LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui en dia, la societat en la que vivim ens té a tots etiquetats segons la personalitat que tenim, per com vestim, per com som físicament o pel simple fet d’on som, però realment això no descriu com som, només com ens deixem veure. I si, és important donar una bona imatge a primera vista, però més important és que coneguin com ets realment.
Hauríem de començar a no posar etiquetes a les persones, ja que hi ha d’algunes molt despectives que poden afectar a la persona i que realment no diuen com és i inclús una persona que tu penses que és molt diferent a tu només per com va vestida o pel seu físic, pot estar passant per la mateixa situació que tu i tenir moltes coses en comú, però pel fet de que la societat ja li ha posat una etiqueta molt diferent a la teva segurament ja no t’aproparàs a parlar-li.

LA NBA

La NBA empezó a disputarse en Estados Unidos el 1946. Desde su existencia ha cambiado varias veces el formato de su competición, pero parece que finalmente se ha asentado en uno. Acerca de la NBA mucha gente conoce nombres de estrellas como el de Pau Gasol, Lebron James, Michael Jordan o Stephen Curry, pero poca gente conoce el formato de esta NBA, el qual le hace ser una de las ligas más populares del baloncesto y del deporte en general.

La NBA se divide en 2 conferencias (este y oeste) con quince equipos en cada una. La temporada se divide en 2 fases, la regular en la que se premia la regularidad, ya que se disputan una gran cantidad de partidos y los que más victorias consigan posan a la 2ª fase de los playoffs.

Los ocho mejores equipos de cada conferencia acceden a estos playoffs. Se cruzan los de ambas conferencias, y se enfrenta el primero de una conferencia contra el octavo de otra, el segundo contra el séptimo, y así consecutivamente. Todas las eliminatorias de los playoffs son al mejor de 7. Durante 13 años consecutivos la final de los playoffs de la NBA ha sido el segundo acontecimiento deportivo a nivel mundial más visualizado, solo por detrás de la “Champions League” de futbol.

Pocos días atrás, el mandamás de la NBA declaró que intentarán tomar las medidas necesarias cada año para hacer la competición lo más atractiva posible. Por lo que parece, el fanatismo hacia la NBA va a seguir en auge.

L’atre dia passejant pels carrers de Barcelona, vaig veure una nena d’uns quatre o cinc anys, anava amb la seva mare agafada de la mà, ella anava molt contenta, tot i què la seva mare no tant. Vaig suposar que la petita,  aquell dia,  estava feliç per algun fet que li havia passat, però ella és conscient de què és la felicitat?
Primer de tot hem d’aclarir el que és la felicitat i quins motius la provoquen. Diem que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció, normalment estem feliços quan el que volíem ho aconseguim amb èxit . Però no tothom la veu així, quan ets més petit trobes felicitat a gairebé tot el que et passa, com ara quan fas un amic o quan els pares et deixen veure la teva sèrie preferida a la tele. A mesura que passen els anys les raons per les quals la felicitat succeeix van disminuint. Per als adults la felicitat es troba en tenir salut i un gran grup d’amics amb qui poder sortir a ballar o a prendre alguna cosa.
Ara mateix entenc perquè  la nena que vaig veure per un carreró de Barcelona anava tan contenta i feliç, perquè a ella no li costa gaire aconseguir la felicitat.

El cub de Rubik va ser inventat el 1974 per l’escultor i professor d’arquitectura hongarès Ernő Rubik. És un dels trencaclosques mecànics més famosos de la història i és la joguina més venuda del món, amb més de tres-cents milions de cubs venuts al 2005.

Originalment, Ernő va anomenar el trencaclosques amb el nom de “el cub màgic”, però el seu nom ha anat evolucionant fins al nom amb que tothom el coneix, el cub de Rubik. El cub original, està compost per sis cares, cadascuna d’elles està dividida en nou quadrats iguals (s’anomena 3x3x3) amb enganxines. Les enganxines originals són dels colors blanc, groc, verd, blau, vermell i taronja.

L’objectiu del joc consisteix en barrejar els colors de les enganxines per a més endevant, tornar a reconstruïr els colors de manera que cada cara estigui composta per un únic color. Avui en día hi ha molts patrons per a trigar tan sols uns minuts en completar el cub, però Ernő va trigar en completar-lo per primer cop un mes sencer. Es fan competicions de velocitat del cub de Rubik, i actualment, el rècord mundial de resolució d’un cub 3x3x3 el té Mats Valk amb un temps de 4’74 segons.

El món dels cubs de Rubik no sólament es limita al cub 3x3x3, sinó que hi ha una gran quantitat de colors, formes, deformacions… que avui en dia molts dissenyadors de cubs estàn sintetitzant. No és extrany que molts fanàtics del trencaclosques no en tinguin mai prou i no puguin parar de comprar nous cubs amb noves formes i colors.

La independència de Catalunya no és una posició política que s’hagi inventat fa poc per que sí, sinó que és una reivindicació que fa anys que els catalans defensem. Es remonta ara fa uns 315 anys amb el començament de la guerra de successió, quan, al 1705, Catalunya va donar suport a La gran Aliança de la Haia lluitant contra Felip V. Des d’aquell moment els catalans van reclamar una República. L’11 de setembre del 1714 després d’un gran setge a Barcelona, Catalunya es va rendir. Per això el dia 11 de setembre cada any es fa una diada per defensar la República catalana. Com ja veieu l’ independentisme no es nou sinó que els catalans ja fa anys que ens reivindiquem. Els catalans d’aquell moment tenien raons per no voler com a rei a Felip V, principalment perquè era nét del rei de França, Lluís XIV,  i la gent tenia un fort sentiment antifrancès degut al sistema centralista que tenien. A més a més  l’economia si veia reflectida i els productes francesos suposaven un perill per l’administració catalana. Catalunya, actualment, és una nació amb cultura, bandera i idioma propia. El principat dona una part important dels seus beneficis a Espanya. Si s’independitzés no ho hauria de fer i podria reinvertir-los en els seus ciutadans, millorant l’educació, la sanitat, etc. Fent això aconseguiria ser un verdader estat del benestar. Per altra banda deixaríem de tenir una monarquia que,  es vulgui o no, no deixa d’ésser una reminiscència del passat. I això ens donaria l’oportunitat de crear un nou sistema polític més lligat al segle XXI.