LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Res és de veritat.

lauramunozbastida | 31 maig 2017

En veritat no sé què vull escriure, només m’he assegut a l’ordinador i he començat a escriure. Una vegada posada no puc parar, no sé si us passarà però quan comences i has deixat anar la teva imaginació i  inspiració, no hi ha ningú que et pari.

Jo penso que és perquè en realitat poques vegades et deixen ser com tu ets, un molt bon exemple és a l’institut, allà no pots posar el que tu creguis o donar la teva opinió, sinó que, has d’escriure el que volen veure. Pot ser que et demanin alguna vegada la teva opinió, però realment volen saber el pensament d’un adolescent que potser no està en les seves millors qualitats mentals?

També és veritat que a l’institut només anem a memoritzar dates i informacions que potser ens serveixin pel futur o no, però no ens ensenyen a dir el que pensem, per això una escapatòria que podem tenir és escriure. Escriure és una manera fàcil i senzilla de deixar anar la nostra imaginació.

No crec que tingui molta lògica tot el que he dit però realment que en té de lògica en aquesta vida? Res és el que pensem de veritat, no perquè no ho volguem veure sinó perquè no ens deixen veure-ho.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO A, General, Laura Muñoz, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Apariencias

eduardpaytuvi | 31 maig 2017

Llegaba al apartamento después de un día largo y duro de trabajo. Había sido un no parar, que si reunión por aquí, que si reunión por allá. Lo único que deseaba era tirarme en el  sofá junto a Netflix y un bikini de jamón y queso. Solía subir por las escaleras pero el terrible dolor de espalda me lo impedía así que ese día tomé el ascensor y entré, con la única compañía de mi reflejo en los tres espejos que rodeaban la plataforma. El ascensor arrancó en dirección a la planta cinco, pero se detuvo más rápido de lo esperado. Se abrieron las compuertas de la planta dos donde encontré a Juan Carlos. Juan Carlos, era un chico peculiar que llevaba viviendo en los apartamentos tres meses. Vestía con ropa ancha, siempre llevaba chándal y llevaba varios piercings y tatuajes. Desde el día de su entrada todos los vecinos lo mirábamos con cierto desprecio y empezaron a correr muchos rumores sin conocimiento como sus antecedentes penales por robo o tráfico de drogas. Entró en el  ascensor y evité intercambiar miradas. Cruzaba los dedos para llegar cuanto antes a la quinta planta, pero cruzar los dedos sirvió más bien de poco. El ascensor frenó en seco, entre la planta tres y cuatro. Un sudor frío me recorrió todo el cuerpo y grité interiormente “¿¡Porqué!?”. Porqué hoy, por qué en ese momento, por qué con ese tipo. Notaba una opresión en el pecho, me faltaba el aire. Por un día que subía en ascensor me tenía que ocurrir eso. No me quedaba otra, tenía que hablar con ese tipo y buscar la manera de salir cuanto antes de allí. Me giré después de estar sumido en mis pensamientos y vi como el chico ya había llamado al teléfono de emergencias del ascensor, y se encontraba hablando con ellos. Cuando colgó, instantáneamente abrió su mochila y amablemente me ofreció una botella de agua. Me explicó que los encargados de la seguridad del ascensor ya estaban de camino y era cuestión de minutos su llegada. Durante todos esos minutos no paró de comprobar si tenía una buena temperatura y se preocupó todo el rato de mí. Y así fue, nos sacaron de allí y el tipo me tendió la mano, y se aseguró que me encontraba bien. Afirmé, me sonrió y se despidió con un “Buenas Noches Señor”. No podía más, pero después de ese largo día obtuve dos grandes recompensas: una lección para toda la vida y un capítulo trepidante de Breaking Bad.

No juzges a una persona ni por su apariencia ni por lo que se dice de él. Tómate la molestia de conocer a esa persona y entonces haz tu propio juicio.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Eduard Paytuví, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El trabajo

cristinamontoya | 31 maig 2017

Los dedos se mueven rápidos por el teclado, las letras aparecen en la pantalla al compás del sonido ambiente del bar, el café se consume a la velocidad de la luz y los segundos se desordenan en el aire.

Han pasado ya dos horas desde que se sentó en esa silla y el reportaje sigue sin estar terminado. Sofía no parece contenta con ninguna de las palabras escritas. Ella quiere más, pero no sabe el qué.

Nada encaja en su mente y mucho menos en ese escrito. Maldice por lo bajo el simple hecho de tener que hacer este aburrido trabajo y se dice a sí misma que la próxima vez copiará de algún blog y se lo entregará a su profesora con su nombre y una sonrisa en el rostro.

Cuando escribe la que parece la última palabra se apresura a poner su nombre a un lado y a enviar el documento a la dirección de la maestra. Poco le importan ahora las faltas de ortografía, el corrector ha hecho un buen trabajo y ella se alegra de no tener que pensar en eso; y aún menos se preocupa por revisar las frases para que tengan un mínimo de sentido, lo que importa es la intención.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Cristina Montoya, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Juegos Olvidados

aracelimancilla | 31 maig 2017

 

Lamentablemente  la tecnología está invadiendo todos los rincones de nuestros hogares, y  hace que los niños y  la juventud actual  estén apartando de sus vidas  aquellos juegos que hacían felices a nuestros antepasados (padres, abuelos, tíos, etc.),  juegos que ayudaban a  desarrollar  una gran imaginación, creatividad, agilidad y sobre todo accesibles para todos.

Algunos de ellos son:

  • Las canicas: Este juego consiste en hacer un hoyo en el suelo y en  tratar de insertar las canicas utilizando el dedo pulgar, y el ganador se queda con las del perdedor. En este juego se utilizan caninas o tapas de botellas. Suelen jugar dos personas como mínimo.
  • El trompo: Consiste en hacer girar el trompo y cogerlo con la mano mientras baila. El que lo tiene más tiempo bailando es ganador.
  • El aro: Consiste en utilizar un aro y correr detrás del mismo, haciéndolo girar con la ayuda de un palo o varilla.

Estos y otros muchos juegos hacían que los niños se integraran con facilidad en la sociedad.

Hoy en día, nos vemos en la necesidad de incentivar a la sociedad a no dejar en el olvido aquellos juegos inolvidables que hacían pasar ratos felices y siempre en compañía de amigos.

Resultado de imagen de juegos tradicionales antiguos

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Araceli Mancilla, Jocs, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

De cara al futur

aitanamunaretti | 31 maig 2017

Ara que aquesta etapa acaba, puc afirmar amb seguretat que tot i que no tot ha estat bo, m’he sabut afrontar als obstacles que se m’han presentat i he pogut gaudir dels bons moments. He tingut la oportunitat de conèixer-me a mi mateixa durant el pas del temps i és alguna cosa que valoro moltíssim.
Però com ja he dit aquesta etapa ja s’acaba i a partir d’ara s’han de començar a pendre decisions molt importants de cara al nostre futur i aleshores es quan es presenta el dubte de: i ara què? M’espanta el fet de començar a pendre decisions, m’espanta el futur que em pugui estar esperant. Però com tot, s’ha de viure per poder esbrinar-ho.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Aitana Munaretti, General, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Esfera orgánica

marinagimenez | 31 maig 2017

Una vez leí una parte de un libro la cual decía que la tierra era en realidad un gran organismo vivo. Según esta, los continentes constituían cada uno de los organismos del planeta, que así mismo estaban formados por distintas civilizaciones cada uno correspondiendo al nivel pluricelular del sistema. Estas civilizaciones estarían formadas por una serie de países, de manera que cada uno formaría un órgano específico.  A su vez las ciudades se relacionarían con los tejidos y los barrios de cada ciudad con las colonias.

A partir de este momento tendríamos que pasar a hablar de cuál es el nivel que nosotros, los humanos, formamos. Y la verdad es que no se trata de ninguna sorpresa, es más, es uno de los tópicos de los cuales se ha hablado más, ya que es un buen recurso para justificar nuestra función en el mundo. Nosotros estamos en el nivel celular (como no). La verdad, es que es fácil encontrar esta similitud. Puede que al genio al que se le ocurriese esta idea se merezca algún tipo de alabanza, pero tampoco tuvo que rascarse mucho la cabeza para que se le ocurriera, tan solo dijo en voz alta algo que de seguro ya había pasado por la cabeza de muchos, pero que nadie se había preocupado en decir.

Para mí, este es solo un recurso para hacernos sentir más pequeños e insignificantes. No es algo que me guste especialmente.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Marina Giménez, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

maig 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox