LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’alquimista és una adaptació cinematogràfica d’una série de llibres. La série va ser dirigida per Hiromu Arakuma.

Full Metal Alchemist ens explica la vida dels germans Elrich, en Alphonse i l’Edward. La història succeeix en l’època medieval, molt diferent a la nostra. El centre de tot és l’alquimia, un art el qual només uns quants la poden practicar. Té una gran influencia en la medicina i la ciència. Les persones que la practicaben s’anomenaven alquimistes. Es dividien en dos bàndols: els que l’utilitzaven en àmbits domèstics, i els millors, els que treballaven per l’exèrcit. Aquests eren anomenats alquimistes nacionals, però si algún d’ells havia participat en la guerra civil, se’ls coneixia com a “armes humanes”, a causa del gran número de morts que havien causat.

Els alquimistes, tenien coneixements de moltíssimes coses, però, com moltes arts, tenen certs temes poc estudiats o coneguts. En el cas d’aquesta art, era la transmutació humana. Consistia en reanimar a una persona a partir de ka mateixa matèria, però no se sabía si era possible. Aquí entren en acció els nostres protagonistes. L’Edward i l’Alphonse eren fills d’un gran alquimista. Tots tres vivien junts, amb la seva mare. Ells sempre la practicaven amb el seu pare, però un dia els va abandonar. La seva mare es va fer càrrec d’ells, fins que un dia, a causa de l’angoixa i l’éstrés mor.

Els germans, que ja tenien certs coneixements sobre l’alquimia, els van fer servir per intentar portar-la a la vida, però no sabien que sense un intercanvi equivalent de matèria exacte, això no era possible. Al intentar fer la transmutació humana, un cercle els absorveix. Allà dins vivia un ser desconegut, el qual els hi va oferir un tracte. Podrien veure els secrets de l’art a canvi d’una part del seu cos. Els dos accepte. L’Edward perd el seu cos exepte la seva ànima la qual queda atrapada dintre d’una armadura, i l’Alphonse, perd un braç i una cama. A partir d’aquest punt, aconsegueixen el títol d’alquimistes nacionals i tractaran de buscar la manera de portar a la seva mare a la vida i també la forma de recuperar els seus cossos.

Aquesta série la recomano moltíssim. En primer lloc, per la seva trama, ja que al estar basada en l’època medieval i al tenir parts ficticis la fan molt interessant. En segon lloc, crec  que un bon motiu per recomenar-la és la seva durada. La série consta de seixanta-cinc episodis i tenen una durada de vint-i-cinc cada un. En cap moment t’avorreixes. Finalment, crec que els seus personatges són molt intressants, ja que l’autor els va crear com si fossin persones reals i això et  fa entendre la seva manera de pensar i empatitzes amb ells.

En la actualitat milers de persones pateixen bullying, molts d’aquests casos acaben en suïcidi, com el cas de la Hanna Backer.

La Hanna és una noia d’un institut de Califòrnia, que a través de tretze cintes explica els tretze motius per els quals es va treure la vida. La série disposa de tretze capítols. Tretze cintes, cada episodi és una pel·lícula diferent; tretze personatges que són les tretze causes.

Hi comença quan el Cley, el millor i únic amic de la Hanna, rep la caixa amb les tretze raons, ell és l’últim que faltava per escoltar-les, ja que cada persona les ha d’escolar totes, perquè no saben quina és la seva. Això vol dir que, tothom sap la part de culpa que té cadascú. Aquest és el perquè pel qual en Cley vol fer rebre una venjança a cadascú que aparegui en les cintes.

M’agrada molt aquesta série, ja que mostra tot tipus de bullying que es pot arribar a fer, a vegades sense adonar-te’n, fent un comentari, ignorar al assetjat o simplement ser un espectador.

“Per tretze raons” és especial també perquè demostra que tothom que no ajuda al assetjat, és un assetjador.

Si t’agraden els “thrillers” on la ment hi juga un paper molt important, no te la pots perdre.
La pel·lícula explica la història d’un home que pateix TPM (trastorn de personalitats múltiples), fins a 23, i acaba desenvolupant-ne una més que domina sobre totes les altres, que es diu “Bèstia”, el volum de la seva massa muscular augmenta, es torna molt violent i acaba posant a les persones que es troba en perill. L’actor principal, James McAvoy, fa un paper excel·lent passant d’una personalitat a una altra fent que reconeixis, en cada moment pels seus gestos, to de veu i mirada, quina de les 24 personalitats és.
La pel·lícula t’atrapa des del principi i acabes posant-te en la pell de la seva terapeuta per intentar esbrinar el perquè de cada una de les personalitats.
En el transcurs de la pel·lícula passaràs per moments de por, riure i sobretot de suspens.
Sense cap mena de dubte, us la recomano, gaudireu molt veient aquesta magnífica producció.

Avui us parlaré del film dirigit per Sean Penn l’any 2007 titulat “Into the Wild”. Està basat en fets reals que van ocórrer a mitjans dels anys noranta a Washington, Estats Units.

La història presenta la vida de Cristopher McCandless, un jove universitari i fill d’una família adinerada que decideix abandonar els seus estudis i donar els seus estalvis a una caritat per emprendre un viatge a Alaska amb l’objectiu de viure a partir de la naturalesa i aïllat de la societat.

L’argument és molt simple, tot i que hi apareixen moltes facetes interessants que fan reflexionar a l’espectador.

Les escenes de la pel·lícula van ser gravades en els mateixos llocs on Christopher va estar durant els seus dos anys de viatge. A més a més, té un gran nivell de fotografia.

La banda sonora composta i interpretada per Eddie Vedder retracta els temes més essencials de manera melancòlica.

Personalment, m’he sentit identificada amb el protagonista en relació a la seva manera de pensar, tot i que, crec que en determinades situacions és massa idealista.
A banda d’això, el que més valoro és que la història m’ha emocionat a través de tot el que ha arribat a transmetre’m.

Recomano aquesta pel·lícula a qualsevol persona que no es conformi amb una simple història, sinó trobar-ne significat i sentit als detalls.

Vaig discutir amb me mare. Una forta discusió que hem va treure la gana. Després del dinar, el meu avi devan de tota la taula, va treure 20€ de la cartera.
Al moment, ens pregunta a totes:
-Algú el vol?
Tots, mirant-lo amb ulls de desitg, li vem dir que si. Òbviament.
El vaig mirar amb cara de sorpresa, ja que no sabia a que venia tot allò.
Al instant de respondre tots afirmativament, ell continuá:
-Segur? – M’entre l’arrugava – Encara el voleu?
Ningú va canviar d’opinió.
Va seguir menys preant-lo. I, per últim, el va partir per la meitat.
-El voleu?
Tothom reflexionant en que estava pensant el meu avi.
Llavors, el meu avi, s’aixeca a buscar la cinta adhesiva per arreclar-lo i ens diu:
Espero que d’aquí treieu la vostra conclusió. La meva es que, encara que he arrugat i trencat el bitllet, totes seguieu volen el bitllet perquè el seu valor no ha variat. Moltes vegades a la vida t’ofenen, t’insulten i et fan sentir que no ets res. Però, el teu valor mai canvia per la gent que et vol, t’estima. Per això, per molt que discuteixis, t’enfadis o os ofengueu mútuament quan aquest t’estima, el seu amor mai canviará. I vaig abraçar a me mare.

La sèrie que us recomano mirar és Sense 8, per un seguit de beneficis que penso que pot aportar als espectadors estant al segle XXI. He decidit canviar-li el títol per “Qui sóc?”, ja que és una pregunta que no acostumem a pensar i després de veure la sèrie pot ajudar i orientar a respondre-la.

L’argument es basa en vuit desconeguts de diferents cultures, races i orientacions sexuals. Es troben entre ells mental i emocionalment connectats. Al principi, només veuen a una persona, per alguna raó, però cada vegada van veient més fins que es troben tots junts. A través d’aquesta connexió són capaços de comunicar-se, sentir i compartir els seus coneixements, idiomes i habilitats. Durant la sèrie intenten descobrir per què estan connectats i què significa el lligam.

En primer lloc, mostra d’alguna manera que de totes ens en podem sortir amb força de voluntat. Que si tu vols tirar endavant, t’ho proposes i segur que ho aconsegueixes, buscant alguna alternativa a l’hora d’encarar-te a qualsevol situació.

En segon lloc, crec que aquesta sèrie pot fer veure al públic que cadascú té una orientació sexual pròpia i no pas el model que ens han mostrat sempre de dona amb home. Que no tothom es guia pels genitals, sinó per la persona.

En tercer lloc, adonar-nos que tots som de la mateixa espècie, però amb pensaments essencials. És a dir, que cada ésser humà és totalment únic, però que realment tots som persones que hem de ser valorades, respectades pels nostres gustos, les nostres decisions, el nostre estil de vida, etc.

En conclusió, crec que té personatges, situacions i inclòs, diàlegs, els quals fins al dia d’avui encara no han sigut assolits o acceptats per la societat. I és una manera més entretinguda i interessant de veure-ho i de fer-vos pensar en qui sou realment, sense cap por.

En moltes ocasions està molt bé gaudir d´una bona sèrie i alhora desconectar de la vida i dels problemes que tenim.

Aquesta història, en concret, té lloc a Hawkins i els personatges principals que hi apareixen són nens de dotze anys. El fet més important del film, és quan un dels quatre nens, el Will, es perd en mig del bosc mentre anava amb els seus amics tranquilament amb bicicleta. Els seus amics decideixen buscar-lo, i la mateixa nit en què estaven fent de detectius, es van trobar amb una noia de tretze anys un tant especial: l´Onze. Amb l´ajuda de l´Onze i de tota la ciutat, comença la recerca d´en Will, fins que se n´adonen del que succeeix a aquella ciutat realment.

És una sèrie que t´explica la vida en primera persona d´una noia (l´Onze) que desde ben petita ha estat allunyada de la seva família i es conforma amb qualsevol detall o carícia, fet que fa que ens adonem de la sort que tenim al poder gaudir dels nostres familiars i de la gent que estimem. En molts moments de la història, es dóna molta importancia a la relació d´amistat que hi ha entre els personatges, intentant-nos fer veure que els amics están per ajudar-se entre si i no deixarse mai de costat. I per últim, a l´hora de veure-la, és molt fàcil adonar-se de que aquesta sèrie té molt de treball a l´altre banda de la pantalla i és impressionant veure tots els fets extranys que hi apareixen, per això la sèrie realment es diu “Stranger Things” (coses extranyes).

En conclusió, recomano aquesta sèrie ja que et dóna moltes lliçons de vida tant familiars com d´amistat i ademés et fa passar una magnífica estona.

Hola nois, avui vinc a recomanar-vos una triologia anomenada ” Els Jocs de la Fam”.
Aquestes tres pel·lícules, es basen en una societat paralel·la, dividida en dotze districtes, on en número u, és el més ric, i el dotzè el més oprimit i pobre.

En aquests, així com la gent que hi viu a cadascún d’ells, estàn controlats per el Capitoli, un òrgan format per gent de classe molt alta.

Cada any, són escollits un noi i una noia d’entre dotze i divuit anys, de cadascún d’aquests districtes, i són traslladats a un camp totalment controlat per el Capitoli, on hauran de lluitar entre ells per sobreviure. L’afortunat que es quedi sol al camp de batalla, podrà tornar victoriós a casa.

Mentre veiem aquestes tres pel·lícules, podem viure l’història de la Katniss Everdeen, una jove del districte dotze, que amb molt coratge i valentia, haurà de superar tots i cadascún dels reptes que s’interposin a la seva lluita per tornar a casa dels “Jocs de la Fam”.

Personalment, crec que és una saga que val molt la pena, ja que des del meu punt de vista, té un molt bon argument, que fa que estiguis tota l’estona pendent del què passarà.

La he titulada “La Lluita”, ja que vull remarca tot el que la Katniss ha de lluitar constantment, no tansols als jocs, sinó també al seu dia a dia al districte dotze.

Recomano la pel·lícula de “El laberint” perquè quan la vaig veure em va fascinar.                      Aquest film és una barreja entre ficció i futurisme.

Ens explica la història d’un noi, en Tomas, que desperta un dia dins de un prat enmurellat, allà es troba amb altres nois, que després de mirar-se’l per com es comportava li explican on està i perquè.    Allà coneix en Newt, ell porta dos anys tancat en el laberint, li ensenya tot el “claro” , que és la zona on viuen, li explica com es distribueixen les feines i li explica la història del laberint. Li diu que ells estan just al centre  de tot el laberint i que alguns nois , els corredors, es posen a buscar el camí de sortida. Però en Newt també li diu que hi ha un problema, és que cada nit les portes és tanquen, i si els nois no han tornat dins del claro es quederan tancats tota la nit dins del laberint. Aquest no és el problema però, el problema és que durant la nit surten unes aranyes mecàniques enormes que tenen un verí mortal.    Per tant, l’objectiu dels nois és entrar en el laberint i trobar la sortida abans de que és faigi fosc.

Personalment, el meu personatge preferit és en Newt, ell és un noi que tot i que estiguin atrapats és positiu i mai es rendeix. Doncs si hos ha agradat la pel·lícula del corredor del laberint, podeu mirar la segona i la tercera part.

La sèrie que us recomano mirar és Los 100, una sèrie anglesa d’acció i d’aventures que m’ha tingut mirant la pantalla de la meva tauleta els últims mesos. Ara us explicarè làrgument i veureu perquè m’ha agradat tant “Praim Faya”.

La terra ha estat desertada per culpa d’un augment de la radiació solar, gràcies a la ciència es va preveure i es va trobar una solució temporal. Es va crear un satèlit on una petita part de la població va poder sobreviure.

Desprès d’uns anys a l’espai volien comprovar si la terra ja es podia habitar, i per fer-ho van enviar un grup reduit de 100 persones, les quals els van denominar “The 100” a la terra. Una vegada arriban a la superfície de la terra veuen que es pot habitar, però que la radiació habia matat a molts èssers vius i ha mutat als restants. Poc a poc, constrieixen una base en la que poder viure i defensar-se dels terreestres.

Aquesta sèrie m’ha encantat, perquè es basa en el futur i en com vivien sense la tecnologia. Es poden veure clarament les diferències, els aventatges i els desaventatges de com es vivia abans i de com ha afecfat la ciència. La recomano a qualsevol adolescent que li agradin les sèries d’acció i d’aventures.