Una decisió per a tota la vida
juditchamorro | 12 març 2018Un dia, la meva millor amiga va venir a casa meva dient-me que m’havia d’explicar quelcom molt important. Em va sorprendre explicant-me que estava embarassada. No sabia què contestar fins que se’m va ocòrrer preguntar-li si volia tenir el fill. Em va contestar que ho havia parlat amb el seu xicot i que havien decidit que sí.
Em vaig preocupar molt i li vaig preguntar que de què viurien, sabent que cap dels dos tenia feina ni estudis. Em va contestar que això no era el més important, que ja trobarien una feina ràpidament, que ja trobarien un pis on viure i que ja se’n sortirien. Jo vaig intentar fer-li entendre que no era tant fàcil trobar feina sense estudis i menys una que els hi permetés pagar un pis. Li vaig dir que jo em plantejaria molt seriosament tenir el bebè sabent que no disposo de res. No em va voler escoltar, em va dir que no la volia recolzar i va marxar enfadada.
Uns mesos més tard, va haver d’anar a viure a casa de la seva mare, perquè cap dels dos havia aconseguit feina. La falta de recursos va provocar la ruptura de la parella i que tots dos acabéssin emocionalment malament. La criatura va acabar a càrrec dels seus avis i ells mai van poder encarregar-se’n.
El que vull transmetre amb aquesta història és que abans de portar una criatura al món has de tenir molt clar què li pots oferir tant a nivell econòmic com a nivell emocional.
