Els meus principis com a entrenador
| 14 octubre 2012Per explicar-vos aquesta historia, ens hem de remuntar a finals de la temporada passada.
Jo anava a jugar un partit, quan de cop em crida el president del club, jo tot sorprès i pensant, “ara què he fet”. Vam anar al seu despatx i em va suggerir de manera poc formal, si m’interessaria entrenar als prebenjamins, jo vaig dir-li que una oferta així s’havia de pensar i que li diria al dia d’entrenament.
El següent dia, tot il·lusionat, vaig respondre afirmativament.
Una setmana abans que comencés la temporada 2012-2013 vaig anar al club per veure’l, vaig preguntar-li quins horaris tindria, i ell em va respondre de 6:30 a 7:30 cada dimarts i dijous.
Ara ja em veieu content entrenant el meu propi equip. Preparant cada entrenament i cada partit com si fos el primer dia.
Pau Cuenca
Pau,
Enhorabona pel teu nou paper d’entrenador! L’escrit és senzill i breu, i el que diu s’entén bé. Si cal buscar-hi algún problema, és en el que no diu. Per exemple, el lector no sap si t’ha d’imaginar en un camp de futbol o en una pista de bàsquet. Vull dir, amb aquest exemple, que pots entrar en detalls importants i fer que l’escrit digui moltes més coses que estic segur que tens al cap (què et feia dubtar? per què vas acceptar la proposta? per què t’agrada fer d’entrenador?…).
Gràcies per l’escrit. No paris!
Josep Maria