LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Un dia,la Sara havia començat a fer unes classes de patinatge, perquè les seves amigues també ho feien. La Sara era la millor de totes,perquè ho feia bé,però quan va començar,no s’enrecordava de res i les amigues mai li ajudaven. Va haver una noia que li ensenyava i feien els entrenaments juntes. Al que ningú savia era que la Sara no havia fet mai patinatge.
La Sara no li sortia bé,perquè feia molt de temps que no patinava i era el seu dia de la mala sort. Va parlar amb la seva professora per el motiu del patintge, i es va sorprendre. La noia va estar molt preocupada pel patinatge, però quan va començar a aprendre, ho feia millor.
Els dies passaven i la Sara estava trista,perquè ningú de la seva família li recolzava i no els interessava l’esport que la Sara feia. Només les seves cosines i la seva germana li ensenyaven,fins que un dia,la Sara va fer una competició i va guanyar un trofeu. Una de les amigues li havia tret el trofeu i s’ho havia quedat ella. També li havia trencat el trofeu davant d’ella i va començar a plorar,i deia que era el seu pitjor dia per la mala sort.
Dies després, la professora li havia donat el trofeu que li pertanyia a la Sara i li va explicar que l’altre trofeu era de la amiga que s’el va quedar i va estar molt contenta.
Després dels dies succeïts,totes les amigues van estar recolzant a la Sara,van començar a ajudar-la i feien els entrenaments juntes. La noia que li havia trencat el trofeu,li va perdonar i vam ser les millors amigues per sempre.
Al més següent,la Sara va començar a guanyar molts trofeus i van fer moltes competicions per tota Espanya i per tota Europa.
La Sara deia que eren els seus millors dies de la bona sort. Finalment,tothom savia que la Sara tenia un talent que era el patinatge i la gent d’aquella petita ciutat va començar a parinar lliurement i tranquil·lament. I la Sara va ser coronada com la persona més patinadora del món i l’estimaven molt.