LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

La liga perdida por el Barça

govindabasaganas | 1 juny 2017

El 21 de mayo de 2017 el Madrid se proclamó campeón de la liga española ganando al Málaga de Michel. La liga se disputó hasta la última jornada para saber el campeón, pues el Madrid dependía de él mismo ganando todos sus partidos en cambio el Barcelona había de esperar un tropiezo del Madrid en liga.

La liga parecía casi ya perdida para los azul granas  si perdían el Clásico, pero gracias a un gol de Messi en el último minuto de partido daba alas a la liga para poderla ganar, pero  ninguno de los equipos perdió sus partidos.

El Madrid aprovechaba los pinchazos del Barcelona en liga pero el Barcelona no aprovechaba cuando perdía o empataba el Madrid, por eso fueron campeones, y algunos errores arbitrales que ayudaban al Madrid pero no es excusa. El Barça este año ha hecho el ridículo en Champions y en la liga,  esta temporada las gestiones y las planificaciones de algunos partidos se han hecho muy mal habían partidos que los jugadores parecían ir caminando en vez de morder y apretar al rival. Esta temporada el Madrid puede ganar la Champions y la liga, que ya la tiene y el Barcelona la Copa del rey que también  ya la tienen , esperemos que la Juventus gane al Madrid en la Champions porque sino vaya semanas nos esperan los Culers.

Es mejor pensar ya en la siguiente temporada, con un nuevo entrenador como es Valverde  con ganas de ganar títulos y hacer nuevos fichajes como Verrati, Bellerin etc.. y hacer fuera algunos de los jugadores que tenemos.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Govinda Basagañas, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Nou mètode per ensenyar

adrianablazquez | 1 juny 2017

Durant els anys que passem en vida, l’educació en forma una gran part i això comporta moltes hores, dies i fins i tot anys que els passem a l’escola.

L’educació és un pilar fonamental de la nostra societat i per això penso que hauria d’evolucionar amb els anys i adaptar-se.

El fet pel que escric és per informar i valorar si realment la nostra educació és l’adeauada per al segle en el que vivim.

Després d’aquesta introducció cal saber que l’aprenentatge forma part del nostre dia a dia, no tan sols a l’escola. Per això és tan important tenir unes bones bases i poder mantenir una conversa.

Des de  la caseta fins l’ESO s’ha d’estar escolaritzat per llei, però tot i que sigui una obligació no cal prendres-s’ho com a tal, per ser així caldria que les escoles canviessin la seva dinàmica. Per això cal proposar-se la manera d’ensenyar que vol una escola: la manera avorrida amb la qual s’obliden els conceptes després de l’examen i la manera dinàmica amb la qual s’assoleix el mateix tema però al cap d’un temps encara t’en recordes de la lliçó apresa.

L’ educació a Catalunya suposa donar un seguit de temaris i fer un examen un cop acabat cada un d’ells, però les escoles no entenen que així els alumnes només es comporten com a màquines utilitzades per assolir coneixements i deixar-los anar a l’examen.

Amb tot això volia arribar al punt en el qual vull fer entendre que hi ha altres maneres d’ensenyar com: excursions amb finalitat educativa, exposicions, exàmens orals, activitats en grup, jocs variats i classes participatives i dinàmiques.

En definitiva, volia explicar que si les escoles gastéssin temps en pensar nous mètodes d’ensenyar en comptes de donar únicament temari, l’educació seria diferent i, fins i tot, els alumnes la veurien positiva i bona per a ells i el seu futur.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, Adriana Blàzquez, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La gran decisió

annavalls | 1 juny 2017

Des que som petits ens pregunten què volem estudiar en un futur, o què volem ser quan siguem més grans. Quan som petits i ens fan aquesta pregunta, normalment diem el primer que ens passa pel cap o la feina que realitzen els nostres pares, però a mesura que anem creixent i madurant, cada vegada costa més donar una resposta o per almenys és el que em passa a mi. A l’hora de decidir realment què faràs quan siguis gran ho has de decidir principalment a finals de 4 d’ESO, ja que pel curs següent hauràs de triar o un batxillerat, un grau o alguna altra cosa per estudiar o treballar;  però el problema és quan realment no saps el que veritablement vols fer en el futur i tens a molta gent pressionant-te sobre el que faràs o deixaràs de fer.

En conclusió, el que vull dir és que tenim molta pressió ja que és una decisió molt important a la nostra vida, però ens hem de centrar en nosaltres mateixos i no deixar que res ni ningú ens influencïi per triar el que veritablement volem fer.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, Anna Valls, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Llegir

lauraquintana | 1 juny 2017

Llegir és un plaer que cada vegada menys persones el gaudeixen. Llegir per a molts sembla avorrit, i prefereixen veure les pel·lícules. Jo crec que no hauria de ser així, és a dir, s’hauria de tornar a implantar a la gent les ganes de llegir. A més a més, fer-ho té molts beneficis per a tu mateix, a part de que t’ajuda mentalment en diversos àmbits, tant a tenir una millor comprensió lectora com per a millorar les teves faltes d’ortografia, a ser més creatiu… També fa que t’ho  passis bé i que gaudeixis amb el mateix interès que tindries amb la pel·lícula al cinema a casa teva. Llegir hauria de ser com prendre’t una medicina cada dia. El problema també és que els llibres i la cultura en general val bastants diners, i qualsevol altre cosa val menys, i això tira a molts joves enrere a l’hora de llegir.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Laura Quintana, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Ser pare no vol dir implicar-se

aitanamunaretti | 1 juny 2017

Sovint entenem com a “bona mare” a aquella que ho deixa tot pels seus fills, que es queda a casa cuidant-los mentre l’home va a treballar. Són aspectes que poques vegades es posen en dubte perquè d’una manera més aviat indirecta des de petits se’ns inculca, però si ens parem a pensar-los ens adonem ràpidament de l’absurd que arriben a ser. És menys mare aquella dona que surt cada dia al carrer a treballar i a lluitar perquè els seus respectius fills puguin tenir un futur decent? jo entenc com a “bona mare” aquella que sota el seu punt de vista actua d’una manera per tal de vetllar per el bé dels seus fills, quedar-se a casa cuidant-los o sortir a treballar no són coses dolentes sempre i quan hagi estat decisió pròpia de la mare.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Aitana Munaretti, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La ciudad mágica

martidausa | 1 juny 2017

Hubo una vez, hace 300 años, un muchacho llamado Octavio que tenía 15 años, era muy apuesto, encantador y el hijo prodigio de la realeza Inglesa;  pero por una traición fue desterrado de su reino por  ser un mago.

Su madrastra no le quería, ella simplemente esperaba a que el padre de Octavio un día se muriera para heredar su reino, él le tenía mucho rencor a Bella (su madrastra), pero su padre a diferencia de él defendía a Bella ante todo, incluso su padre le escribió un libro con el marco de oro para que estuviera contenta el día en que él cumpliera años. El hermano de Bella era un caza recompensas y  era el mejor amigo de Octavio debido a que juntos siempre planeaban un plan para intentar perjudicar a Bella. Un día cualquiera Octavio se levantó y vio con sus propios ojos cómo Bella estaba intentando ahogar a su hermano con una almohada, él inmediatamente se abalanzó contra Bella salvándo la vida a su mejor amigo;  pero él no salió impune, debido a que Bella le acusó de ser mago y de haber intentado estrangular a su mejor amigo con un conjuro malvado. El padre de Octavio decidió desterrarlo al bosque tenebroso de la ciudad Phineasta ( la ciudad de los magos), al día siguiente él y su mejor amigo decidieron emprender su camino hasta el bosque tenebroso de la ciudad Phineasta, pero, cuando estaban a punto de llegar, se encontraron con una supuesta bruja llamada “Escarlina” que tenía 16 años y que  también había sido desterrada de su reino. Los tres “magos” consiguieron salir del bosque tenebroso mediante un pergamino que Escarlina poseía, y emprendieron su camino hacia la ciudad Phineasta, allí se hicieron prácticamente amigos de todo el mundo  y decidieron quedarse el resto de sus vidas,  debido a que en ese momento se percataron que no necesitaban poder, dinero ni fama;  necesitaban amigos, felicidad y sobre todo magia.

Al cabo de unos años los tres amigos fueron aprendiendo nuevas habilidades y mejoraron como “magos”, pero llegó su padre a la ciudad Phineasta para suplicarle que le ayudara a derrotar a Bella, debido a que le había traicionado, Octavio le dijo que no, lo único que él quería defender era la ciudad de la magia, su ciudad, no quería ayudar al hombre que le desterró por ser diferente, por ser un mago.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Martí Dausà, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

LUCHA POR TUS SUEÑOS

sergimoya | 1 juny 2017

Había una vez un joven que tenía un objetivo, hizo su primera carrera de bicicleta a los 6 años, no tenía un cuerpo muy adecuado para estas carreras, y además su constitución corporal tampoco iba muy bien, con el paso del tiempo, el joven iba mejorando, pero aún le faltaba mucho para llegar alto, hubo momentos en que se planteó dejarlo y hacer otra cosa, pero no se rindió y siguió siempre adelante. A los 16 años vio un cambio  tanto en su rendimiento como en su técnica y en como había mejorado. El joven nunca se rindió, así que a los 19 año ganó su primera carrera ya profesional y su padre le regaló una bicicleta de élite, y a partir de ahí el joven empezó su trayecto en un camino llamado vida, y esa bici que ahora le trae muchos recuerdos la tiene muy bien guardada.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Sergi Moya, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig   març »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox