Tecla a tecla
perelloveras | 5 novembre 2012Tot comença a finals d’Octubre, quan un amic em va proposar formar un grup de música. El primer que se’m va ocórrer va ser: “Per què m’ho pregunta si o no tinc ni idea de música?”, però després de una bona estona reflexionant vaig arribar a la conclusió de que era una bona idea. Trobava que era una aspecte positiu el fet de crear un col·lectiu amb tots els meus amics i tocar la música que nosaltres ens agradava. Era un aire diferent al que nosaltres estàvem acostumats.
Tot això em va comportar bastanta feina, ja que havia d’aprendre a tocar algun instrument que m’agradés i em semblés atractiu. El teclat va ser el que comprenia aquests dos termes. Primer de tot, vaig anar a comprar-me’n un gràcies als estalvis. No era el teclat més bo de la botiga, però creia que per aprendre aquell ja em serviria. A mida que va anar passant el temps vaig anar relacionant-me amb aquell nou instrument i vaig anar aprenent pel meu comte. El que feia, bàsicament, era mirar els diferents acords i les notes a través dels vídeos de “Youtube”. També aprenia a través del grup, que ja tenia nom, “A Trenc d’Alba”.
anem progressant de mica en mica. Ja arribem a la desena de cançons composades per nosaltres i hem aconseguit tocar a concerts més importants |
Mig any després d’haver format “A Trenc d’Alba”, havíem aconseguit interpretar els nostres primers “mini concerts” en llocs com al Teatre la Massa o l’Institut. Gràcies això, aprenia a tocar en públic i a controlar els meus nervis, perquè no es el mateix que tocar a casa o als assajos.
Actualment, segueixo aprenent per mi mateix, però estic mirant de fer alguna classe per aprendre els conceptes bàsics del teclat, i així, poder-m’ho passar encara millor. De cara el grup, anem progressant de mica en mica. Ja arribem a la desena de cançons composades per nosaltres i hem aconseguit tocar a concerts més importants que els de fa mig any, com per exemple a Mataró. Crec que tots els del grup estem encantats de tirar-lo endavant i tenim ganes d’aspirar a alguna cosa més. Considero que ens falta molta teca per poder arribar lluny, però com diu molta gent, res és impossible.
Pere
Pere,
D’això s’en diu començar des de zero. Té mèrit.
Descrius molt bé tot el procés seguint una seqüència temporal clara, ben estructurada per paràgrafs: el passat al primers paràgrafs, el present i el futur a l’últim. Molt clar i directe.
Una objecció: potser caldria dir l’any quan parles de l’octubre (o dir “a l’octubre de l’any passat”). Em diràs que els lectors ja saben que no pot ser aquest octubre, sobretot si segueixen llegint, i tindràs tota la raó, però no costa gaire evitar entrebancs innecessaris.
Està molt ben escrit. No paris! (i sort a “Trenc d’alba”)
Josep Maria