A les estrelles pel camí difícil
valentinaaraya | 24 octubre 2012Acabo de veure un vídeo que m’ha deixat del tot astorada. Una noia, l’Amanda Todd, de Canadà, es va suïcidar el dia 10 d’octubre d’aquest any. Me’l va passar la parella del meu pare ara fa una setmana, però m’havia fet mandra mirar-ho i ara me’n penedeixo. El vídeo està fet per l’Amanda, que té 15 anys, i explica la seva història amb trossos de fulls. Hi ha molta més gent que ha fet saber la seva història pel Youtube, amb aquesta tècnica, però just aquest és el que he vist avui i del que vull parlar.
“si les persones que la jutjaven, la criticaven, i li deien barbaritats haguessin pogut saber que es suïcidaria, no haurien actuat d’aquesta manera” |
No coneixia a l’Amanda, i possiblement ningú dels meus amics tampoc. Potser no era la millor persona del món, potser no m’hagués caigut bé o per contra haguéssim sigut molt bones amigues, però no crec que ningú que la conegués hagués pensat que això acabaria d’aquesta forma. No puc evitar pensar que si les persones que la jutjaven, la criticaven, li feien bullying i li deien barbaritats haguessin pogut saber que es suïcidaria, o la història que tenia, no haguessin actuat d’aquesta manera. No pot ser que desitgessin la mort d’aquesta noia realment, perquè mai van pensar que podria passar realment. Recomano que es vegi el vídeo, ja que fa pensar, fa que inevitablement comparis els teus problemes amb els de la noia i et deixa amb la sensació de que s’ha de seguir endavant tot i les dificultats de la vida.
Valentina
Valentina, la història de l’Amanda és molt cruel, i mostra les dificultats que tenen algunes persones de posar-se en el lloc dels altres. És molt preocupant, no?
L’escrit s’entén molt bé. Algunes objeccions, però:
– “Me’l va passar…” fa referència a un “vídeo” que és molt lluny (dues frases abans!). Es pot resoldre, això?
– “trossos de fulls” transmet la impressió de fulls “trossejats”, quan en realitat es tracta d’unes cartolines, o d’uns fulls (sense més).
– “ha fet saber la seva història pel Youtube, amb aquesta tècnica” (vols dir que cal la coma?)
– “No coneixia a l’Amanda, i possiblement ningú dels meus amics tampoc” seria millor “cap dels meus amics”. De tota manera, cal això de “possiblement ningú dels meus amics tampoc”?
– A “potser no m’hagués caigut bé o per contra haguéssim” fallen els temps verbals. S’escauria “no m’hauria… hauríem”, i en lloc de “per contra” un “o potser”. Quedaria així: “potser no m’hauria caigut bé, o potser hauríem pogut ser bones amigues”, per exemple. Per això a la frase en taronja he canviat el “no haguéssin” per “no haurien”.
Valentina, m’ha agradat l’escrit. Segueix! (però cuida els detalls)
Fins al pròxim,
Josep Maria