LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

La Ciberseguretat

polciercoles | 2 juny 2017

Avui en dia molts dispositius i processos informatitzats estan connectats a la xarxa, però és aquesta sempre segura?

La majoria de les vegades sempre és segura però és impossible aconseguir un 100% de ciberseguretat. Un exemple clar d’aquest percentatge insegur és el anomenat wannacry un programa maliciós que ha infectat milions d’ordinadors encriptant els seus arxius i demanant un rescat. Si bé això és un gran error en els sistemes de seguretat podria haver estat molt pitjor. En comptes de avisar als propietaris de que el seu dispositiu està infectat, simplement podrien haver robat totes les dades sense avisar, eliminar-les del dispositiu i vendre-les al mercat negre, això demostra que aquest pirates informàtics han comés un crim amb la intenció de provocar por i fer veure lo dèbil que és la seguretat.

Cal fer un incís per corregir l’ús del terme hacker, un hacker és aquell que té coneixements i habilitats per fer accions amb les tecnologies més enllà de les que els seus creadors havien pensat. En el cas del wannacry seria ciberterrorisme o pirates informàtics.

La majoria de vegades els pirates informàtics ataquen a grans corporacions, organitzacions o governs, és estrany que un ciberterrorista o un grup d’ells vagi a per una persona en concret, per tant la manera de evitar programes maliciosos o robatoris de dades  és realitzar les descàrregues des de pàgines fiables i conegudes, navegar preferiblement per dominis https i vigilar els termes i condicions de webs o serveis que s’utilitzin.

Per concloure, els antivirus infal·libles no existeixen però la prevenció i cautela ens farà poder prescindir d’ells en l’àmbit particular.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Pol Ciércoles, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’avortament,

mardanesricart | 2 juny 2017

L’avortament és la interrupció de l’embaràs per elecció pròpia o per un accident en cas d’un avortament involuntari.
Aquest terme mèdic és un gran debat a la societat actual sobre si hauria de ser legal o no.
A la majoria de països d’Europa l’avortament és legal, per altra banda a països com Àfrica, Oceania i Llatinoamèrica l’avortament  és il·legal i està penalitzat. Des del meu punt de vista l’avortament en algunes situacions hauria de ser legal per tot el món. Hi ha lleis que controlen el que pots fer o no pots fer amb el teu cos, i això ja és una restricció dels teus propis drets, ja que el cos humà és nostre, i només nostre i les dones estem amb tot el dret de decidir què volem fer amb el nostre cos. Hem de pensar que a vegades es produeixen situacions en que la dona es pot veure obligada moralment a avortar,  perquè sigui que s’ha quedat embarassada en fruit d’una violació i l’embaràs seria una mala experiència per ella. També hi ha casos de risc per a la vida de la mare, o de la salut física o mental. Sinó simplement perquè no ha pres les precaucions necessàries i no vol tenir fills.
En conclusió,  s’hauria de legalitzar en tot el món l’avortament i les dones hauríem de poder triar pel nostre propi cos i decidir si volem avortar o no. Tot i així, si es legalitza o no, l’avortament sempre formarà part de la nostra societat, ja que el factor per decidir si avortar o no pot ser diferent per a cada persona. Per un individu L’avortament pot ser traumàtic, mentre que pels altres, un embaràs forçat podria ser pitjor.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Mar Danés, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’estat islàmic

laurarubio | 2 juny 2017

En el segle en que vivim, el terrorisme s’ha eradicat a tot el món. En els darrers anys estan succeint atemptats pràcticament cada dia els quals provoquen milers de morts de persones innocents.

El fundador del principal grup islàmic va ser Abu Musab al Zarqaui i els seu grup rebia el nom de al- Ansar al  2004 es va convertir en Al-Qaeda dirigit per el famós Osama Bin Laden. En la actualitat aquest grup s’anomena Daesh.

Tot això va començar amb la guerra d’Iraq i poc a poc l’estat islàmic s’ha fet més poderós envaint una gran part del territori Iraquià  a força de la violència, reclutant cada vegada més persones incloent nens mitjançant l’adoctrinament, aconseguint així un gran exèrcit.

Gràcies a les xarxes socials l’estat islàmic va trobant més adeptes de tot el món per portar a terme tota la sèrie d’atemptats per tot Europa i Amèrica, com una replica als atacs que pateixen en els seu territori. El seu objectiu té com a finalitat unir totes les regions habitades per musulmans sota el seu control per obtenir una dictadura.

Avui en dia ningú sap com acabar amb aquest grup terrorista tant poderós i cada vegada són més fanàtics ja que no els importa morir si com a finalitat produeixen una gran quantitat de morts, és un problema difícil de solucionar, no se li  veu el final.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Laura Rubio, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Descobriment de nous planetes

albertpacheca | 2 juny 2017

Aquest any la NASA ha descobert una nova estrella coneguda com Rappist-1 aquesta estrella té a 7 planetes orbitant en ella, aquest descobriment de la NASA ens fa pensar e si hi ha vida intel·ligent en algun lloc de l’espai.

Saber si hi ha vida fora de la terra és un pregunta que segurament ens hem fet tots, ja que és un assumpte misteriós. Es pot quasi assegurar que hi ha vida extraterrestre en altres planetes perquè aquesta vida pot ser bacteriana, però la difícil de trobar és la vida intel·ligent. Tot i que els científics envien missatges sense destí és a dir envien a l’espai missatges que informen sobre la nostra existència, el primer missatge que van enviar va ser el Missatge d’Arecibo que va ser enviat el 1974 però tot i  l’intent no han aconseguit trobar res.  El descobriment del sistema Rappist-1 és un gran avanç per aconseguir trobar vida extraterrestre.

En conclusió l’avenç de la ciència i la tecnologia, i l’empeny de descobrir vida dels éssers humans fa que pugui ser possible el fet de trobar vida en altres planetes.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, Albert Pacheca, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La importància de no etiquetar

laiavilamitjana | 2 juny 2017

Em pregunto el per què vivim en una societat on etiquetem a tothom; per què “x” persona ha de ser el pinxo; per què una altra és “la guapa”; “la lletja”; “el friki”…

Bé, podria seguir tot el dia així, però realment no ens adonem de que aquestes etiquetes ens persegueixen la resta de la nostra vida, que afecten a curt, mitg i a llarg termini. Pot començar sent una broma, però com se sap, tot es va fent una pilota, i a la llarga a vegades acaba afectant a la nostra autoestima, als sentiments, i això pot tenir moltes repercussions com ara que la gent crei una opinió dolenta sobre tu. Recentment he vist una sèrie (molt coneguda actualment) que es diu “13 reasons why”. És cert que la sèrie tracta altres temes, pero un d’ells és la importància de les etiquetes. No entenc el per què es jutja a una persona sense conèixer-la en absolut. És molt fàcil etiquetar a aquesta persona, però tu no saps pel que està passant, o sigui, no saps com és la seva vida; no saps com li afecta; potser aquesta persona es riu quan li dius per la seva etiqueta, però per dins està plorant.

Sé que aquest text no impedirà que se segueixi fent, ja que és alguna cosa que per dir-ho d’alguna manera “existeix des de l’edat de pedra”, però el que sí espero és conscienciar a les persones d’aquest fet. Que arribi a algú. Intentar millorar la societat on vivim i on viuran els nostres fills.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Laia Vilamitjana, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Nuestra sociedad

carlacampins | 2 juny 2017

Me sigue sorprendiendo bastante el hecho de que en el siglo XXI, aún sigan habiendo casos de violencia de género, machismo, estereotipos, y todos estos esquemas que la sociedad nos inculca desde que nacemos. La gente dice  haber evolucionado, sin embargo, yo no lo tengo tan claro, gran parte del machismo que hay hoy en día es causado por nosotras, las mujeres, por la razón que nos juzgamos entre nosotras según la cantidad de ropa que lleves, tu experiencia sexual… Además nuestra querida sociedad sigue considerando a las mujeres el sexo débil y a los hombres el fuerte, aunque algunas personas dicen que eso ya no es así, que ha cambiado, ¿Pero a caso no es cierto que el número de casos de violaciones y/o agresiones sexuales  a mujeres  es mucho más elevado a los del sexo masculino? Se nos recomienda no ir solas por la calle a altas horas de la madrugada, ¿Pero a lo mejor no son los agresores los que no deberían de hacerlo? Estamos sumergidos en una sociedad que nos impone unos esquemas y prototipos a seguir, pero pienso que deberíamos romper con todos éstos. Los chicos pueden vestir de rosa y las chicas pueden vestir de azul, los chicos pueden casarse con chicos y las chicas con chicas, los chicos pueden maquillarse y las chicas llevar pelo corto… Ser como tú eres no te hace ser menos. Y puede ser que hayamos evolucionado un poco, pero aún nos queda mucho por cambiar y mejorar, el cambio está en nuestras manos, y a veces son pequeñas cosas las que pueden cambiar pensamientos y abrir mentes.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, Carla Campins, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Moto Gp o Fórmula1

quimcorbera | 2 juny 2017

Sempre hi ha hagut aquest debat entre les motos i els monoplaces de carrera, i  ha arribat el moment de saber quin dels dos és millor.
Sense interioritzar-nos en el tema,  podríem  dir que la moto es més rapida, ja que té més acceleració i menys carrosseria.

Quan ens començem a centrar més, veiem que respecte l’acceleració, a una moto es més fàcil colocar-se de 0 a 100km/h, mentre que a un monoplaça li és molt més difícil, quan ens centrem ja en números més elevats, podem apreciar que un monoplaça li costa 5,2 segons posar-se a 200km/h, mentre una moto 4,8 segons i encara podria jugar més amb la maneta del gas.

Al comparar la velocitat punta, ens podem centrar en els temps del circuit de Catalunya, en les motos, el millor temps, el va fer Dani Pedrosa, una volta  amb 1’40.985, i la velocitat punta va ser de 349,6 km/h. I en el món de Formula 1, el millor temps el té Kimi Raikkonen, al fer una volta amb 1’24.681, i la velocitat punta màxima va ser de 325 km/h.
Podem treure una conclusió, que els monoplaces, són molt més ràpids en curves, també que tenen molta goma en contacte amb el terra i finalment la aerodinàmica els enganxa al terra.

A la frenada, la moto està en inferioritat, ja que no té alerons, sense aerodinàmica i sobre dos rodes i finalment arriba amb molta més velocitat a les curves.
En el monoplaça, té el punt de gravetat molt baix i gràcies a les quatre rodes té molt bon contacte amb el terra.

En conclusió, la formula 1, fa millors temps, gràcies a les característiques, però les motos són molt més ràpides. En la meva opinió, m’agraden més les motos ja que hi ha moltes més intensitat en les carreres.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Quim Corbera, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig   març »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox