Un dia de neu
quimcorbera | 4 juny 2017Tot va començar en un dia normal. Ens vam anar quatre amics i les famílies a esquiar a França, jo i el Jan, portavem esquís i el Roger i l’Oriol anaven amb snow, durant tot el dia vam estar baixant per les pistes d’aquella estació d’esquí, passant-nos-ho molt bé i disfrutant.
Mentre dinavem, vam arribar a la conclusió de intercanviar-nos els esquís pels snows, primer de tot, ens vam ensenyar com es feien servir, com te’ls havies de col·locar, quins moviments havies de fer i molt més. Quan ja teníem més control sobre la neu, ens vam dirigir cap a les pistes més difícils, en la primera baixada, jo em vaig xocar contra una muntanya de neu, perquè no s’havia com frenar, em vaig fer mal a la cama, però vaig continuar. Vam estar pujant fins tard, cada cop em notava que tenia més control i molta més seguretat. El temps havia canviat, estava refrescant i la temperatura ja havia arribat sota zero, però nosaltres volíem fer l’última baixada i tots quatre vam agafar el telecadires, just arribar a dalt, ells tres van començar a baixar, però jo vaig tenir problemes per posar-me la fixació del snow, a causa del fred s’havia congelat. Vaig intentar baixar, però no tenia la suficient seguretat de baixar sense cordar.
No podia baixar i em vaig estar una bona estona a dalt de la pista, mentre els pares estaven preocupats perquè jo no havia arribat i els altres sí. Quan portaba una estona esperant, va aparèixer un vigilant de la pista, vàrem estar parlant sobre el que m’havia passat. Al final em va agafar a “caballito”, i la taula d’snow a la mà i vam baixar fins on eren el pares. Tothom al veurem baixar es va alegrar i tot a quedat en una història per riure una estona.