LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Diners i Somnis.

adriadausa | 13 març 2017

Els diners molts cops ens porten a complir els nostres somnis, per tant a ser feliços. Però ens hauríem de parar a pensar en si de veritat aquesta felicitat, en alguns casos, compensa el que hem hagut de fer per aconseguir-la.

El fet de voler  tenir molts diners és una ambició que molts éssers humans tenim, inclós jo. Però si sapiguessim més o simplement ens interesessim més de cara a com s’aconsegueixen aquests diners, a quins sacrificis s’han dut a terme per obtenir tal quantitat, possiblement aquesta idea no ens resultaria tant atractiva.

Segons Edward Rashford (professor de la Universitat de Kembridge), hi ha moltes maneres d’obtenir una gran quantitat econòmica: sent un gran empresàri, sent futbolista… i totes aquestes encara que no ho sembli,  porten darrera grans sacrificis; com deixar el teu país i la teva família per ser futbolista professional, o estar tant de temps centrat/ada en la feina que no tinguis temps per estar amb la teva família… I tot això molts cops es fa perquè la teva família tingui millor vida o simplement perquè es senti orgullosa de tu. Però realment és molt difícil aconseguir diners, o el teu somni, sense haver de fer grans sacrificis.

Així doncs, a molta gent ens encantaria tenir molts diners, però també, en bastants casos, s’ha hagut de passar per molts sacrificis per poder aconseguir tal quantitat econòmica. Per tant, hem de seguir sent ambiciosos i hem de seguir lluitant pel que realment dessitjem, encara que tots sabem que el camí no serà fàcil.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Los 100

marcmarco | 13 març 2017

Los 100 es una serie de ciencia ficción, consta de 4 temporadas de 13 a 16 episodios cada una. El argumento principal es que a base de una guerra radioactiva en la tierra los supervivientes se ven obligados a abandonarla y subir al espacio a vivir para mantener la especie humana viva.

Tras más de 90 años viviendo en el espacio,  concretamente en una nave llamada “el arca”, un científico descubre que en las instalaciones, al haber muchas más personas de las previstas, el oxígeno se agotaría en poco tiempo. El canciller cree que la única esperanza está en la tierra, así que decide enviar a los que habían infringido las normas en “el arca” para comprobar si la tierra vuelve a ser habitable para poder bajar con todos los supervivientes.

Una vez abajo, ocurren una serie de problemas que conllevan a ciertas rivalidades entre ellos. Pero descubren que no están solos y que será necesario estar unidos para resistir y poder asegurarles a los del arca que la tierra es segura para que bajen todos e intentar volver a empezar una nueva vida en ella. Las cosas se complican y en vez de unirse cada vez se van separando a medida que van descubriendo cómo es la tierra realmente y todos los diferentes grupos que hay.

Esta es una de la series en las que todo puede cambiar de un capítulo a otro ya que suelen haber muchas traiciones inesperadas que cambian completamente el rumbo de la historia.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’energia nuclear i el seu ús.

carlescons | 13 març 2017

La energia nuclear és l’energia més pura que existeix ja que s’extreu a partir de la modificació dels nuclis dels àtoms de un element químic en concret que es l’urani.

Encara que sigui l’energia més pura, al mateix temps és la més perillosa per la radiació que provoca l’urani; aquesta radiació és causada per la modificació dels nuclis dels àtoms ja que són inestables. La radiació el que fa és que puguis desenvolupar càncer i altres malalties greus….
També per culpa de l’alt perill que té aquesta energia, s’han produit molts accidents, un dels més importants va ser el de Txernòbil, això va passar el 26 de abril de 1986, va haver un augment de potencia en un reactor,  hi va haver una explosió; això va crear un incendi que va durar 10 dies, a més la radiació que va emetre el cianur va ser tant grossa que encara hi ha radiació en aquella zona. El pitjor mal ús va ser durant la Segona Guerra Mundial, el exèrcit dels Estats Units, que estava en guerra contra el Japó, al veure que els japonesos no es rendien,  van decidir utilitza armes nuclears;  bàsicament dues bombes nuclears, una va caure a Iroshima i l’altre a Nagasaki i van causar la mort de milions de persones ja sigui per l’explosió o per la radiació.

En conclusió,  aquesta font de energia trobo que no s’hauria d’utilitzar de manera militar ja que afecta a una àrea   molt gran i deixa una gran zona de terreny en radiació.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Carles Cons, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La mentida.

isaacgarcia | 13 març 2017

La mentida en general és una declaració, que no és totalment certa, que tot ésser humà té en la seva pròpia essència; però sabem ben bé com són les mentides i quines conseqüències poden tenir?

Per començar, les persones, normalment diem mentides pel simple fet d’autoprotegir-nos d’alguna cosa, o quan estem en situacions límit. Aquestes mentides, encara que siguin per protegir-nos, l’únic que fan és enganyar-nos a nosaltres mateixos i fer que les persones a les que has mentit s’ho creguin.

En general, les mentides normalment surten bé i ja no els fas cas, però n’hi ha d’altres que poden sortir malament i causar greus problemes a la persona o persones que han mentit. Encara que nosaltres pensem que les mentides són petites bromes sense cap repercució, hi ha mentides que són molt greus i que poden tenir unes conseqüències molt greus; com podria ser el cas d’una persona que ha matat a algú i està en llibertat, això seria un exemple d’una mentida que pot estar ocasionant greus problemes a altres persones.

En la meva opinió, la mentida no serveix per res, i per molt que estiguem en una situació límit i pensem que l’única manera de sortir-ne d’ella és la mentida, el millor que pots fer és dir la veritat i probablement serà el millor per a tú i per a l’altre persona; ja que al dir la veritat segurament et sentiràs més bé amb tu mateix. En el cas de la mentida la repercusió que pot tenir és pitjor perquè hauràs sortit de la realitat i probablement et sentis malament i amb una sensació estranya encara que la mentida t’hagués sortit bé.

En conclusió, la mentida, encara que pensem que sigui bona per a nosaltres, en realitat és perjudicial per a nosaltres i per a la nostra vida social.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Isaac García
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Los problemas de whatsapp y las redes sociales.

laiatomasmartinez | 13 març 2017

El whatsapp se ha convertido en una de las redes sociales más usadas en el mundo, tanto que se ha convertido en muchos casos en una obsesión.

Esta red entre otras han provocado muchos problemas, entre ellos los siguientes:

En primer lugar, la gente que contesta correos o mensajes a las 12 de la noche por temas de  trabajo, creo que en las horas que no son laborales, la gente no tendría que trabajar ni implicarse con su trabajo,  ya que la jornada laboral ya se ha acabado; esto no quita que esta gente que necesita horas extras para trabajar en casa, aveces, aprovechan la situación  poniendo una excusa de que tienen que trabajar para estar con el whatsapp o en otras redes sociales.

Por otro lado el hecho de colgar radiografías,  entre otras cosas personales,  en Facebook o Instagram. Cada persona es libre de hacer lo que quiera con su intimidad, pero creo que hechos tan personales como puede ser una radiografía, no está bien, o no es ético, pero como he dicho antes, todo el mundo es libre de hacer l0 que quiera. 

Por último, utilizar el whatsapp delante de un amigo o un familiar cuando se está manteniendo una conversación, es de muy mala educación. Además,  representa que has quedado con alguien para estar juntos y no para estar con el whatsapp y dejando de lado a la persona que tienes delante.

En conclusión, decir que el hecho de tener whatsapp y redes sociales nos facilita mucho la vida además de que nos ayuda a hablar con gente que no tenemos cerca, pero creo que se le hace un mal uso, ya que todo con exceso es malo.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Laia Tomás
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

¿Qué quieres ser de mayor?

sandravivern | 12 març 2017

Probablemente, una de las preguntas más comunes y típicas que se nos hace durante de nuestra infancia y parte de adolescencia, es la siguiente:

-¿Qué quieres ser de mayor?

No empezamos a tomarnos esa pregunta en serio hasta que nos damos cuenta de que es una decisión importante, algo a tener en cuenta para el futuro; una decisión crucial.

Por otro lado, desde que obtenemos la capacidad de comunicarnos, los adultos ya insisten en esta cuestión; ellos tampoco se toman en serio nuestras respuestas; al menos hasta que cumplimos cierta edad. La edad donde, se supone, que ya somos lo suficientemente maduros para decidir a qué vamos a dedicar el resto de nuestra vida. Qué nos gusta, qué no nos gusta; por qué sentimos vocación o afecto, por qué sentimos desagrado u odio.

Muchas veces, no se dan cuenta de que ni siquiera nosotros mismos lo sabemos, quizás, seguimos creciendo, desarrollando nuestros gustos. No se dan cuenta de que, la velocidad para decidir este tipo de asuntos, es diferente para cada persona. No todos lo tenemos todo claro al empezar la secundaria; ni siquiera al acabarla.

Pero es una decisión que, al fin y al cabo, se debe tomar sí o sí y, tarde o temprano, nos daremos cuenta de si fue acertada; o si, simplemente, hay que redirigir nuestra vida hacia donde prefiramos porque para ese entonces sí sabremos qué queremos ser.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Sandra Vivern
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La escapada

juliavila | 12 març 2017

En el silencio de la noche solo se oía el irregular silbido del viento gélido que había pillado a toda la ciudad desprevenida. La zona industrial solía estar bajo el dominio de la oscuridad a aquellas horas de la madrugada, exceptuando algunas  bombillas intermitentes que iluminaban la acera a ratos. Un gato negro apareció cruzando la calle solo para desaparecer unos segundos más tarde entre las sombras acechadoras de una de las naves.

La chica que se mezclaba en la sombras estaba apoyada en una pared de hormigón al lado de la carretera. Miraba la inmóvil escena con desinterés, como si ella fuera superior a todo aquello, mientras se fumaba un cigarrillo. De repente oyó el derrapar de un coche romper el silencio a pocas manzanas. Tiró el cigarrillo al suelo, sin molestarse en pisarlo al descubrirse de su escondite de oscuridad. Unos segundos después, un coche negro despampanante se paró para encontrarla. Al bajar los cristales tintados ella pudo identificar el conocido conductor que le sonreía con esos dientes blancos que contrastaban tanto con su piel oscura.

-Yo conduzco- Fue lo único que ella dijo sin devolverle la sonrisa. Al dar la vuelta al coche y abrir la puerta, él ya se había cambiado al asiento de copiloto. Y esperó a que se abrochara el cinturón antes de pisar el acelerador. El chico siempre se reía de ella por insistir en los cinturones, cuando lo que hacían ellos normalmente no era muy precavido, pero esa noche no le dijo nada.

Mientras conducía, él no podía apartar la mirada de ella, de cómo sus mejillas se iban tintando de los diferentes colores de las luces de neón de locales que iban dejando carretera atrás.

-¿Qué?- Dijo ella notando su mirada.

-¿Dónde vamos?-

-Donde no nos encuentren.- Esta vez sí que se giró hacia él, topándose con esos ojos color almendra  tan bonitos, pero esta vez estaban tristes. No fue capaz de decirlo en voz alta, así que murmuró un “lo siento” que sólo ella pudo oír mientras volvía su mirada hacia la carretera.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Júlia Vilà
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Cal canviar la societat!

carlaleal | 12 març 2017

Ara fa una setmana vaig tenir un dinar familiar, van venir tiets, avis, cosins… Durant el sobretaula, vam parlar de temes bastant actuals, refugiats, corrupció, terrorisme… Llavors un comentari del meu tiet em va fer reflexionar; va dir: A tots aquests se’ls hauria de matar o tornar-los al seu país (referint-se als immigrants). No entenia com podia ser que durant l’any 2017 encara es fessin aquests tipus de comentaris i a més de no rebre cap crítica fossin recolzats per alguns dels adults. Va ser en aquell moment quan realment em vaig adonar que encara queda moltíssima gent amb pensaments racistes. Cal canviar aquesta societat, cal fer d’ella una societat igualitària i no anem pel bon camí. Ara mateix fa dos mesos Donald Trump va arribar a la presidència dels EEUU i durant una tarda ja va prohibir l’entrada al país a persones amb nacionalitat de països islàmics. I per canviar tot això no és suficient amb dir-ho, cal actuar, començant pels més petits, educant-los correctament a casa, a l’escola i al carrer, i acabant amb els més grans, sigui corretgint-los o organitzant manifestacions. Això no pot seguir així, hem de canviar!

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Carla Leal, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

EL DERECHO A APRENDER

marinacasanovas | 12 març 2017

 

Actualmente, a pesar de ser una sociedad avanzada,  el hecho de que otras no lo sean nos resulta un tema indiferente. ¿Pero verdaderamente, ese es el camino que debemos seguir para que todo el mundo tenga un derecho básico como es el de la educación?

Parece mentira que incluso hoy en día, en el siglo XXI haya países, incluso me atrevería a decir, la mayor parte de algún continente que contenga población analfabeta y se les vete el derecho a un aprendizaje básico y digno. Aunque la mayor parte del mundo puede acceder a un sistema educativo, hay partes de la población total de este que ni siquiera sabe leer o escribir. No nos damos cuenta de que esas personas el día de mañana serán el futuro de nuestra sociedad, economía y política, y el simple hecho de tenerlos aislados lo único que puede comportar es una barrera hacia el avance y la innovación.

Esta negación que reciben algunos territorios enfrente a la educación es provocada por el rechazo de otras poblaciones,que sí que tienen el poder para acceder a esta, de echarles una mano. Piensan que con ellos tener estudios y cultura el mundo está ganado. ¿Pero realmente llevan razón?

Como tradicionalmente se dice, la unión hace la fuerza, así que para solucionar este terrible problema que no tendría que estar existiendo en nuestra época actual, todas las grandes potencias se deberían unir y ayudar en esta cuestión para que el día de mañana la población total del mundo sea culta y inteligente. Pero no solo ellos sino que todo el mundo se debería de volcar en un hecho tan importante y primordial como es este. Que no estamos hablando de un juego sino de la EDUCACIÓN.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Marina Casanovas
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Normies

joaodinger | 12 març 2017

Administrar un fòrum online pot ser una feina complicada, i més encara si el fòrum és sobre memes (acudits o bromes internes compartides per un grup de persones, en aquest cas expressades per una imatge acompanyada o no de text) de tot tipus. El més gran problema del fòrum de reddit “dankmemes” és un grup d’usuaris anomenats “normies“. Se’n diuen normies a totes les persones que segueixen la cultura mainstream, és a dir, que fan bromes i acudits que no tenen la picantor dels memes del tipus dank. A més, els danksters (els usuaris del fòrum dankmemes) són diferents de la majoria de persones i la seva comunitat se centra en temes més tabú.

Des dels inicis dels fòrums d’aquesta mena, els normies s’han dedicat a agafar els memes dels fòrums dank i transformar-los en normie, generalitzant-los a la cultura mainstream i, aixì, fent que aquests deixessin de ser dank. Aquest esdeveniment és un cicle que ha estat passant des de l’inici de la comunitat dels memes. Des de 2016 que s’ha oficialitzat “la guerra dels memes” en la qual normies i danksters lluiten virtualment pels seus memes. Simultàniament, s’han aplicat diverses mesures per frenar l’acció dels normies tals com la introducció de robots, tant per controlar la qualitat dels memes com també per evitar que aquest siguin idèntics a altres prèviament penjats, el reclutament de nous moderadors i fins i tot l’emprament de marques d’aigua per evitar el robament dels dank memes. A banda d’això, cap el gener de 2017 ha succeït “la fam dels memes”, deguda a l’escassa quantitat de contigut nou i original que era penjat als fòrums, que va facilitar la invasió dels normies. Com a resultat d’una cadena de successos, ha arribat a haver-hi episodis de censura en els dankmemes degut a la infiltració d’un normie en el grup dels seus moderadors.

Encara que els danksters hagin recuperat de totes aquestes desgràcies, segueixen avui en dia lluitant per la seva llibertat. La lluita contra els normies ha deixat ferides en la comunitat i els danksters saben que hi pot causar més.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Joào Dinger
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox