Un dia bastant extrany
belengllonch | 12 març 2018Un matí clar de dissabte, la Laura una noia d’uns 15 anys durant una caminada amb la seva família, va veure per un carreró un gat. Aquell gat li semblava familiar, però ella no sabia perquè, cap a mig matí la família havia de tornar a casa.
Quan tornaven cap a casa, de sobte, la Laura va sentir sorolls que cada vegada estaven més aprop d’ella. En aquell moment ella es va parar i va veure els gats que havia trobat abans al carreró, mentre ella vigilaba i jugava amb els gats, un gat en especial es va transformar en un amic seu de l’institut, que es deia Diego. Ella es va sorpendre ja que no s’imaginava que allà estaria ell, però després de tot els dos amics van estar parlant durant una bona estona fins que la família de la Laura va començar a cridar per a que marxes cap a casa.
A la tarda, la mare de la Laura li va demanar que anés a buscar verdures al rebost, perquè havien de fer el sopar. Ella estava tan tranquil·la quan de sobte va veure uns ratolins que voltaven per allà, ella va tenir un ensurt que va haver de pujar en una cadira, sort que per allà hi havien gats, però un en especial va venir a ajudar-la. Després de fer fora als ratolins, la Laura li va agraïr al gat per haver-la ajudat, el gat era el seu millor amic, en Diego.
Tots sabem que quan tens un amic sempre hi és quan el necessitem.
