Estiu 2011
| 29 octubre 2012Com que l’any 2011 no vaig fer bàsquet, abans d’acabar l’escola, vaig anar amb uns quants amics a provar per ser porter de l’atlètic català (futbol sala). Vaig decidir-me a anar-hi perquè em deien que era bo fent de porter. El primer dia d’entrenament va anar bé, vaig sortir força content, però quan hi vaig tornar ja no em va agradar tant, em va semblar molt avorrit, com que era l’últim entrenament de la temporada van quedar “les portes obertes”, per si més endavant volia tornar-hi.
El meu tiet em va dir que no em serviria de molt jugar de porter i més de futbol sala, ja que sóc massa alt, i em va dir que potser hauria de continuar jugant al meu esport: el bàsquet.
Durant l’estiu anava a jugar amb els amics al poliesportiu i la veritat és que m’ho passava molt bé, però jo no crec que fos tan bo.
A principis de setembre vaig decidir anar a provar de jugar a bàsquet a Premià de Dalt. El primer entrenament tenia molta vergonya perquè era l’únic nou que hi havia, el segon dia d’entrenament ja era un més de l’equip i vam començar a fer bromes. Vaig fer dos entrenaments més de bàsquet i dos més de futbol sala i finalment vaig decidir-me pel bàsquet.
Oriol Blanch
Oriol,
Veig que ets poliesportiu. Quina sort!
Fas una bona descripció d’aquest anar i venir entre el futbol sala i el bàsquet. M’ha agradat.
Els paràgrafs segon i tercer queden una mica “despenjats” de la resta i caldria evitar aquests paràgrafs-frase. Es poden unir al primer o a l’últim paràgraf, de manera que tot l’escrit en lloc de quatre paràgrafs en tingui dos? Penso que així guanyaria en cohesió i solidesa, no et sembla?
Segueix escrivint!
Josep Maria