LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Hi havia una vegada un poble petit amagat entre les muntanyes, anomenat Vila de Cap, allà hi havia un institut molt bo, amb alumnes bastant intel·ligents. Menys en una classe, concretament, en 4rt C. Aquella classe estava formada per alumnes molt diferents entre ells.
Ja estaven a finals del primer trimestre, quan un dia l’Arnau, un noi poc atractiu, no molt alt, una mica gras, amb ulleres, el cabell castany, els ulls marrons, amant dels videojocs i poc sociable. Va haver d’anar al despatx del director, perquè va adonar-se de que estava sofrint assetjament escolar. Quan li va dir al director el primer que li va preguntar, va ser “I qui és l’agressor?”. El nen, li va contestar sense ningun problema, li va dir que era l’Amanda. L’Amanda era una noia bastant alta, prima, amb el cabell rinxolat i ros, amb el nas molt petit, però això no importava, ja que al tenir els ulls blaus ningú s’hi fixava amb el seu nas i per últim, era la noia més popular de l’institut, la qual només es relacionava amb gent com ella.
Quan el noi va sortir del despatx, el director va anar a buscar a l’Amanda per parlar amb ella, i buscar una solució, perquè no ho tornés a fer, el que se li va acudir va ser el següent, que anés a l’institut a la tarda durant una setmana per: fer deures, ajudar a recollir o netejar, etc.
Però no va pensar que una d’aquelles tardes l’Arnau també hi havia d’anar, ja que quasi mai feia els deures, i el castigaven per no fer-los
Va arribar el dimecres a la tarda i els dos nois es van trobar a l’aula de castigats, i un professor els va anar a dir que havien d’anar els dos a netejar el pati de l’institut.

Van baixar i quan estaven sols, el primer que va fer l’Amanda va ser demanar-li perdó. Van haver d’estar allà a l’institut durant 3 hores, fent diferents tasques entre ells dos, en aquell temps, l’Amanda va tenir temps de conèixer al noi, i l’Arnau va tenir temps de conèixer-la, i va veure que el nen no era tan avorrit com es pensava i que tenien moltes coses en comú.
Des d‘aquella tarda l’Amanda i l’Arnau, es van fer inseparables, i van aprendre molt l’un de l’altre. La noia va aprendre a no ser tan superficial, i el noi va aprendre a no ser tan tímid.
l’aparença enganya, d’un noi i una noia que es depreciaven, a un noi i una noia inseparables.