i repassar l’escrit…
L’escrit original que has lliurat no és gaire elegant, i mostra aquesta falta de dedicació. Hi ha un munt d’errors ortogràfics, d’aquells que pots esmenar amb el corrector de l’ordinador! Fixa’t:
“Llargues i aburrides tardes
Ara que s’acosta l’hivern, i que cada vegada es fa fosc més aviat, les tardes se’m fan cada vegada més llargues. En un tancar i obrir d’ulls, passem d’un dia assolellat a una tarda fosca i freda on no tens ganes de fer pràcticament res. El dia mai acompanya a aixecarte de davant de l’ordinador i sortir al carrer a fer qualsevol activitat. No m’agrada gens arribar a casa, i quedar-me assegut mirant una pantalla fent absolutament res! Perquè realment, em puc passar hores fent coses innecessàries quan les coses que de veritat hauria de fer em fa mandra fer-les o no em vénen de gust.
Però ara, cada vegada em vaig donant compte del que hauria de fer, del que em convindria fer. Cada dia em plantejo que hauria de cambiar els meus hàbits, i estic gairebé segur de que algun dia o altre ho aconseguiré. Aniré a correr abans de quedarme tancat, buscare altres coses a fer que no siguin estar davant de l’ordinador remenant pàgines que ni m’interessen. Crec que això em farà sentir millor, i si jo em sento millor, ho transmetré als altres aconseguint que ells també se’n sentin.
Ara només em fa falta esperar a que mica en mica em vagi acostumant a passar les tardes d’una altra manera. Però sé que amb una mica de força de voluntat i d’esforç, aquestes tardes acabaran cambiant, i fent-me canviar.”
Arnau, ja veus que pots fer-ho millor: no et conformis amb qualsevol cosa! Com dius molt bé, val la pena esforçar-se i aconseguir quedar més satisfet!
Segueix excrivint (però revisa a fons els escrits), d’acord?
Josep Maria