LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Gàmbia

albasolbes | 12 març 2017

Si en aquest moment pogués estar en qualsevol part del món, ara mateix estaria a Gàmbia.
El lloc on et valoren i tu aprens a valorar. On mai s’acaben els somriures i on veus la realitat de la vida, és a dir, veus que tindre menys és ser més. Gàmbia és un país màgic, que et canvia la manera de veure el món completament i t’adones que els petits detalls marquen la diferència. Quan estàs allà, tothom té un somriure per tu, i tu per ells. Canten, ballen, corren, i a vegades, fins i tot, sembla que puguin volar de felicitat. Sense tindre res, ho tenen tot i això et fa pensar en el teu dia a dia. Aquí, si no tenim l’últim model de telèfon, no som prou feliços; en canvi allà, quan els hi dónes una simple samarreta vella, el somriure que tenen a la cara, és immens.
Així que crec que no hauríem de donar tanta importància al material, sinó més aviat, al que ens omple com a persones i al que ens fa més feliços.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Alba Solbes, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Distancia.

nerearamirezaleman | 12 març 2017

Distancia según la Real Academia Española es el espacio o intervalo de lugar o de tiempo que media entre dos cosas o sucesos, pero hoy en día la gente habla de distancia como si fuera una simple moda. Pocos saben de verdad qué es tener a una persona a tantos kilómetros de ti.

Muchos dicen que la distancia es el olvido, otros dicen que ni siquiera les afectaría tener a alguien a tantos kilómetros, pero cuando de verdad tienes a una persona que te importa lejos de ti lo que más deseas en este mundo es verla pronto, poder estar ahí siempre que ella necesite un abrazo, siempre que necesite un hombro en el que llorar. No poder sentir esa sensación que se siente al llamarla y decir en 5 minutos estoy en tu portal y verla día a día o simplemente verla,  es algo muy complicado. Pero esta distancia tiene algo bueno, te ayuda a valorar todo eso que te da y te aporta esa persona, te ayuda a ser fuerte y a comprender que aunque la vida ponga mil trampas de una manera o de otra saldrás de ellas y que cuando por fin vuelvas a tener ese reencuentro con ese ser querido del cual estás separado por tantos kilómetros por fin podrás decir: la distancia no es nada cuando alguien lo significa todo.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Nerea Ramírez
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Prou ja de tenir por, assabentem-nos!

laiavilamitjana | 12 març 2017

Molts creuen que saben el que és realment el Bullying, però no és cert. Tristament és un fet molt actual, tot i que ja fa anys i anys que succeeix, i que afecta a molts infants i adolescents durant la seva etapa de la infància i juventut; aquestes etapes haurien de ser divertides, per jugar amb els amics i passar-ho bé, i no per passar-se-les amagant-se de la gent o tenint por.

Però, el pijor, és que hi ha vegades que els pares dels acosadors o de les mateixes víctimes no són realment conscients de la situació que estan provocant o passant els seus fills. D’altres, que els pares dels acosadors simplement passen, que creuen que són coses de nanos. Però no; aquestes situacions són reals, i són serioses.

Una persona mai hauria de passar per aquesta situació, encara que no sigui una magnífica persona, perquè no és just per ningú. De veritat volem una societat on no es pugui anar pel carrer o a l’escola o a l’institut sense tenir por de trobar-nos a certa o certes persones?

Si algú s’assabenta què està succeint una situació així o que està començant a succeir, s’ha d’avisar i en cap moment, pensar que s’ho mereix.

Prou ja de tenir por!

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El mur de Mèxic.

govindabasaganas | 10 març 2017

Donald Trump el nou president dels Estats Units, ha arribat al poder amb una de les seves promeses més polèmiques, la construcció d’un mur en la frontera amb Mèxic. L’objectiu del mur és impedir l’ immigració il·legal als Estats Units, el mur inclouria  barreres de contenció: il·luminació de molt alta intensitat, detectors de moviment, sensors electrònics i equips amb visió nocturna connectats amb la policia; així com vigilància permanent amb camionetes tot terreny i helicòpters artillats. La frontera entre els Estats units i Mèxic és de 3.000 km d’extensió.

Donald Trump en repetides ocasions va dir que Mèxic pagaria per la seva construcció, el president de Mèxic va dir que no pagarien res i Trump va dir que ho pagarien de una forma o una altra, a través de l’augment de les tarifes de creuament de frontera i els arancels del TLCAN ( tractat de lluire comerç D’Amèrica del Nord ).

A molta gent no li acaba d’ agradar el mur,  alguns perquè estan en contra del mur i de les fronteres, altres perquè les barreres són inútils i perjudica al comerç i al turisme. Molts llatinoamericans estan en contra de Donald Trump per voler fer un mur i per racista,  però també  molts llatinoamericans de Àmerica  estan a favor de Donald Trump, perquè ells són immigrants  legals i estan en contra dels immigrants il·legals. Donald Trump pensa que tots els immigrants de Mèxic  que entren  als Estats Units són  violadors i  traficants de droga.

En definitiva, si al final es fa el mur de Mèxic portarà moltes conseqüències pels Estats Units i per Mèxic: econòmiques, en el medi ambient, en les migracions i en la seguretat.


				
Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Govinda Basagañas
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El futur laboral

davidfernandezsanahuja | 9 març 2017

És difícil per a un jove plantejar-se la seva incorporació al món laboral perquè moltes empreses busquen un treballador que tingui certs anys d’experiència en el seu àmbit i això només s’aconsegueix treballant.
Des de fa uns anys, cada vegada es demanen més requisits per poder accedir al lloc de treball. A la majoria de les grans empreses es busquen joves que tinguin una gran disponibilitat per viatjar, un ampli currículum on s’exposin tots els coneixements adquirits, per tant estan dins d’una bombolla de competitivitat que dificulta que el jovent pugui constituir la seva pròpia família.
S’ha de reflexionar sobre com aquest món trenca els esquemes de la vida privada i la conciliació familiar/laboral. A la llarga això provocarà que encara hi hagi menys natalitat, hi haurà més població en la tercera edat i quarta edat. Ara les grans empreses haurien de començar a plantejar-se si en un futur pròxim, els perfils que ara busquen els acabaran beneficiant o no. En definitiva estem dins d’una societat competitiva que ens acabarà trastocant els plans cap a bé o malament.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
David Fernández, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Blanco y negro

cristinamontoya | 9 març 2017

En esta época de pobreza, todo parece blanco y negro: las personas, las calles, las flores… La gente no se para a pensar ni intentan cambiar su rol, siguen un camino ya marcado para ellos sin querer más. En una esquina, Sofía espera impaciente que una solidaria mano le de unas monedas a cambio dé una de sus flores. Ni su negocio es muy estable ni la imagen de pobre ayuda en la economía, ya que todos están en su misma situación.

No se atreve a subir la mirada ni a levantar la voz, permanece de pie sin mover su minúsculo cuerpo mientras los pueblerinos pasan sin percatarse de su existencia. Mantiene una rosa alzada entre sus delgadas manos, esperando que esta capte la atención de un buen cristiano o que el viento se lleve la bella flor, y a ella detrás.

Su hambrienta barriga se queja por no haber comido nada después de tantas semanas, y seguir robando comida a la señorita Carmen no es una opción. Esta se había dado cuenta, semanas antes, de que sus intenciones al acercarse a hablar no eran conocerla mejor, sino aprovecharse de que era muy despistada para coger cualquier alimento a su alcance.

Sofía baja la rosa con un delicado suspiro, se estira en el suelo y cierra los ojos. Aún y cuando se encoge siente su cuerpo protestar, ya no tiene el control de sus extremidades. Se deja llevar por una fuerza mayor, por la que muchos antes ya se dejaron dirigir. Luchar ya no tiene sentido sin un fin, soñar en colores no está permitido en una época en blanco y negro.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Cristina Montoya, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Querida Reem

juliaigual | 9 març 2017

Reem había despertado temprano aquella mañana, justo cuando su marido se iba a trabajar. Parecía un día normal, mas nadie sabía lo que iba a pasar en pocas horas.

Nada más levantarse, se vistió y fue a comprar al mercado de su pequeño pueblo, llamado Saqba. Hacía frío, así que decidió ponerse el abrigo algo raído por el uso continuado y continuó su camino.

Una vez llegó a la primera tienda, hubo algo que la distrajo. No supo exactamente qué era, pero entendió que algo no iba bien.

Cuando terminó las compras, caminó rápidamente hacia su hogar bajo la atenta mirada de los pueblerinos; justo entonces escuchó las primeras ráfagas de viento. Muchos pensaron que se avecinaba una tormenta de arena. Ilusos… Reem, que había vivido muchas más experiencias que la mayoría, no tardó en percatarse de lo que realmente sucedía: un bombardeo.

Llamó a su marido a gritos por la calle, pero no lo encontró. Sonaron las alarmas en el pueblo, pero éste, desprovisto de mecanismos para enfrentar el momento, fue calcinado prácticamente en el mismo instante.

Reem logró entrar en un edificio y esconderse en una especie de almacén, con la única compañía de sus pensamientos y los silbidos exteriores de los proyectiles.

Pasaron lo que le parecieron minutos, horas, incluso días. Y entonces llegó la calma, la desolación; aquél tiempo indefinido de silencio que daba paso a la desesperación.

La pequeña joven salió del edificio tropezando con algo que no logró identificar; bien podría ser una roca, o bien podría ser carne. El aire frío chocaba con la humedad en sus mejillas, pero se centró en seguir hacia su domicilio.

Nada más llegar, vio el paisaje de la pérdida: el polvo, la sangre. Y después, el rostro de su marido bajo los escombros. Fue entonces cuando se sintió desfallecer, y comprendió la cruda realidad de la guerra: siempre la sufrían quienes no lo merecían.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Júlia Igual
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La escapada

juliavila | 9 març 2017

En el silencio de la noche solo se oía el irregular silbido del viento gélido que había pillado a toda la ciudad desprevenida. La zona industrial solía estar bajo el dominio de la oscuridad a aquellas horas de la madrugada, exceptuando algunas bombillas intermitentes que iluminaban la acera a ratos. Un gato negro apareció cruzando la calle solo para desaparecer unos segundos más tarde entre las sombras acechadoras de una de las naves.
La chica,  que se mezclaba en la sombras, estaba apoyada en una pared de hormigón al lado de la carretera. Miraba la inmóvil escena con desinterés, como si ella fuera superior a todo aquello, mientras se fumaba un cigarrillo. De repente oyó el derrapar de un coche romper el silencio a pocas manzanas. Tiró el cigarrillo al suelo, sin molestarse en pisarlo al descubrirse de su escondite de oscuridad. Unos segundos después, un coche negro despampanante se paró para recibirla. Al bajar los cristales tintados ella pudo identificar al conocido conductor que le sonreía con esos dientes blancos que contrastaban tanto con su piel oscura.
-Yo conduzco- Fue lo único que dijo sin devolverle la sonrisa. Al dar la vuelta al coche y abrir la puerta, él ya se había cambiado al asiento de copiloto. Y esperó a que se abrochara el cinturón antes de pisar el acelerador. El chico siempre se reía de ella por insistir en los cinturones, cuando lo que hacían ellos normalmente no era muy precavido, pero esa noche no le dijo nada.
Mientras conducía, él no podía apartar la mirada de ella, de cómo sus mejillas se iban tintando de los diferentes colores de las luces de neón de locales que iban dejando carretera atrás.
-¿Qué?- Dijo notando su mirada.
-¿Dónde vamos?-
-Donde no nos encuentren.- Esta vez sí que se giró hacia él, topándose con esos ojos color almendra que tan bonitos, pero esta vez estaban tristes. No fue capaz de decirlo en voz alta, así que murmuró un “lo siento” que sólo ella pudo oír mientras volvía su mirada hacia la carretera.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Júlia Vilà
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

AL SUR.

marinagimenez | 9 març 2017

La furgoneta amarilla recorría la carretera a media noche, ahora desierta. Ella acababa de despertarse de un corto sueño, no podía con eso de dormir en el coche. Se dirigía a King Cove, en el sur, allí empezaría una nueva vida. Miró al cielo y,  somnolienta, vio un paisaje que podía haber sido perfectamente mitad real, mitad producto de su imaginación.

Hasta donde llegaba a ver  del extremo superior de la ventanilla, se divisaban los restos brillantes de la nebulosa cangrejo que había explotado en 1054. En ese instante, parecía tan resplandeciente como el primer día que dejó la Vía Láctea, manchando sus colores amarillos cálidos pasados con los azules tristes presentes.

En la parte inferior de la ventanilla aparecía una nebulosa parecida a la del pequeño fantasma, con los brazos abiertos de polvo estelar enfocados hacia arriba, como si quisiera abrazar el resto brillante de la pasada estrella.

Sin embargo y pese al increíble horizonte que se le presentaba frente a sus ojos, lo que le llamó más la atención fue una joven y pequeña estrella situada en el centro de la ventanilla. Pobre estrellita, parecía que había salido de la nebulosa cangrejo y que en cualquier momento iba a ser engullida por los brazos del pequeño fantasma. Parecía perdida, indecisa, aterrada; pobrecita.

Cayo dormida, con un golpe seco, y no volvería a despertarse hasta llegar al sur.

 

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Marina Giménez, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Relacions a distància

lauraquintana | 9 març 2017

Molta gent creu que les relacions a distància o no són molt fiables, o acaben malament sempre. Bé, des de sempre he cregut que això no tenia perquè ser així. Si tu estimes a una persona, visqui al costat de casa teva o a molts kilòmetres, l’ estima és la mateixa. Per experiència, puc assegurar que una relació a distància, que potser només veus a la teva parella una o dues vegades a la setmana amb sort, no és gaire diferent a la relació d’una parella que es veuen cada dia. A més a més, cada vegada que veus a la teva parella, com no la veus cada dia, l’emoció, al menys en el meu cas, es multiplica. És clar que, a tothom ens agradaria tenir a la nostra parella sempre amb nosaltres, poder veure-la cara a cara, en lloc de a través d’una pantalla sempre. Però, tot i els inconvenients que es troben dia a dia a les relacions a distància, ja sigui algun problema de confiança, no conèixer bé amb qui va… tot es supera amb el temps i la confiança. Si tu l’estimes i ets feliç, viu el moment. Que no t’importi el que et puguin dir les altres persones sobre aquest tipus de relacions. Tot val la pena si tu ets feliç.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Amor, Estimar, Felicitat, Laura Quintana
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox