LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Muerte inesperada

aracelimancilla | 13 març 2017

Por un resfriado leve e insignificante se dejó por completo, hasta que un día no podía respirar se sentía tan mal y decidió avisar a sus padres, quienes vivían a las afueras de la ciudad; los cuales dejando de lado sus responsabilidades fueron inmediatamente. Dos horas más tarde llegaron al hospital, donde fue atendida por el personal de salud con aquella amabilidad, entrega y dedicación profesional que les caracteriza.

Después de muchas pruebas realizadas, llegaron a la conclusión “neumonía”, así fue.  Amanda tenía que seguir las recomendaciones del personal de salud al pie de la letra, pasaron los días y se fue notando la mejoría de Amanda hasta que por fin llegó el gran día en el que le dieron el alta; feliz  rodeada de sus padres, familiares y un amigo, pero le faltaba uno muy especial, su perro Saibor.

Deseando con todas sus fuerzas llegar a casa y olvidarse de todo lo que había pasado, se despidió de los médicos, enfermeros agradecida por la buena atención recibida y en especial de su compañera de habitación con quién hizo muy buenas migas.

Con saltos de alegría salía de la habitación se la veía feliz (cuentan sus padres) de camino a la salida principal del hospital.

En la calle lo esperaba una sorpresa, era su inseparable perro Saibor, quien al ver que Amanda se iba del hospital se volvió loco de felicidad y sin darse cuenta que sobre la avenida  venía un coche a toda velocidad, cruzó la avenida y con un fuerte golpe contra la acera ocasionando una muerte en ese mismo momento.

El llanto se apoderó sobre todos, en especial en  Amanda.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Araceli Mancilla, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La Felicidad

nelsonpenoff | 13 març 2017

 

La felicidad es un sentimiento o estado de ánimo que todos perseguimos incansablemente, pero quizás no nos damos cuenta de todo lo que tenemos.

La felicidad no está en poseer cosas materiales, sino en disfrutar cada momento de la vida, cada segundo con los amigos, con la familia… Quizás para muchos la felicidad sea algo utópico pero yo no lo creo. En mi opinión todo depende de las fuerzas que tengamos para seguir luchando por lo que realmente queremos.

Es posible que mientras la buscamos no nos damos cuenta de que siempre ha estado con nosotros. Y en el caso de que no nos sintamos felices no nos quedamos de brazos cruzados pensando qué podríamos hacer para encontrarla, luchamos por lo que nos hace feliz por que la sonrisa vale la pena y la felicidad no es algo imposible.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Nelson Penoff
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Las decisiones

martaortiz | 13 març 2017

Hoy en día muchos de los jóvenes que cursamos cuarto de ESO no tenemos claro a qué nos queremos dedicar en un futuro, y eso que empieza el tiempo de tomar decisiones y cada vez queda menos tiempo para escoger nuestro futuro. A muchos nos angustia tomar decisiones que marcarán nuestro futuro y nos preocupa la idea de escoger nuestro destino.
A mí, personalmente, esta situación me tiene muy preocupada ya que tengo miedo a equivocarme al decidir y luego, al cabo de un tiempo, darme cuenta de que no he escogido bien y que no es la profesión que realmente me llena.
En conclusión, pienso que el sistema educativo debería tener en cuenta que la mayoría de alumnos de cuarto de ESO no tenemos claro a qué nos querremos dedicar en un futuro y así en lugar de tener que cursar un bachillerato especializado poder realizar un bachillerato mixto donde cada uno pueda escoger las asignaturas que le agraden y no las marcadas por la ley. Otra posibilidad sería durante la Enseñanza secundaria obligatoria poderse acercar a las diferentes profesiones, ver cómo se trabaja en un hospital, en un bufete de abogados, en una peluquería, en televisión, en una escuela etc etc etc.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Marta Ortiz
Etiquetes
futur
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un divorci vengatiu

carlacampins | 13 març 2017

La Núria, una noia de onze anys que va desaparèixer el dia en que la seva mare li va dir al pare que es volia divorciar. Aquella mateixa tarda, la Núria estava a casa del pare, al vespre ell tenia un vol cap a Argentina, on aniria a visitar a la seva família. En principi el pare havia de portar la filla a casa de la mare aquella nit, però el pare no es va presentar i la Núria no va aparèixer. Al cap d’uns dies la mare va rebre una carta procedent d’Argentina, i li va fer pensar que la seva filla estaria allà amb el seu pare. Encara que ara estava més tranquil·la, el pare, d’alguna manera havia segrestat a la nena perquè hauria d’estar amb la mare. A la carta hi deia el següent:

“Mama, si t’escric aquesta carta és per demanar-te ajuda, no tinc gaire temps ja que el pare d’aquí poc tornarà i si em veiés escrivint-te, no vull saber el que podria passar. Així que seré breu. Ell m’ha dit que estarem aquí uns dies de vacances, però estic espantada, ja que no sé si tornaré…Penso que això que ha fet ha estat perquè li retiris el divorci. Des que vam arribar el pare no m’ha donat més que patates i aigua per menjar, em fa servir pel que li sembla, em tracta com una minyona, i sovint, quan no faig una cosa del tot bé em pega amb una mena de bastó que té, tinc blaus per tota l’esquena, les espatlles i els punys. No puc suportar més temps aquí, espero que puguis venir-me a buscar aviat, et trobo a faltar com mai ho he fet, i a vegades quan penso què passaria si ja no et tornés a veure mai més tot se’m remou dins meu. Fa poc més de dos dies, mentre ell estava fent uns encàrrecs vaig intentar escapar-me, ho tenia tot planejat, vaig sortir per la part posterior de la casa, per on ningú em podia veure i vaig anar a un locutori que hi havia per allà a prop per trucar-te; però just quan vaig arribar em vaig recordar que no portava cap moneda, i vaig pensar que si els explicava la meva història, igual et podria trucar, però va resultar que coneixien al pare i llavors el van trucar perquè em vingués a buscar. Quan em vaig adonar de la situació, vaig pensar que el pare em faria algun càstig greu, però no obstant, aquest va ser menys fort del que m’esperava, únicament em va tancar en una habitació de la casa durant un dia sencer, i no vaig menjar. Espero poder tornar a casa amb tota la família i que tot això s’acabi ja, si llegeixes aquesta carta, espero que no hagi d’estar gaire més temps aquí i poder tornar a la meva llar.
Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Carla Campins, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’alimentació

laurarubio | 13 març 2017

Els aliments d’avui dia no són igual de sans que els de fa centenars d’anys enrere. Sembla que la gent comença a conscienciar-se que l’alimentació és molt important avui en dia per mantenir una forma de vida equilibrada. Ara mateix les persones comencem a menjar sa .

Una alimentació variada i equilibrada farà que d’aquí uns anys puguem mantenir el mateix ritme de vida. Per mantenir una dieta equilibrada hem de menjar de tot.

En el primer nivell tenim els cereals, el blat, la cibada i tot tipus de pasta(macarrons,arròs,etc), pà, en el segon nivell tenim les verdures i les fruites de les quals hauríem de menjar 5 al dia, en el tercer nivell tenim els làctis en el qual introduirían la llet, els formatges, iogurt, etc… En el següent nivell, el quart tenim tot tipus de carns i peixos i per últim tenim tots els sucres, dels que hauríem de menjar els justos.

Com a mínim hauríem de beure dos litres d’aigua al dia però com més millor.

Per mantenir una dieta equilibrada i sana hem de menjar de tot, però del que més, en funció de la piràmide alimentària.

Avui en dia els aliments porten molts productes perjudicials per al nostre organisme, ja que molts són cancerígens.

Per mantenir una dieta equilibrada hem de menjar productes de qualitat perquè els hi dediquen més temps a la producció i no hi afegeixen tants productes.

Per tant és millor comprar-se  productes de qualitat i gastar-se una mica més de diners per tenir una esperança de vida més alta.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Laura Rubio
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Les girafes

bernattrias | 13 març 2017

Les girafes són mamífers molt coneguts perquè són les més altes de totes les espècies d’animals terrestres actualment. Poden arribar a mesurar de 4,8m a 5,5m d’ alçada i pesar fins a 900kg.

Són animals famosos pel seu coll llarg, d’aproximadament 2m de longitud. Aquest coll, junt amb les potes davanteres, els permet arribar a les fulles més altes i tendres.
Degut a la seva alçada, el cor de les girafes ha de bategar generant molta pressió perquè la sang pugui arribar a totes les parts del cos.
Per comunicar-se, emeten un so que no podem sentir les persones humanes.
Tenen una llengua de color negre, molt llarga, i la utilitzen per netejar-se les orelles.
El seu pelatge és groc, amb taques irregulars de color marro clar o fosc.
S’alimenten de les fulles dels arbres, el seu preferit és l’acàcia, un arbre de la sabana africana.

Viuen en grups d’entre 20 i 30 exemplars, i són animals molt tranquils i pacífics.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Bernat Trias, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

NINTENDO SWITCH

polgonzalezrosello | 13 març 2017

La Nintendo Switch es la nueva consola de Nintendo que saldrá el 3 de Marzo de 2017. Es una consola muy esperada porque es una gran innovación en el mundo de las consolas y los videojuegos.

Nintendo nos ofrece dos colores para la Nintendo Switch, una será la estandard, que es de color negra y con sus joy-con grises, y la otra opción es la Nintendo Switch de color negra con sus joy-con de color azúl neón y rojo neón, las dos costarán lo mismo (no habrá variación de precio). Con la Nintendo Switch podemos jugar de distintas maneras:la primera es poder jugar con la televisión, la segunda es jugar de manera portable, es decir, nos podremos llevar  la consola con nosotros a la calle y jugar; y la última pero no la menos importante es poder jugar con un compañero(multijugador).

Cuando compramos la Nintendo Switch, dentro de la caja no solo hay la Nintendo Switch y los joy-con, sino que también nos darán un mando que sirve para conectar los joy-con y jugar más cómodamente, unas correas protectoras para los joy-con y también tendremos la Nintendo Switch Station, que sirve para conectar la consola a la televisión.

Una de las cosas más importantes son los videojuegos. Cuando la Nintendo Switch salga el 3 de Marzo, el videojuego Zelda breath of teh wild sladrá con ella (se compra por separado). Habrá otros juegos como Just Dance, Skylandres Imaginatirs, Bomberman R…

Más tarde, en Abril saldrá el Mariokart 8 deluxe con Splatoon 2 y en las navidades de 2017 saldrán los juegos de Super Mario Odyseey, Minecraft, Dragonball2…

Para acabar, en Octubre de 2017 Nintendo pondrá el Wifi Online gratis durante una temporada, después se tendrá que pagar 20€ al año.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Pol González
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La importància de la moda

nutalonso | 13 març 2017

Des de que som petits, hem estat conscients de què són les modes. Li demanàvem als avis, pares que ens compressin allò que tenia l’amic, el guay de la classe. Com per exemple: cromos, pegatines, polseres, bambes, etc. Volíem allò que ens agradava, però hi havia vegades que si no tenies els cromos, polseres,… et deien: “Mira que tinc! tu no ho tens!” (amb veueta “burleta”) Però quan ens fem més grans, les modes es fan més importants?

Les modes quan ens fem més grans, quan estem a l’ESO per exemple, el que fan és fer grups de gent. És a dir, la gent que econòmicament és més poderosa és la que pot comprar tot allò que es posa de moda. Tota aquella gent que no va tant a la moda o tenen una altra forma de vestir o molts cops es veuen eclipsats per la gent popular, els seguidors de la moda. Perquè per alguns d’ells si no vas a la moda no ets del seu estatus i et critiquen i et diuen paraules fora de lloc.

Però al cap i a la fi, només tenen objectes materials perquè molts cops les persones que els envolten només hi van per interès. Aquesta opinió òbviament no es pot generalitzar perquè no tota la gent que segueix la moda es així. A tot arreu hi ha excepcions.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Nut Alonso
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’inici dels videojocs

albertpacheca | 13 març 2017

Els videojocs són un gran entreteniment per les persones, consisteixen a moure a un personatge amb uns controls que poden ser josticks o botons. La història dels videojocs va començar amb un joc anomenat Pong.

Pong va ser el primer joc electrònic que es va comercialitzar. Va ser creat en 1972 per Atari la primera empresa de videojocs del món. El joc consistia a simular el joc de ping pong i era controlat per dues rodes, una per cada jugador, que feia que les barres pugessin o baixessin per poder donar a la pilota.

En veure l’èxit tan gran que va tenir aquest lloc es van crear salons recreatius que ajuntaven una gran quantitat de màquines i videojocs. Durant aquest temps es van crear grans videojocs com per exemple: Space invaders, Frogger, Pac-man, Asteroids, Centipede, Donkey Kong.

En haver-hi tant d’èxit amb els videojocs van sorgir diferents empreses que volien formar part d’aquest negoci per això es va crear grans  rivalitats. Les més importants van ser Microsoft, Nintendo i Sega, però aquestes empreses creaven llocs sense significat i profunditat. Això va fer que alguns programadors independents creessin uns llocs amb millor trama o missatge.

En conclusió, gràcies a videojocs del passat com el joc de Pong,  avui dia tenim molt bons videojocs per poder entretenir-nos i divertir-nos.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Albert Pacheca, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

EL CAPO

martidausa | 13 març 2017

Sherlock, un detective brillante después de, supuestamente, haber resuelto un caso muy importante en Estados Unidos sobre unos narcotraficantes, su vida dio un giro de 180 grados debido a que el capo de los narcotraficantes que él descubrió en Estados Unidos resultaba haber escapado de prisión el mismo día de su encarcelamiento.

Sherlock  junto a su compañera Watson, una mujer muy lista y trabajadora, recibieron una llamada proveniente de Estados Unidos, en la cual les pedían  si podían ir allí para resolver un caso de narcotraficantes muy peligrosos y bien organizados. En ese momento a Sherlock le pareció buena idea ir a Estados Unidos debido a que él era alcohólico, por lo tanto no le gustaba que los narcotraficantes ayudasen a la gente a arruinar sus vidas debido a las drogas, y en eso Watson estaba de acuerdo. El 12/2/2001 Sherlock y Watson marcharon hacia Estados Unidos. Al llegar,  fueron directamente a la comisaría de Washington D.C para empezar a trabajar sobre el caso. Al pasar una semana de la investigación Sherlock y Watson ya habían encarcelado a más del 80% de los narcotraficantes, pero no había rastro ni del capo ni de su hermano. Al día siguiente 20/2/2001, Sherlock y Watson  encontraron al capo y a su hermano en un burdel de Texas y los llevaron a la cárcel de Miami (a petición del presidente de los Estados Unidos), al día siguiente el capo de los narcotraficantes se fugó de la prisión junto a su hermano y nunca más hubo rastro de ellos.

La conclusión que tuvieron Sherlock y Watson fue que hay fuerzas, poderes, potencias que no se pueden parar ni tan solo con el uso de la ley, ¿ sino por qué de repente el presidente de los Estados Unidos pidió su encarcelamiento en Miami? Sherlock cayó en una pequeña depresión porque todo su esfuerzo no sirvió para nada, pero Watson le ayudó a recuperarse y siguieron resolviendo casos, sobre todo de narcotraficantes con la esperanza de algún día poder encontrar al capo de los narcotraficantes de nuevo.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox